felicidad

personas

SIENDO

SIENDO

Sueño que somos soñados por el mismo sueño

y me zambullo en ti como quien amanece, y entonces

nos despertamos en ése mundo donde todas las cosas bailan

y nos dejamos mover por el viento, y se nos va la pelota

y no vuelve, y nos tocamos los corazones, y los besamos,

los queremos, saltan, salpican, dan volteretas, ya no duelen.

Fue en otro sueño cuando dolieron, fue en otro mundo;

Ahora, como empezar a respirar, nos ensanchamos a ser

hasta adentrarnos el uno en el otro, allí donde todas las cosas bailan,

nos dejamos mover por el viento este amanecer en el que

amanecemos con los corazones tocados, juntos, dándonos volteretas,siendo.

griFOLL

27.6.15

casserrespoblepoema

somos nosotros

AGUA

AGUA

Persigo lluvia, si somos agua

declararme nube y que te pille sin paraguas,

buenas tardes, y un sinfín de charcos

donde reflejarte. Además, tu retrato

debería estar en todos los oasis, en cada fuente;

si la vida es agua, nadarnos, ser los bañistas

el uno del otro, limpiarnos las culpas que no eran;

como los ríos cuando se encuentran,

inventarnos un mar.

griFOLL

26.6.15

casserrespoblepoema

GRADUAL Y DE REPENTE

GRADUAL Y DE REPENTE

Creo que una sola persona

te puede mostrar lo mejor que hay en todas,

dicen que da vértigo, pero lo que pasa

es que no estamos acostumbrados

a la altura real de los corazones, hasta

donde sentimos, es tan grande lo que somos

y nos merecemos…Si te miro a ti es porque

yo vine a descubrir hasta donde es capaz

de amar un ser humano. Por esto te miro,

y también porque, claro, me enamorado.

griFOLL

24.6.15

casserrespoblepoema

ESTATUA DEL MIEDO

ESTATUA DEL MIEDO

El miedo merece su condena.

Invisible miedo al pie del viento; vuela!

El miedo merece su condena,

pena de muerte sin pena,

pájaro de barro, dios enfermo; vuela!

griFOLL

23.06.15

casserrespoblepoema

SE AVISA

SE AVISA

La vida es muy rara

y algo podría salir bien.

griFOLL

21.06.15

casserrespoblepoema

y tú me hablas

Y TÚ ME HABLAS

Sin las caricias que te debo no te vayas,

te las guardo aquí, en mis manos . Y si vuelves

vuelve por tus ojos siempre a punto de morderlo

todo. Y si te quedas lo mordemos. Y si tú sueñas

yo te escucho. Y si yo sueño tú me hablas.

Y si vivimos…tendríamos que hacerlo: vivir.

Y si vivimos no quedarnos cortos, y si nos largamos,

no dejar de hacerlo. Y si nos encontramos, pasar

de pasarnos desapercibidos…percibirnos mucho.

Tendríamos que hacerlo: querernos como nos merecemos.

Y si supieras lo que te mereces…es infinito. Te lo guardo aquí,

en mis manos, y te escucho, y tú me hablas. Y si nos amamos?

Tal vez ya nos amamos. Ya nos amamos. Y eso era lo más difícil.

griFOLL

21.06.15

casserrespoblepoema

L’ ALTRE

Imagina’ t posar-te al lloc de l’ altre

i sentir un dolor insuportable. I que l’ altre

no es queixi. I demà tornar-hi.

griFOLL

20.06.15

casserrespoblepoema

ESCLAUS

ESCLAUS

Costa, però més costa fer veure que no,

vestir-se de gala en un camp de mines

no et salva. Hi som tots, i això tremola.

Hi ha caravana de ferides, déus molt callats,

i no és diví lo valent, i no és valent dividir.

