MATRIX

MATRIX

Sempre dic que mai m’ avorreixo.

Per això mai m’ avorreixo! M’ ho he cregut!

Un punt menys pel cervell i cent més pel cor.

griFOLL

OBERTURA

OBERTURA

Espadatxí , a esperità, que cliquen els fiblaires , i l’ ànima que se t’ animi, que de fàcil en té res però flipa que és la pera en troleibús. I desafina, i equivoca’ t, inventa’ t una llum i fot-li queixalada. Cou i nodreix, crua és molt crua, seca t’ engrapa. Cou o no alimenta. Juga, estima, sigues cursi, deixa de torturar-te que no ets cap torturador. Tresdos...ú!.  Llums. Acció.

griFOLL

FELICITATS

                                                                                                                  autoretrat

FELICITATS

Havia sigut més feliç, molt més,

però la vida no m’ havia agradat

mai tant com ara.

griFOLL

DECISIÓ

DECISIÓ

M’ he perdonat, he decidit estimar-me i no

per conveniència, és que jo sóc aquell nen

que he sigut sempre, i me l’ estimo. Me l’ estimo

per gamberru, remeneta i saltimbanqui,

per salvatge i atrevit, i perquè me l’ estimo

sense que em calguin motius. Si fos un altre

també ho faria.

griFOLL

ON VIUEN ELS VIUS

ON VIUEN ELS VIUS

Caiem que no caiem

però no ens estabilitzarà ni déu,

no ens domesticaran, no coneixem la recta,

anem a la directa peti on visqui l’ aventura,

ja mai estem sols; ens hem fet escalant-nos

a natrus mateixos, vertígens amunt, foc

endins, fera a fera, d’ esgarrinxa a esquitxa...,

el canvi és casa nostra però acceptem propines.

griFOLL

POR

Si tens por

és que alguna cosa et desagrada.

Si alguna cosa et desagrada, canvia-la.

Si creus que no la pots canviar

és que encara no saps qui ets.

griFOLL

2 boles

ETS

ETS

No tinguis por de ser qui ets, ets

qui has de ser quan la perds.

Quan no tems fer-te gran ni petit

i t’ hi llances i esquitxes i deixes

la pena desemparada. Perquè

entre tot i res hi ha una sola paraula:

la teva. No callis.

griFOLL

PRINCIPI

PRINCIPI

No pensis, fes.

Primer desfés

i després torna a fer-te

com t’ agradis més,

des del principi, com

si no en sabessis res.

griFOLL

MÉS

MÉS

Perquè tot giravolta

cada volta tenim més vida

i no anem vers la mort

sinó que en tornem.

La realitat és un invent dels cecs.

griFOLL

QUÍMICA

QUÍMICA

Ja no estem tristos, ara tenim dèficits serotonínics.

Ja no sentim alegria, són pujades de dopamina.

Ja no ens volen papallones per la panxa, és adrenalina.

Ja no ens agrada una poema, una cançó:  fa que produïm

endorfines. D’ on han sortit totes aquestes porqueries

i qui les ha vistes?

griFOLL

D’ ESTIMAR

D’ ESTIMAR

Com se sap si se sap estimar?

I si no se’ n sap i es fa, és estimar?

I sempre aquest vertigen a dins

(aquest que et mostra i reclou)

quan es diu el que més costa de dir;

llavors al cor li roda el cap, fa sagnar,

i és batec, això sí, però qui el sap

escoltar que no tingui antecedents

en dubtar? I qui es creu a qui diu

que no dubta ni ho ha?

griFOLL

NUS

NUS

Que, per més hòsties que rebi,

 jo no em torni mai desconfiat;

que per sempre més jo cregui en les persones

perquè un dia van ser infants i no hi ha infant

en el que jo no cregui; que sàpiga algun dia jo

explicar-me a tu com et mereixes, sense pors;  

i que llavors la llum s’ espesseixi fins

que ens toquem de veritat, i que de veritat

ens tornin la curiositat, i la imaginació,

i la ingenuïtat, i la intuïció i tot això que som

i ens fa sagrats sense ales ni corones, nus:

persones som, i el viatge és l’ encertat

si abans de que hi passéssim no n’ hi havia cap.

griFOLL

ET VEIG

ET VEIG

Si, ebri de sorra, posseït pel desert, et veig;

si, sota terra, coves endins, respiro el teu alè

(el teu alè de terra molla d’ arrels tendres);

si poso la mà al pols de l’ àguila i et sento.

