dos

cecs

poezia

salut i benestar

i' m not ian

ELS QUADERNS DEL BOIG - 8 embalums

poemet

també

original en color

pantera

ull els glans

boig i boja

POEMA DE L’ IGNORANT

POEMA DE L’ IGNORANT

jo no sé

els cabells

què en dirien

d’ anar pentinats

jo no sé els sonets

que van disfressats

de poesia

si són comestibles

jo no sé si la nit

és la resposta al dia

ni quina línia

m’ he d’ esnifar

per trobar la sortida

( la droga que m’ ha de distreure

varia que dóna gust)

d’ aquest laberint

sense Creta

ni minotaure

ni minibar

jo no puc veure

com s’ enduen

a persones

que hi havia hagut

fent la gent

tampoc  sé parlar

amb pancartes

a les dents

«com ha pogut passar»

tanta política

tanta cultura

tanta filosofia

molt pensar

però aquí

ens estem

matant

deixant morir

o fent veure

que vivim

una calamitat

que jo no sé per què

griFOLL

St. Jordi del 2015

casserrespoblepoema

la disco - 3 fotos

sis fotos d' abril - 2015

NOMÉS ÉS DE NIT

NOMÉS ÉS DE NIT

Has estat a tot arreu

i  ara és de nit

però encara que sigui fosc

és més d’ hora que ahir

més tard que mai més

i ho fas bé...

Des d’ on ets no t’ ho sembla

perquè els anys encara tronen

i a la pell ja no plou i ara és de nit

però te’ n surts t’ ho vals tot

doncs tot on has estat també t’ ha vist

i arreu on has sigut també t’ ha estat

ets sempre qui eres qui seràs

tu no baixes del burro així com així.

Ara només és de nit.

Si ve la por només és atroç quan

li dius que no. Sovint ve i ningú

la beneeix. La humanitat també

s’ ha quedat a les fosques...

Hem estat a tot arreu: d’ Orient

a Occident buscant la veritat

i no n’ hi ha. La veritat és

la teva veritat. Des d’ on et

menteixen no t’ ho sembla

però te’ n surts. Ets sempre

quan no penses amb qui eres

ni amb qui seràs. Ets ara arreu.

Tot sempre t’ ha estimat.

De mil maneres diferents

tot sempre t’ ha estimat

com millor sap. Les tardes

dels diumenges i els finals

d’ estiu t’ han estimat.

Si ve la ràbia fes-la plorar

la ràbia està trista deixa-la entrar.

No la domestiquis no

la vulguis domesticar.

Ara només és de nit.

Si vénen fantasmes o morts

no vénen armats son esquelètics

o transparents no fan res tenen fred

deixa’ ls viure la mort en pau

ja són bona gent i no prenen cafè

no demanen res deixa’ ls entrar.

Tots som ara tots. Tot era serà aquí

mateix si deixem que la nit sigui nit

si deixem que l’ amor es faci

si deixem que la vida sigui com és

i no com ens han venut que hauria.

Ara només és de nit. Fes que la nit sigui nit

i el dia serà dia. No podràs comptar estels

al matí. Deixa’ls entrar. Tot sempre

t’ ha estimat. Si ho penses bé

tot encaixa quan no encaixa res

i tu no pretens canviar-ho.

Quan només és de nit

i t’ hi abraces com la pols

s’ agafa a l’ escombra

i s’ inventa que és núvol

com els polsos s’ agafen al cor

i els nervis al cap i els remeis

els tens tots a dins perquè

has estat a tot arreu i tot

ho coneixes per haver-ho conegut

i et saps inventar. Si ve el dolor

no li apartis la mirada. Deixa’ l entrar.

Demana-li on va. No el facis patir.

Lo de la mort és sorpresa: la mort

mai vindrà. I ara només és de nit.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

BÈSTIES

torneu, tornem, tornem’ hi com si no hagués estat res

com si no m’ haguéssiu vist disparar, sense pistoles

ni vigilància, a les nostrades fires clandestines, festes

com si jo no us hagués vist matar-me a cops de falç

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

POETES i MUSARANYES

És molt fàcil ajuntar paraules per no dir res, tothom ho pot fer, vull dir que és un joc recomanable del qual fins ara sols se n’ ha concedit l’ us als poetes que no sempre ho són, és per parar de mirar musaranyes.