L’ esclau és l’ esclau de l’ esclau de l’ esclau...

griFOLL

20.06.15

casserrespoblepoema

EL BOIG

EL BOIG

Jo sóc el boig

que no es va pentinar en sa puta vida,

com els arbres i el Bob Dylan.

Jo sóc l’ espanta pastors, llibertador

d’ espantaocells titulat. Sóc tocat

del bolet i el bolet és tocat per mi.

Punxo als esbarzers, m’ escapo

dels camins...Jo no he viscut mai aquí,

amb vosaltres, civilitzadors civilitzats.

Sí que sóc d’ aquest món, però me’ n vaig

amb les cabres, em lio amb els escurçons...

Jo sóc el boig, no se’ m condemni mai al seny

que jo no tinc pastor.

griFOLL

20.06.15

casserrespoblepoema

colletju

EGO

EGO

Aquí comença la tempesta,

la del que es mulla, rellisca

i perd. I no es vol trobar, és

com un refugi no ser-hi del tot,

poder fracassar tranquil·lament,

equivocar-se amb ganes, nit i dia,

no haver d’ ésser perfecte, l’ art

d’ escapar-se’ n, sortir de la crisàlide

i negar-se a  ser papallona sagrada,

lírica, lluminosa, allò que s’ espera

de tu: grans mentides, a l’ altura

del pessebre,  vida de plàstic, xarrupa

que vessa, aquí comença la tempesta

i s’ estrella la bèstia, i neix la persona

imperfecte, i saluda a tothom, i segueix

a veure què troba, i va per aquí,

i va per allà, acostuma a anar sol i somriu.

Més important és ser capaç d’ ésser incapaç

que abandonar per no ser-ne capaç.

griFOLL

19.06.15

casserrespoblepoema

ESCRIURE

ESCRIURE

Si escriure és patir, per què escrivim?

Perquè no fer-ho seria insuportable.

Llavors van arribar més lletres a la platja

i cadascú va tornar al seu lloc. Plovia.

Les paraules s’ esborraven de seguida,

però això no importava, encara podíem

escriure, i escrivíem com s’ escriu quan

s’ és jove : malament i de veritat. Després,

la majoria, van començar a fer-ho bé

i de mentida; se’ ls hi va fer insuportable.

griFOLL

16.6.15

casserrespoblepoema

ABC

ABC

Quan acostes la mà a terra i l’ escalfor

se’ t fica als dits i jo escric poemes dolents com aquest,

mentrestant, passa tot, i nosaltres comptem.

griFOLL

15.6.15

casserrespoblepoema

AEIOU

AEIOU

Si no fos per l’ home, la Terra

s’ assemblaria més al paradís que a l’ infern.

griFOLL

15.06.15

casserrespoblepoema

L’ ART ÉS AQUEST

L’ ART ÉS AQUEST

Aprèn a disfrutar d’ allò que t’ agrada,

no perdis el temps provant d’ aprendre

com els hi pot agradar als demès, perquè

llavors deixarà d’ agradar-te a tu.

griFOLL

15.06.15

casserrespoblepoema

INTEGRALS

INTEGRALS

El desfici per ser estimats ens omple de ràbia

i amb ràbia reclamem aquest amor. Afirmo

que som gilipolles, insuperablement gilipolles.

Petitíssimes criatures de curta durada,

habitant un planeta que només surt als nostres mapes,

tallant-nos els caps des del primer dia

per falta d’ un petó.

griFOLL

15.6.15

casserrespoblepoema

1 colajet i tres colletjos

BALLEM

BALLEM

Deixa’ t guanyar però no et deixis perdre, tu no,

tu ets  el vers que li clava a la mort mossegada

i la boca que vals no s’ acaba, hi cantes, la ballem,

i per això ens agrada ballar-la, sense rems, ni timó,

agafats a la teva cançó, navegants fins on tu, de tu,

teus. Mai estàs sola. No n’ estiguis.

griFOLL

13.06.15

casserrespoblepoema

NO ET QUEDIS A SER NINGÚ

NO ET QUEDIS A SER NINGÚ

Fes, fes i desfés,

però fes-ho tu que no ets ells.

