jueves, 13 de diciembre de 2012
domingo, 16 de septiembre de 2012
martes, 11 de septiembre de 2012
.JPG)
miércoles, 29 de agosto de 2012
jueves, 2 de agosto de 2012
domingo, 29 de julio de 2012
Vueltabajo: Reseña Muestra de arte Josep Grifoll
Vueltabajo: Reseña Muestra de arte Josep Grifoll: Aquí una reseña sobre la Exposición de Josep Grifoll en el Magatzem Voltaire realizada por Limary Ruiz Aponte. http://poeticacrapulist...
domingo, 22 de julio de 2012
viernes, 20 de julio de 2012
lunes, 16 de julio de 2012
domingo, 15 de julio de 2012
S’ EQUIVOCA TOTHOM
Perquè has estat la
tristesa mateixa
ara dius alegria
i estimes
i un llaç et relliga
al revolt de les valenties.
S’ equivoca la gent,
tota la gent del món i l’ altra:
No sempre el
dolor n’ engendra més, al revés,
com més, més
sorpresa després. I té, mira, tu:
La bondat no s’
amaga, deixa rastre,
és un desastre.
Jo també en vull
escampar. Com tu.
Fa mal?
griFOLL
15.07.12
casserrespoblepoema
sábado, 14 de julio de 2012
ELS TEUS GENOLLS
Mirar-te els genolls,
i no només per la
bellesa,
sinó per la joventut.
El mateix em
passa amb els colzes i els braços
i els peus i la
boca. No només pel desig,
sinó pel temps, l’
invent més estrany de la història.
Vull ser petit i
dir-te “m’ agrades”, m’ espero
i encara has de néixer.
Quina mena de món
és aquest? On som,
a prop o lluny? Potser
ni existim, deliro, delires, delirem,
què en sabem del
cervell? I de l’ ànima i de la ment?
I del cor, què en
sabem? Però m’ és igual,
a mi m’ agrada
mirar-te els genolls,
penso que si els
veig, tu no pots córrer gaire lluny.
griFOLL
14.7.12.
casserrespoblepoema
miércoles, 11 de julio de 2012
sábado, 7 de julio de 2012
PETIT POEMA BUCAL
Alimentem boques
de canó
des que masteguem
ferro, damnats a fer-ho.
No ho hem sabut
fins demà i ja escopim perdigons i per més coses.
griFOLL
7.7.12
casserrespoblepoema
domingo, 1 de julio de 2012
jueves, 28 de junio de 2012
jueves, 21 de junio de 2012
lunes, 18 de junio de 2012
sábado, 16 de junio de 2012
DITES. griFOLL
El bosc és ple de
fantasmes, la casa t’ estima,
t’ estimo com
tots els fantasmes a la vegada. Sóc un nen
que plora, que
riu i veu coses que els grans no veuen. Té,
que em mossego la
llengua i escupo paraules:
Mel és abella,
rusc i fibló.
Coratge és mel
i vida també, i amor
amb mató.
Només em surten
aquesta mena de dites idiotes.
A què són degudes
les coses? Sense principi ni final.
Ser absurd és la
forma més lògica d’ adaptar-se a l’ Absurd.
No, mai se què em
dic. No sóc jo qui ho diu ni jo sóc l’ altre.
Els poemes surten
de les boques, de les mans,
de les persones,
però no se sap qui els fa.
Estima’ m, dóna’
m, cuida’ m, fes-me teu, anul·la’ m.
I no entens la
vida de la gent que no se la pregunta.
I no entens la
vida de la gent que se l’ ha preguntat
tan que no hi
toca. Com si tu hi toquessis.
En què et bases? Sigui
com i qui siguis
t’ estimo. He
decidit estimar a tothom
i fotre el camp
ben lluny, a aprendre’ n.
És que entre la
gent que em vull estimar
hi ha gent que
conec, i vull fer-ho be.
griFOLL
17.06.12casserrespoblepoema
domingo, 3 de junio de 2012
LA PERLA II
...I dins les
fulles viatgen riuets
que es van a
fondre al riu gran.
Aquí, les rels
més frissoses ja belluguen.
És per això que si
et quedes molt quieta,
després de la
pluja, a la selva,
sentiràs com es
mou el planeta.
griFOLL
3.6.12casserrespoblepoema
sábado, 2 de junio de 2012
LA PERLA
La perla, la de
selva, és una llavor amb sortida vers l’ herba
(tan sols),
la gota de vida a
l’ espera de tu, quieta, molt,
però gens,
a la velocitat de
la llum i prenyada de bèsties i branques i
fils d’ alga i
milers de peixets i llegendes ancestres.
La perla, la de
bosc, és la lluna tota la nit, i tot el dia
(plogui o faci
sol) la perla es mou, sobretot si cau un xàfec
i dansen les
voltes i mai més s’ asseca. La gota baixa fins el riu,
i es diu que s’
hi fon. Damunt la pell de l’ aigua, la travessa.
La perla, la de
muntanya, és la que et baixa pel coll i ets la vall.