Per parar de mirar musaranyes que no hi són, perquè les musaranyes són ratolins petits amb el morro llarg i no volten pel sostre de les cases que és on diem que miren musaranyes els que els miren.

Ja està.

griFOLL

20.04.15

casserrespoblepoema

POEMA A PRESENTAR QUAN ET VOLEN TANCAR AL MANICOMI

“I saw the best minds of my generation destroyed by madness,”

Allen Ginsberg

POEMA A PRESENTAR QUAN ET VOLEN TANCAR AL MANICOMI

Fon i  mira i  de poc il·lumina cap mala cartilla de poeta estrafolari

tancat a salut mental, no en vol de salut el poeta, no la sap brodar,

entre paret A i paret B no hi ha vida, fon i mira, ni que en sabés

no n’ hi hauria. La bestia corre pels camps tan salvatge com perduda.

Així com a la vellesa s’ ha d’evitar joventut

a la joventut que li piqui el deliri,

que el món s’ ha d’ enyorar demà i per sempre

i justament per haver-la estat, una bogeria.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

MOTXA (DIA 7)

MOTXA

(DIA 7)

Els poemes pornogràfics que s’ escriuen als 15 anys no tenen preu: L’ “em masturbo a lo turbo”  o “ la sextina del polvo” els havíem publicat al Fanzine del Gummy “La Gummynola” ( 27 pags, tapa fina, edició limitada de 25 exemplars fotocopiats i grapats amb grapes d’ acer inoxidable) i més d’ una vegada a les 4 de la nit havien triomfat a la barra o als vàters fèiem ple. “Lo que té la poesia és que alegra, lo que té l’ alegria és que convida a més beure...” almenys la dels principis, potser per això, perquè és al principi... Després la volen convertir en literatura i és quan la perden. Llavors t’ has de pagar tu el beure. I el beure sempre puja.

griFOLL

20.04.2015

casserrespoblepoema

MOTXA (DIA6)

MOTXA

(DIA6)

–Tu creus que es podria escriure una novel·la en directe? – va dir el meu amic.

–Com? – i vaig anar a buscar dos calimotxos més perquè sabia que m’ ho explicaria i que no seria breu. Ens en vam fotre deu, llavors va començar a parlar, com de puntetes, de l’ escriptura automàtica, que no hi havia altra forma, que era per això pel què servia, com si fos lo més evident del món. I jo no havia entès mai res tant bé.

Aquell divendres vam anar a llogar pel·lícules de por amb dos més del Gummy però les vam acabar agafant totes porno i anàvem tant borratxos que perquè no es notés vam fer caure el prestatge sencer de majors de 18 anys a sobre d’ un pare de família que anava d’ incògnit. Vam llogar “El fontanero, su mujer y otras cosas a meter”, me’n  recordaré tota la vida. No la vam veure ningú, ens vam dedicar a tirar-li les cadires pel balcó a la mare del Toni. Al darrera hi havia un descampat i ens feia gracia els sustos que es fotia la gent quan les cadires petaven.

Quan ja no vam tenir lloc on seure jo i el meu millor amic vam anar a veure si quedava algú al Gummy. Ja tancaven.

“Mocha” ...

griFOLL

19.04.2015

casserrespoblepoema

MOTXA ( DIA 5)

“Vamos dejando pasar, nuestra alegre juventud

¡Qué más se puede pedir! Nuestra alegre juventud!”

La Polla Records

MOTXA

( DIA 5)

No va ser el dia més trist de la meva vida, va ser el més dur, el dia que es va morir el meu millor amic. Teníem setze anys. No es va descuidar de viure ni un sol dia. Jo no n’ he passat cap més sense que no pensi una estona amb ell. Ni un. Ell també em parla.

Al Gummy estàvem tots que no hi érem, no sé com més explicar-ho, era impossible, podia haver passat absolutament tot menys allò, la vida ens havia previngut per a tot menys per això.