Vés-te’ n  al centre del cor

i pregunta per tu que no ets ells.

No els hi compris més por.

No els hi venguis més força.

Aquest tros l’ hauràs de fer tu,

només tu, no t’ acompanyaran

ni les excuses quan decideixis ser tu,

no t’ acompanyarà ningú a ser-te tu,

tu que no ets ells; no siguis tothom.

griFOLL

12.6.15

casserrespoblepoema

?

?

Per què em tanco jo si ets tu el que mata?

Per què em torturo jo si ets tu el botxí?

Per què em condemno jo si ets tu el que jutja?

Per què m’ odio a mi si l’ amo ets tu?

Per què em medico jo si el boig ets tu?

griFOLL

12.06.15

casserrespoblepoema

RECORDS QUE ENCARA NO TENIM

RECORDS QUE ENCARA NO TENIM

No ens hem de perdonar res,

ens hem d’ abraçar com salvatges,

perquè no ens han domesticat,

perquè no hi hem picat. A la nit

fugirem xops pels camps, direm

camins que encara no hi són,

rodolarem fins el bosc, llunàtics,

 a encetar l’ amor sota els pins,

cos a cos, món endins, vius per fi.

griFOLL

12.06.15

casserrespoblepoema

TÒTEM

TÒTEM

És a dalt.

I tu t’ hi aguantes,

subratllada per la pedra,

visionaria, llarga, intensa,

mentre dorm tot el món,

el meu tòtem de nervis, udoles,

dónes el curs a les aigües,

embarques les constel·lacions,

poleixes l’ amor, dius els núvols,

dius fins que un dia encaixi el poema

al cor que era previst pels homes

i no aquest succedani de cervell

amb polsos que els governa.

Jo et conec perquè no dormo.

griFOLL

11. 6.15

casserrespoblepoema

REALITAT

REALITAT

El món es pensa que la soledat és una malaltia.

És la primera vegada que l’ home parla amb l’ home

en directe sense veure’ s ni sentir-se.  Tornem

a parlar amb símbols, però els egipcis abans de connectar-se

 n’ havien acordat el significat. A part de ser més putes,

és que no començaven les piràmides per la teulada.

La màquina del temps està al caure. Follem a distància, etc, etc...

I quan érem petits ens deien que no ens droguéssim

perquè, si ho fèiem, la vida no seria real.

griFOLL

10.6.15

casserrespoblepoema

L’ ALTRE

L’ ALTRE

Més que res

som en els poemes

on no se’ ns deixa  ser ,

buscant veritats a mida,

versos amb regust de vida

per posar-nos a la boca,

i quan ningú ens escolta,

provar d’ ésser l’ altre,

el de veritat, l’ indigne.

griFOLL

10.6.15

casserrespoblepoema

SOLITUD

SOLITUD

La meva soledat no sóc jo sol,

sóc  jo pensant en tu. L’ ofici

de solitari no és tan dur,

amb el temps es va omplint

de gent, vius i morts, tots amics,

i ja res es fa impossible, fem de tot,

és pràctica.

griFOLL

8.6.15

casserrespoblepoema

ARA

ARA

Qui  sap que és jove i ho és?

Qui sap qui és ara i s’ és?

No vénen a matar-nos, vénen

a que visquem.  L’ eruga

disfruta d’ ésser eruga, no somia

papallones. Els capgrossos només

seran peixos avui. Nosaltres

ens atropellem fins l’ hora

de la nostàlgia, llavors hi caiem.

Aquí no hi som mai avui. Ni ara.

griFOLL

8.6.15

casserrespoblepoema

NO ERA INÚTIL

NO ERA INÚTIL

T’ he vist pels ulls del temps,

i el teu amor sincer, sense fer-se notar,

posant-se allà on et deien que era inútil.