Si mai ningú se n’ ha anat ni tornat i crec en tu

que m’ has anomenat en la més absoluta soledat,

demanar, per a mi, que tot sigui dels altres.

griFOLL

PASSAR

PASSAR

Cada vegada en vull menys,

la gana se’ m forada i la set me la vaig acabar.

No doldre, i passar, com quan es vivia

sense empaitar la vida ni voler-hi tornar.

griFOLL

LA SALAMANDRA

LA SALAMANDRA

( i amb l’ aigua mullar l’ aigua)

Si visc en un grapat de terra mons i m’ hi sé segles, si en un bri d’ herba sento déus i tots els vius i tots els morts s’ enfilen als arbres amb mi, si d’ una fulla se me’ n vessen universos i puc viure mil i una vides sense sortir de l’ ull d’ un escorpí, si he tornat de l’ infern pel bec d’ una puça i descobert el paradís en un pam de molsa, comprenc que m’ entengui més la salamandra que l’ home. Són mesures les que no mesuren, filigranes quàntiques no en gasten, tiren al groc i s’ enfonsen a la font que és mar i giravolta.

(...)

Després vaig descobrir el ritual de dir-li pedra a la pedra, forat al forat...perquè ho fossin als meus oïdes, per poder-los viure-veure, veure-viure, entrar-hi, conèixer, resseguir.

(...)

Les herbes, saluda-les pel nom: Aro, Eros, Ito... Són d’ aigua i llum, com tu. Les arrels fan pessigolles, riuen, riuen com tu, t’ estimen com quan et sents bé per no haver-te rendit i arribant a dalt el vent se’ t fica als ulls i aquests brillen perquè volen no deixar-se res a fora ara que són a dins i tu ets feliç sense que et calgui saber-ho, de saber, res, ni tenir, ni pensar; i t’ agafes fort al tronc de l’ alzina petita que et cuida i t’adorms a la falda del verd.

griFOLL

la puta màscara

PROMESA

PROMESA

Saps d’ una felicitat insuportable

i d’ un escurçó que confessa, que l’ infern

no és a baix ni l’ edèn cau a dalt.

No deixis de trobar en les pedres rases vida.

No prenguis el desert sinó com una llarga platja,

el mar t’ invita. Cau en les casualitats

que no existeixen, fes de la intuïció l’ ham;

si pica, bufa. Tot t’ acaricia, les fulles,

les nits on t’ enfonses, les veus que oblidem;

els peus que prometen camins són els teus.

griFOLL

QUE ESTÀ PROHIBIT NO SER FELIÇ?

QUE ESTÀ PROHIBIT NO SER FELIÇ?

Ni budes ni hòsties, estic emprenyat

perquè em feu emprenyar. I m’ emprenyo

perquè tu no t’ emprenyes.  No sóc la causa

de mi mateix; i veig problemes, problemes

que no són reptes, són problemes: ens matem

els uns als altres, entre d’ altres. I la dificultat

no té res a veure amb la gloria, i per què volem gloria?

I no, ningú té el què es mereix. I qui es mereix què?

Les il·lusions són il·lusions, els somnis, somnis.

Jo el que trobo a faltar són les persones.

I l’ amor, no la paraula. I que no hi poso

l’ altre galta, no, som éssers vius, ja me la fotjaràs

després. I no em feu pensar positivament

mentre un sol ésser humà no salvi l’ altre.