Vam beure molt vi, i vam fumar molts porros i de tot aquella tarda, però res ens feia res, tot era irreal, l' única realitat era la irrealitat aquella que portàvem tots enganxada a la roba, a les olors, a la boca, al veure’ ns als rostres, mirant, provant de dir alguna cosa mentre ens cremàvem la sola de les botes a l’ estufa. Sèiem al costat. Tothom s’ estranyava de veure que ningú plorés i ningú podíem plorar.

Si ho escric és perquè encara hi sóc. Hi ha moments de la vida on ens hi quedem una mica per sempre. No es psicoteràpia. El meu amic n’ hagués dit “literatura d’ ànima, d’ animal”.

M’ ha calgut estar boig mitja vida, baixar als inferns a veure a tots els altres poetes i descobrir que al cel no només hi érem sinó que hi podem tornar quan volem.

Érem amics perquè ens dèiem lo que sentíem i pensàvem, això ens estranyava molt perquè no coneixíem de ningú més que ho fes. Érem amics perquè ens alegràvem per l’ altre quan la noia que ens agradava a tots dos li feia cas. Érem amics perquè jugàvem a passar por junts, a provocar-la fins que ens petàvem de riure descargolats per qualsevol cantonada. La liavem arreu. Un dia vam anar a cantar ranxeres sota la finestra de la noia més maca de l’ insti i va sortir tota la família menys ella. Érem impulsius perquè estàvem vius.

L’ any 89 vam anar a Zeleste a veure La Polla i Tijuana i l’ Evaristo ens va passar el peta a l’ escenari, vam cantar amb ell, i érem els xavals més punquis del món. Tots els punquis grans ens agafaven quan saltàvem.

Entornant teníem tanta gana que quan vam aconseguir pa no vam tenir temps per esperar que es descongeles, ens tronxavem . La cuina era verda. L’ endemà no teníem ressaca. Vam pujar amb tren fins a Manresa, després amb bus fins a Puig Reig i vam fer dit per arribar a Casserres. Ens va parar el “Toreru”.

griFOLL

19.04.2015

casserrespoblepoema

MOTXA ( DIA 4)

“I can change

the course of nature.

I can place myself anywhere in

space or time.

I can summon the dead.

I can perceive events on other worlds,

in my deepest inner mind,

and in the minds of others.”

Jim Morrison

MOTXA

( DIA 4)

Dius que t’ agrada escriure però que no ho fas perquè no t’ entendran...Tu lo que vols és comprensió. Què hi té a veure la literatura amb la literatura? – va dir-me el meu amic quan li vaig dir que lo dels escrits automàtics no ho llegiria ningú.

No, no és comprensió, es comunicació. La literatura no és comunicació? – li vaig dir sense fer absolutament res més mentre li deia.

No– va assegurar-me rient.

Vale– i me’ n vaig anar a demanar dos calimotxos més. Hi havia set a la barra, era un temps i una hora en que a les barres hi havia més alegria que pena, si mal no recordo.

Nosaltres, sobretot a les tardes d’ hivern, ens asseiem al voltant de l’ estufa a llegir-nos bestieses d’ altres o a escriure les pròpies. Tots érem poetes. Els millors borratxos que et podies trobar fins als vespres, fins quan ja degeneràvem i la nit se’ ns empassava cap a la felicitat absoluta. Érem bons, però sempre et podíem vomitar sense previ avis a sobre o robar-te el bolso i per no deixar proves tirar tots els carnets al vàter i tibar cent cops de la cadena. Després, de tot això, en sortien poemes. Els millors els oblidàvem o eren inintel·ligibles.

Buscàvem un bon nom per fer un grup de música encara que cap de nosaltres feia musica, lo que ens agradava era passar dies dient noms, combinant paraules a veure què sonava més absurd. “ Establecimiento de rifles” era un dels millors noms que se’ ns va acudir. Insuperable. Mai el vam superar perquè era insuperable.

Després es va morir el meu millor amic.

griFOLL

19.4.2015

casserrespoblepoema

MOTXA (DIA3)

“Here we are now, entertain us.”