No has jugat en va, mai has volgut guanyar

res per a tu, t’ han importat els altres,

no te’ ls has perdut. Els has entès

fins i tot quan t’ han fet mal (se’ n diu estimar).

Per això, quan menys t’ ho esperis, sentiràs

que els tens tots dins, no hi te cabuda

en tu la soledat.  A tu t’ han importat.

griFOLL

8.6.15

casserrespoblepoema

PERSONES

PERSONES

Un dia no voldrem grans coses

i veurem les certes, no empaitarem

grans vides, i viurem les nostres.

Viatjarem pel dia a dia sense presses,

entrarem descalços dins la nit amiga.

Oblidarem les hores, no n’ hi haurà de mortes.

Un dia, el menys pensat, ens cansarem

d’ estar emprenyats, d’ ésser pessimistes,

d’ anar armats. Seran més importants les flors

que els diners. Serem persones.

griFOLL

6.6.15

casserrespoblepoema

FER-TE L’HUMOR

FER-TE  L’HUMOR

El millor poema que escriuré

és aquell que et farà riure. Ni pensar

ni somiar ni filosofar ni plorar ni voler ni volar,

sinó tronxar-te de riure, partir-te la caixa,

desencaixar-te la boca, tenir agulletes

a la panxa, espernecs a la nuca i ulls

de ratolí. Vull ser-hi quan tot prengui sentit

perquè nosaltres el perdem per fi.

griFOLL

5.6.15

casserrespoblepoema

tres autoretrats

PICAR

PICAR

Malgrat el temps, el mal, les circumstancies,

el perfil i l’ impossible, hom es queixa però no plega.

Recorda que, a vegades, s’ ha de baixar a l’ infern

per tornar als cels. I que aprenem a hòsties.

Que l’ amor no es fàcil ni unidireccional ni ve de hollywood.

Que la proesa està en picar quan fa mal tot, que la imprudència

és no picar, parar perquè no et sent ningú: et sents tu.

No es tracta d’ escriure cap bon poema, es tracta, primer,

d’ aprendre a viure. No dic bé, dic viure, dic aprendre.

griFOLL

4.6.15

casserrespoblepoema

RES VULL TANT

RES VULL TANT

Estic posseït per un cranc

que sempre recula.

Jo li dic als peus «endavant»

i un ham que tinc a dins em pesca.

I jo vull nedar amb vosaltres,

no vull res més ni res ho vull tant.

No sé què hi faig aquí com si fos jo,

jo no era un cranc, era una persona. I

no sé com tornar perquè no sé com he vingut.

Diuen que ser sincer és el primer pas, però

ningú diu quin és el segon.

griFOLL

4.06.15

casserrespoblepoema

HI VULL SER

HI VULL SER

Em sembla que encara tornarem a estar vius

si així ho desitgem. Em sembla que entendrem

que si no haguéssim estat morts encara ho seríem.

Em sembla que ens hem equivocat, però les persones

no podem deixar de ser meravelloses. Em sembla

que em vull acostar, que no m’ ho vull perdre, que sol

perd la gràcia, que sóc com sóc i qui no es disfressa

no s’ ha d’ amagar. Em sembla que encara crec

una miqueta en mi, i aquesta miqueta la vull engrandir.

Em sembla que, estigui o no de moda, jo vull estimar.

Hi ha massa feina a odiar i sempre se’ n surt, sinó malparat,

malparit. Em sembla que no serà fàcil. No m’ agrada lo fàcil.

Em sembla que tinc ganes de compartir tot això

que no tothom veu, que pocs sentim. És un do.

Em sembla que no vull tenir raó, ni ego, ni perdó. Vull viure

tal i com jo entenc la vida, que no me l’ expliquin si no ve del cor.

Em sembla que encara pot quedar molt per viure. Em sembla

que hi vull ser.

griFOLL

3.6.15

casserrespoblepoema

autoretrats (2)