I la injustícia em fa estar trist, i la desigualtat

m’ omple de ràbia. I per això vull estar trist

i ple de ràbia. Jo no ho he escollit i ho ignorarà

el macabra. Jo no em puc alliberar sabent

que l’ altre està tancat. I ni el treball honra

ni la intel·ligència dignifica. Prou mentides:

No hi ha guerrers de la pau!

O hi ha pacifistes de la guerra?

griFOLL

GI-LI-PO-LLES

ellos dicen mierda y nosotros amén
amén amén
amén a menudo llueve

La Polla Records

GI-LI-PO-LLES

Penses

o et dirigeixes a l’ armariet mental

on t’ has dit de quins ets

abans de respondre?

Vas d’ etiquetes o igualment d’ antietiquetes?

Mires abans qui ho ha dit que si et val,

jugues a la constant. Rius amb el gran – tu l’ en fas.

Des de dalt li tires monedes al desgraciat – tu l’ en fas.

Ets al mig del putu ramat amb una camiseta antiramat

fent:  Like! Liiiiike!

griFOLL

LOGOS

LOGOS

No n’ hi ha prou de veure les coses,

si no les anomenem no existeixen.

El verb fa onades, vibra, crea.

No has  entrat al bosc i li has dit «Hola»

i llavors ell ha esdevingut tu i tu tots els boscos del món?

T’ he vist set vegades. He mastegat l’ herba dels ancestres

i tu despertes fòssils.  Si l’ home no toca la terra,

la terra no coneix l’ home.

Si l’ home només xerra amb l’ home,

l’ home deixa de moure’ s.

griFOLL

VIURE

VIURE

Saps què?

accepto que sóc coix

i me n’ hi vaig a la pota coixa.

griFOLL

QUÈ T’ ÉS MÉS PREOCUPANT? ( TAST DE TEST )

QUÈ T’ ÉS MÉS PREOCUPANT?

( TAST DE TEST )

a-Per què en diuen foto de perfil si ningú s’ hi posa de perfil?

b-Com és que diuen “fuck” o “cool” si són d’ Espinalbet?

c-Per què 10 persones tenen la meitat de riquesa del planeta?

griFOLL

INTERACCIONS

INTERACCIONS

Jo vaig per lliure, sí, de llibertat,

que costa, que és dependre sols de res

i jo sóc un viciós de la felicitat.

griFOLL

CONSTRUCCIÓ

CONSTRUCCIÓ

Arriba i se’ n va com els núvols,  l’ amor

té moltes formes de dir-te que volis.

T’ enfila, i si no t’ espaviles, et deixa caure.

Té moltes formes de fer-te volar,

d’ ensenyar-te que en saps.

griFOLL

JA ESCRIUREM DESPRÉS

JA ESCRIUREM DESPRÉS

Enganxats pels alens, baf endins, molt endins,

dessobre la molsa, esnifant-nos els porus:  Fem

rams de gota-gotetes de saliva, de poma prohibida, de tina divina

fins emborratxar-nos amb les drogues que suem? Llepem-nos ?

Sí, siguem follets l’ un de l’ altre, del cabdell de dits fins l’ èter en zel,

de la boca a la soca, maduixes sucoses per terra d’ argila que l’ unta,

de cuixa a la nuca i orella al cistell, i la traca, a la broca;

l’ un de l’ altre carnissers, de pòmuls en sang, de toca’ m que vessa,

de nassos magenta, de versos als nervis. Follem.

griFOLL

JO SÓC EL VOSTRE PRODUCTE

JO SÓC EL VOSTRE PRODUCTE

No crec en la violència,

crec en la gravetat. Que l’ arbre

caigui sobre el llenyataire.

Insisteixo, no crec en la violència,

la mecànica falla. Que els trets

escullin la culata, tragui perdigons

el caçador, el soldat, el terrorista,

el policia i tot aquell que creu en l’ arma.

Tampoc crec en la venjança, crec

en els miralls que van més enllà

de la imatge, que tornen a l’ escopidor

l’ escopinada. I no sóc bo, ni sóc dolent,

aquest que dieu que sóc només passava.

M’ heu encomanat la ràbia.

griFOLL