Nirvana

MOTXA

(DIA3)

És curiós, mai hagués imaginat que els records es podessin oblidar durant anys i després fer tornar com si res. Quan això passa comences a obsessionar-te amb conservar-los, són la teva vida. Jo ho feia escrivint. M’ hagués agradat llegir més, perquè hi havia poetes molt bons, però no tenia temps. L’ escriure em feia perdre el llegir; lo de l’ escriptura automàtica m’ havia enganxat, “ ... distreure la mort” com diria el poeta devia ser tornar a viure, poder-se reviure. I escriure era com rellegir-se a un mateix, quan ja t’ has oblidat de qui ets, de qui eres; feia olor de joventut.

Les revistes porno les amagava al celobert que hi havia al vàter, dins un tub que penjava i no anava a donar a enlloc, però poques vegades les feia servir. Per pelar-me-la dibuixava lo que volia veure, no calia que estigués ben dibuixat, no era per cap examen,era el fet de dibuixar lo que dibuixava lo que m’ excitava. Llavors me la pelava mirant els dibuixos com per celebrar-ho, era molt diferent mirar una revista, no sé.

griFOLL

19. 04.2015

casserrespoblepoema

MOTXA ( DIA 2)

“Me conmueven los jóvenes de hierro que leen a Cortázar y a Parra, tal como los leí yo y como intento seguir leyéndolos. Me conmueven los jóvenes que se duermen con un libro debajo de la cabeza. Un libro es la mejor almohada que existe.”

Roberto Bolaño

MOTXA

( DIA 2)

LA LLIBRERIA

«Si tothom volgués treure discos ningú tocaria la guitarra, no? Doncs lo mateix amb la literatura,  tots volen treure llibres, ja no s’ escriu  per  escriure. Els editors compren, llavors els venuts de sempre s’ ho empassen i acaben  jugant  al joc de l’ autor i el lector, però és un joc d’ enveges, política »– Va dir el llibreter als dos nanos que se li enduien  les obres completes del Proust dins un carretó de paleta.

«No, no fa riure...» Semblava una mica begut. « I sí, sí, política» i n’ anava molt. Estava acostumat a beure. Havia de tractar amb intel·lectuals cada dia.

«El meu estudi sobre l’ intel·lectual modern no es basa en la lectura, és una recopilació de converses escrita paraula per paraula a partir de lo que han escoltat aquestes orelles, i ordenada per seccions. No és lo mateix el que es xerra a les seccions de novel·la policíaca que lo que es parla a les de Poesia»

Ells no podien parar de riure. “ Segur que van beguts” ,va pensar el llibreter. Li van recordar a ell quan tenia els seus anys. « Però qui sinó la joventut que roba a Proust té el poder de canviar el món?!.. I això perquè una vegada, de cada entre mil politics, se’ ls hi colava realment alguna persona de lletres que publicava allò en lo que creia... »

«Una societat és nodreix d’ allò que llegeix, aquí o allà...Jo no puc permetre que robin llibres del Malafuente, això es com ser un camell que passa mata-rates...jo vull que escriguin, que llegeixin, que es trobin, que puguin ser ells. M’ encanta que em robin tot el Cortázar, o tot el Bolaño (encara que costa, per això ell volia publicar la seva obra postuma en 4 o cinc parts, per poder ser robada...) »

«Fer el bé no és veure com una canalla et fot un llibre del Dragó i no advertir-li de que ha caigut a la trampa...I dels fanzines, què se n’ ha fet del “Kaspa de Rata” i tot això? Molt bons editors, per cert ...»

«Aquest diumenge al dematí, una meravella, una nena em va robar el llibre de la Patti Smith, sí, el “Babel”...Teniu, està traduït per l’ Escohotado...» i els en hi va donar un parell d’ exemplars... «I ara no correu que tombareu el carretó i espatllareu els llibres». Encara riuen. Tots tres.

griFOLL

19.4.2015

casserrespoblepoema

MOTXA (DIA 1)

“Todos los escritores, incluso los más mediocres, los más falsos, los peores del mundo, han sentido la sombra de ese éxtasis de la creación.”

