Seguidores

miércoles, 12 de febrero de 2014

TEMPS





Érem marees, embrions de l’ ocell, primavera
primera. Escampats a galop sideral, crit amb crit,
llum a llum desxifràvem l’ indesxifrable: un comença-
ment. I ens miràvem així: (...), amb ulls de mercuri,
tremolosos de pupil·lar , fregant l’ espera dels cérvols,
a l’ a(guai)t del més riu, sense símil ni facs ni auto-llestos
ni plexes ni teixos ni talla ni mida ni alquímia. Vivíem la vida, tu
deies...en teníem prou amb una frase inventada sense sentit,
que diu la cançó. Tothom era viu, tots érem del tot i cap
hi tocava: ben nats! Marees marees...Però
va venir un senyor vestit d’ ornitorinc i ens va posar Can daus
als entrecuixos del se vells. Així va començar el Temps.

griFOLL
12.2.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: