Seguidores

sábado, 28 de febrero de 2015

I FUM HAVENT FUMAT



Pa de terra amb llet de blat
i fum havent sopat
Mai més ningú tindrà cap fred
que el que porti posat
Transit de salives pels forats
i fum havent follat
Mai més ningú tindrà malsons
no havent  somiat
Postres de músic

griFOLL

28.02.2015

i





un vespre antic
ja no recordarem qui som
amb calç de cec
sortirem a la pissarra i
dibuixarem una porta de llum
com ahir cap aquí fins demà


griFOLL

28.02.2015

NOMS



no és de tu
de qui no em fio
és de mi
por i amor
no són contraris
són tsunamis  
creixen per igual
fins que la terra
cobra l’ hora
i se n’ empassa
els noms


griFOLL

28.02.2015

miércoles, 25 de febrero de 2015

TOTS ELS COLORS QUE ENS CAVEN ALS ULLS ENS HI CABEN



serà un paisatge per construir
així com de llum relliscant pels forats
del bon temps  – serà
de tots els colors que caben als ulls
d’ haver-hi cors al cove de la lluna
i sols trobats al pit de l’ altre – una carnisseria vaja
riurem com les sargantanes que tenen més cues
que panses i no pensen per pensar
s’ estimen i ja està – plorar ja ho fan els cocodrils
emprenyar-se  ja ho fan els mandrils
perdre el temps ja ho fan els humans – serà per construir
un paisatge de veritat on bategar
a esquitxar de nits els polsos amb la lluna
d’ aigua –i de nou començar a respirar
sabent que som respirats –que estem ben pirats
així com cal per començar a construir
qualsevol paisatge que no sigui una còpia
del del costat per fer-ne postals – serà de veritat

griFOLL

25.02.2015

cel i cavall



martes, 24 de febrero de 2015

L’ EXCURSIÓ

                                                                                                           Helen Levitt

Em guardo una borratxera a la butxaca per passar amb tu la millor ressaca dels mars que ens vénen a nadar plovent que plourà l’ endemà. També tinc telequinèsia, perquè moc el cor amb la ment del dia a dia sense ni haver de pensar que he fet un dibuix que sé d’ un lloc que ens canviaran per dos cafès per no esmorzar.
Més avall hi ha un arbre que ens enfilarà que per sobre dels núvols ja no plouran més migranyes a sucar. Lo del sucre va a gustos, no és com la sal, si ho fos, tindrien el mateix gust. Podem baixar riu amunt o pujar riu avall perquè hi ha troncs i peixos sense domesticar. Amb ales.
I tampoc me n’ aniré a dormir per poder continuar-te somiant sabent que encara més enllà hi ets tu no anant a dormir per poder continuar somiant que som dalt l’ arbre amb una ampolla de vi. Lo millor és que quan ens l’ haguem begut no sabrem com baixar.

griFOLL

24.02.2015

EL PLANETA MÉS ALEGRE DELS UNIVERSOS

                                                                            Helen Levitt

jo sé de tu que ets tu que jo també
saps de mi tu que no estem sols que
som miralls retalls sagnants iguals de
cop a cor de talls llaurats pels temps
valents que hem escollit jugar-nos
els sentits a veure-hi més tu més de mi
jo més de tu fins ara que ja ve lo bo
i la liem parda i flipen tots els tristos aquestos
instaurats al planeta més alegre dels universos


griFOLL

24.02.2015

.

sóc un perfeccionista desastrós.

BULL I VULL

                                           Helen Levitt


He buscat sota la neu la terra de quan érem xics, i bull.
He plorat pels ulls que m’ han estat, m’ he endevinat,
em tinc a mi, i ara camino amb tot, i bull: ho he endevinat.
Els peus són les ales de tots, som plomes...ha plogut, i surt
el sol que ens allarga la tarda com quan érem xics, i vull.
He descobert les ales perquè t’ he vist volar del niu, cucut.
He des-sabut la mort no per cap astre, pels sostres enfilats
penjant-hi com un rat-penat sense radar a veure què, confiat.
He traficat amb amor, despullat santes, fugit de tants, acollonit
com una guilla: gens. He tret el cap per la finestra, les arrels
pel tubu d’ escape; la ràbia me l’ han comissat, i les tiquismicades
també.  He llençat les sabates al cap del coronel, i la pistola
als seus peus, no l’ he tocat amb els dits que tinc per estimar,
però l’ he xutada descalç perquè ell va calçat. No s’ ha acabat la música.
Ho he endevinat. He descobert sota el dolor que ha de venir
que no vindrà, cucut. He buscat al calaix del pa que n’ hi ha
per cada dia si cadascú es menja el seu i no ens fotem el de demà.
No he fet les maletes perquè no sóc sastre, jo les he dibuixat
perquè tinc un llapis més petit i tampoc  me les enduc  perquè
jo el que faig és tornar, i torno sol com un mussol, però
mira quins ulls: han vist de tot i encara més n’ hi cap. Ho he
endevinat.  I vull.


griFOLL

24.02.2015

SER TU




juga amb foc
cremar-se no crema
mullar-se
no deixa de ser l’ únic vol

vola amb joc
jugar-se-la no mata
provar-ho
no deixa de ser l’ únic joc

viu-te en vida
no t’ abaixis els fums
ni el volum ni les raons...ser tu
no deixa de ser l’ únic nom




griFOLL

24.02.2015

hi ha color



lunes, 23 de febrero de 2015

SOM VIUS



d’ aquesta por que tremolada junts
es fon som
clavats amb set a l’ aigua
d’ aquells anys
que se’ ns confonen a la soca del cervell
amb l’ esperança d’ haver estat
i que no ens deixa veure que beure
només es pot fer des d’ aquí
del set de la set estant rajant-nos les buidors
que a tots ens han buidat
però que mirat no hi ha forat: som vius
no li devem res a la mort

griFOLL

23.02.2015

SI ENS AFECTÉS

                                                            Helen Levitt

si tot ens afectés
i encara ser veu
i dir lo que es sent
si fos lo que som
quan tots hi serem
i tots hi vam ser
i en tornem
si tots ens quedéssim aquí
quiets un instant – fins que tot ens afectés
seria dir-la després
i dient lo que es sent
descombatre-la junts
si ens afectés lo que som
si ens afectés lo que fem
lo que ens fem i no fem

griFOLL

23.02.2015

viernes, 20 de febrero de 2015

DE LA LLETRA AL CLATELL



tan suau la llum l’ espasme a les pupiles mirar-se mil anys embolicats amb feixos de primavera dins els ulls no declarar-se res llepar-se les mans les línies dels dies a pell de cabells fer-hi nius amb trossets de camins retallats i muntar-ne un de nou sota els arbres d’ arrels que ens abracin els errors inexistents que ens han portat a deixar-nos de portes per entrar directament a ser-nos sense fins ni confins en totes direccions del peu al núvol de la lletra al clatell del castell sense rei del gripau a saltar-la i assaltar-nos i tocar-nos i plorar pels cosits i no fugir pels descosits i enrampar-nos amb les dents empassar-nos els melics florir de porus enfora de ganglis inflamats i gust de terra dins els pits respirats com d’ abelles florir cel endins amb la pols de la llum a les pestanyes i adormir-nos així embolicats amb trossets de camins nous l’ un de l’ altre les llums

griFOLL

20.02.2015

AMUNTS I AVALLS

                                          Helen Levitt

jo sóc dels que cauen i cauen i cauen perquè volen i volen i volen
volar ja que cauen i cauen i cauen aprofiten l’ abisme per fer-ho
i saber que no hi ha amunts ni avalls sinó pors d’ arribar i que no sigui
el mateix d’ ara sempre i aquí per això jo sóc dels que volen i volen
perquè caure és volar contracorrent i les corrents no em van bé
no cal que m’ ho digui l’ otorrino ja em sé estrellar jo sol a escoltar
que deixar-se portar pels demés és hereditari d’ abans de la prehistòria
però volar caient és la revolució xuclar de la nafra que aquí hi ha la sang
i el no desertar


griFOLL

20.02.2015

T’ ESTIMO

                             Helen Levitt


a tu també t’ han dit que això va a pitjor
que envellim que envellir és dolorós
que el dolor creixerà com els morts
que la pena que la solitud a tu també t’ han dit
que el fred i la merda s’ han instal·lat aquí
per sempre més a tu també t’ han fet mal
t’ han apartat t’ han fet sentir rancors presons ions i raons...
i jo  - com tu-  tampoc m’ ho he cregut

griFOLL

20.02.2015

POETA




ser poeta és declarar-se mort
per dir-li «si» a la vida que ens crema
a la punta dels nervis dels dits que n’ hi ha
per tal de transformar allò que no hi ha
en


griFOLL

20.02.2015

AL MARGE



que ni punts comes trastos frenin mai el punt de sal de la saliva enamorada dels enamorats
que els rius no fan parèntesis i va i ve l’ alè que ens dissenya les maneres d’ estimar
les marees exaltades que la vida no posa per posar que si hi ha llengües com hi ha peixos
i les serps la serpentegen que ningú no sap on va però que per anar-hi s’ hi ha d’ anar
que les normes són obstacles i els obstacles no són persones i nosaltres podem triar
que la set sigui l’ hora o les ganes de beure a veure quin efecte ens farà cada glop
cada nova glopada que ens ha de torrar o rebentar que n’ hi ha que s’ ho empassen
i n’ hi ha que no hi volen passar que ni punts ni comes ni estats d’ estar-se d’ estar-se’ n
frenin mai aquesta boca que ens retalla la cara perquè és la veritat

griFOLL

20.02.2015

ETERNAMENT


 haurem de desaprendre mides
que fer mal a l’ altre no ens alleuja el nostre
que dins el petó hi cabem tots dos i el temps
se’ n cansa d’ empaitar-ne les agulles
que la vida ens clava perquè tenim sang
posada a bategar per escollir si l’ ara si o l’ ara també
que odiar és el càncer de l’ amor i no la cua
el cap de res i al cap de poc s’ acabarà haver estat
i ja estarà: haurem escollit la nostra eterna identitat


griFOLL

20.02.2015

martes, 17 de febrero de 2015

DEFINICIÓN



Valientes: (zoo).Dícese de los atrevidos aquella y/o  aquel  que osan reír, llorar o expresar ante los demás cualesquiera de sus sentimientos, inclusive(!) afectos amorosos, y esto a riesgo de ser prohibidos por sus “semejantes” o condenados por sus no tan “semejantes”. Actualmente en extinción.

griFOLL
17.02.2015

casserrespoblepoema

COMPETICIONES



«No porque tú compitas te pienses ahora que los que amamos y sufrimos de verdad tenemos tiempo para perder en busca de pedestales. Ni nos gustó la primera vez, ya ves que ves sin ver que hay juegos más serios que tu seriedad, que hay vida más allá de tu no vivir; personas, quiero decir. Tú las confundes con estatuas, éstas no se mueven, ¿es tu primera reencarnación, verdad?» - dijo el otro.

griFOLL
17.02.2015

casserrespoblepoema

QUIERO SER UN BERBERECHO



Es tan real la realidad que no me alcanza, ni la pillo ni me pilla; yo, que voy quedándome a lo ido, que revendo mariposas gratis al invierno y pienso sin ponerme las palabras entre cejas; éste, que de imprevisible veo lo que no se impone o presta a ser visible, así me bajo por las subidas que se curvan hasta que la suerte duele y el dolor se muere de vergüenza, iré pinchándole las ruedas a la puta muerte, que ojalá lo fuese, pero la parca no tiene cuerpo para alquilar, por eso nos quita los nuestros.
Y tan irreal se atreve a sernos la existencia humana que me alcanza demasiado, que me pilla y deja ciego. Quiero ser un berberecho. Un berberecho libre. Libre de pensamientos, y aunque sé que pido mucho, también olvidar el mito de los palillos, el álgebra de las corrientes, el vermut de los asesinos, el sino de los cosenos, el beso de la hipocresía con hielo. O una almeja, o una medusa trasparente y que me traspase la luz, no quiero ser perseguido por mi sombra. Mi destino es no tenerlo. Los calendarios no tienen de altruistas ni los festivos, y por más que me retoquen los huevos, seguir naciéndome en cada instante sin avisar, berberechándola a la bartola, saludar a los tiburones, ponerme hasta el culo de plancton y leer las olas allí donde los únicos bancos los llevan los peces.

griFOLL
17.2.15

casserrespoblepoema

sis fotos







sábado, 14 de febrero de 2015

BRANQUES - land ( rural) art -




PER PARIR



he estat a tots els llocs i me n’ adono ara
ara quan ja hi era i sóc d’ aquest enlloc
que tot s’ ho menja i de parir no para
i gira torna trona esquitxa clava empassa

he fet forat en mi de l’ altre i desert meu
sorral de nits pintant amb gruixos foscos
grutes que ara me n’ adono per parir-te
a mi sent tu d’ aquest mateix enlloc

i me n’ adono ara que demà ja l’era ahir
jugant a fer-nos l’ ara com si avui no hagués
estat sempre ara i ara me n’ adono : per parir-me


griFOLL
14.02.2015

casserrespoblepoema

miércoles, 11 de febrero de 2015

REGAL - griFOLL



ja ets sempre qui has de ser els defectes no existeixen les virtuts  tampoc  tu viu no et cal estil esperançar resposta estius de cuca vius o fer-te el mort dir res resar o callar justificapficar-te  anar a buscar-te mesurar- te competir complaure a cap suposició gastar-te en cap superstició moral o atòmica que t’esborroni reculpar-te títols temps carnets horaris premis llaços piruetes ja tens sang hi ha pa tu vas trencar les aigües deixa’ t caure viu tu viu sisplau no t’ emboliquis a portar-te la contraria ni quan creguis que te la serveix tot déu tu viu no et deixis morir més que ets sempre qui has de ser et dius vida i tot t’ estima i jo també


griFOLL
11.02.2015

casserrespoblepoema

urnes (set) griFOLL








jueves, 5 de febrero de 2015

L’ AMOR VERITABLE - griFOLL



No, l’ amor veritable no cabia en només cinc sentits d’ anatomia que s’ hi torna (ens deixen tan poc camp per jugar a ser). L’ amor veritable feia ponts d’ un moviment que tot ho travessava sense endur-se carns, no li calia fer l’ amor, ja l’ era.
Tenia sense tindre, s’ era com l’ onada sense vores, l’ alça sense barana, el vol sense carcassa, l’ au endintre fins a l’ altra banda de la força que fa l’ ala.
L’ amor, el veritable, no entrava pels ulls ni hi passava, no tenia boca on estancar-se al gust de cap ningú a on paladejar-la, s’ era de tot perquè tot l’ era, se n’ anava quan tornava i prosseguia il·limitant-se més enllà de tota causa que no fos verificar-se.
Sent-ho tot, en ell i al lloc de l’ altre, no li calia comprendre, no es decantava, no la vessava perquè també n’ era el mateix sobreeixir i el bassal impecable.
No, l’ amor veritable no perdonava perquè no culpava, n’ era la culpa desinventada, no duia paraules ni saca ni feia butxaques. Per ser-hi no hi era l’ amor veritable. Se n’ estava.

griFOLL
5.2.15

casserrespoblepoema