Robero Bolaño

MOTXA

(DIA 1)

Teníem  dues opcions: quedar-nos a classe o anar a robar els nous fascicles de l’ “Enciclopèdia del Ocultismo” que acabaven de sortir (per ser el numero 1 incloïa una taula d’ ouija, cosa que no només feia més atractiva l’ entrega sinó també la manera que ens hauríem d’ idear per robar-lo). Posats a aprendre, vam escollir la segona, així també ens tocaria l’ aire i mouríem les cames. Teníem parada en tres quioscs. El primer era el de la plaça Menorca. Al meu amic li interessaven més les revistes pornogràfiques i els còmics de ciència ficció. Vam acordar que ell em robava lo meu i jo lo seu. Per la mida hi sortia perdent, però jo hauria d’ entrar a l’ estació de busos per pillar lo seu i ell ho tenia exposat al carrer. Va parar-se al davant, va tibar i (jo no havia vist ningú córrer mai tant) quan vaig arribar al Gummy ell ja l’ havia desembolicat i s’ havia desfet dels cartrons. Jo ho vaig fer com solíem, vaig deixar la carpeta sobre la pila de revistes porno, em vaig fer espetegar l’ espatlla mirant de cara al Dumbo ( li deiem així), quan va apartar, vergonyós, la vista, jo vaig agafar la carpeta junt amb tres revistes, vaig dir «adéu» i vaig sortir. I amb els còmics, més o menys. També em vaig quedar una revista, el meu amic va dir que aquella segurament no la vendria i a mi m’ agradava la tia del pòster, em sembla que me’ n vaig enamorar durant cinc o sis minuts. Ell va dir que estava molt més bona la del “Lib”, però no.

Després vam anar a casa seva. No hi havia ningú. Ens vam fumar un porro o dos i vam menjar Nocilla i espetec que hi havia per allà.

“Iniciación al Espiritismo”, 80 pàgines, tapa dura...A la pàgina 73 hi havia una il·lustració d’ un dimoni d’ aquells d’ abans, de quan encara feien por. Hi havia un capítol dedicat a l’ escriptura automàtica, parlava de “médiums literarios”. Aquí va ser la primera vegada que vaig veure escrit el nom de “Mocha”, pero no hi havia cap foto ni cap dada ni res més, només la mencionava.

L’ endemà ho vaig provar. Lo de l’ escriptura automàtica. No sé si lo que vaig escriure aquell dia ho vaig escriure jo o qui ni què, no me’ n recordo massa bé de com va anar, però allà va començar tot. Avui he trobat tots aquells escrits. I la firma de “ Mocha” ( o “Motxa”) es repeteix per tot arreu.

He decidit que els aniré penjant a Internet a mesura que els vagi ordenant, potser per ajudar a desxifrar-los.

griFOLL

19. 04. 2015

casserrespoblepoema

així la vida

“FES-TE FESTA”

Grillart

AIXÍ LA VIDA

Tu no vals daus,

no vas a carta,

no ets profetitzable: vius;

no hi ha instant repetit de tu,

no hi ha mite, no hi ha dogma,

no hi ha còpia ni tens  garantia,

cap calendari t’ atrapa, cap festa

no  t’ avisa, no hi ha fer-te que no et faci

més persona cada dia; creixes, i creixes

exactament com ho has de fer: sense

saber-ne, sense fer-ho , tal i com

s’ arriba a ser bona persona:

celebrant-ho tot, l’ enigma.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

ENDEVINALLA

ENDEVINALLA

Tremola sempre i no és pel fred.

Gemega sempre i no és d’ amor.

No en té mai la culpa i l’ en té

cada tres per dos. No s’ entén

ni ell mateix: mata i diu «no matis,

viu» diu i no viu .Va per la no sé

quina dimensió...Beu força o ne-

cessita alguna altra cosa per tal

de sobreviure al planeta, alguna

droga que altra transfusió.

No s’ adapta o s’ hi adapta massa

còmode el senyor .Poden  fer

les mateixes mil coses repetidamentes

vegades sense que no deixin d’ odiar-les,

ja els bombin, els danyin o petin qui sap.

Tenen déus i llibres i caixes fortes i secrets

que passen de generació a generalització

fins que llavors ja trenquen a la dreta o els trenquen

a l’ esquerra; més enllà diu que desapareixen...

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

3 fotos

6 dibuixos