La perla, la de
bosc, no té ostra. Com un bolet.
griFOLL
2.6.12casserrespoblepoema
lunes, 28 de mayo de 2012
domingo, 27 de mayo de 2012
LI VA DIR QUE NO
Sense fons,
dessota les angúnies,
no hi tornarem,
no?
I Supercatwoman
li va dir que no
i tots ens ho vam
creure
i era la mentida més
grossa del món.
casserrespoblepoema
LA MÀQUINA
Sóc la màquina
que roda torta.
Sóc l’ ocell que
el vent s’ emporta.
Sóc un cercle,
fet de voltes,
no m’ importa. No
sóc soca.
(variant:
Jo ja no sóc
masoca.)
griFOLL
27. 04.12casserrespoblepoema
sábado, 26 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
EL POEMA
He escrit un
poema.
Estava be.
Però l’ he
perdut.
He escrit el
millor poema del món.
griFOLL
21.05.12casserrespoblepoema
viernes, 18 de mayo de 2012
DIAGNÒSTIC per si en faltés algun
Hi ha la bossa que
feia servir pels seus pinyols.
Dormia a sota els
ponts. Els desapareguts anaven a resar-li.
Hi ha la veu que
va fumar-se el seu ninot d’ ou ( l’ altre)
i tres cops de
rierol perfectament definits:
Cicatrius de la
vida. Però ara només té les angines.
Ja surt.
18.05.12
casserrespoblepoema
PINYONS DEL MAL ESCRIURE
Escriure comença
per l’ ull:
S’ inventa la
visió. (No es raona),
s’ alça el teló
del món i comença:
Amb la sang més
freda que la clau va obrir la porta. I va quedar-se a dins, mitja hora,
escoltant.
Entre calçat i
amb peus de plom, va sortir de puntetes. Tot era recte i amb les parets enceses
d’ espelmes.
Amunt no es veia res,
no, ni massa enrere ni endavant, però recte.
Escriure. No, mai
recte, sense anar de puntetes.
Escriure a
quadres, a rectangles, invisible, sense voler, volant, girant cua, rebent,
caient, a
mitja hòstia, a
tota hòstia, a la cua del circ on t’ agafes a ser la serpent que ensenya les
dents,
fa cascavells i
té potes.
De seguida el sol
va preocupar-se dels rèptils. Els hi va pujar la febre i tots a caçar. El petit
al
petitíssim i el
gran, al mitjà. I esdevingué el poema riera, i riera amunt, hi vivia el Juganer.
I qui
no vol conèixer
al Juganer? I qui no s’ ha imaginat mai jugant amb el Juganer?
Ningú va dir que
pujava somiant que havia somiat guanyar-lo. I pujàvem tots. Tu
i nosaltres, tot
recte, parets d’ espelmes enllà, va...
Somreies entre
versos, corries, pesaves, giravoltava tot(a) la plaça.
Escriure comença
per la boca.
Es descriu la
mentida amb exactitud, se’ n comet l’ acte i punt.
És el que buscàvem,
un punt, el punt. No?
No, és d’ allà on
ens escapàvem, va dir l’ altre.
Merda, va dir l’
un.
L’ errar. Sempre
més amunt, com un barret.
Escriure comença
per error.
Un error que se t’
enganxa aquí on sents el gust de les coses,
que, èh? Posa que
és un vici popular com l’ aigua del Carme.
El poema és una
cosa, jo no tinc absolutament res a veure amb res.
Copio, m’ ho
dicten, treballo. I a les estones lliures, fumo.
( El tronc va
passant...)
Follia: Demano la
paraula!
Gros Gripau :
Agafi-la.
Follia: Quanta
estona puc tenir el cervell dins la peixera?
Pedra: L’ estona
que tu creguis. La idea que ja te n’ has fet.
Escriure és entrar
i sortir del poema, serpentejar,
desmuntar les
coses? Escriure n’ és un altre: el verí
està en la dosi...
Com caminar,
llaurar, rascar-te un peu, emprenyar-te,
plorar,
que t’ abracin, que
plogui, que torni la llum, que caigui un piano,
va dir una pinya
plena de pinyons. Només un altre.
griFOLL
18.05.12casserrespoblepoema
jueves, 17 de mayo de 2012
OCELL (+ pintura
Tornes a néixer
com una ferida oberta, llisa, profunda.
I tranques les
aigües i dreces el niu.
T’ agafes a l’
herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.
Acaba de ploure i
voles a un centímetre de terra
a la velocitat de
la llum. Olores el món.
Obres la boca i
beus d’ un bassal. Fas coves al cel
i no ets cap
oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,
però no te’ n
recordes de res. T’ hi poses.
Passen tres dies.
T’ ho capgiren tot i et mors.
griFOLL
17.5.12casserrespoblepoema
miércoles, 16 de mayo de 2012
martes, 15 de mayo de 2012
sense títol
Si em tornessin
la paraula o em deixessin una boca,
no l’ usaria sinó
per callar, que és exactament
el què vull dir.
griFOLL
15.5.12casserrespoblepoema
EL POEMA
Encara que no et
palpi, sóc palpador teu
i escric de tant
mirar-te sense veure’ t.
No sóc el que
veus ni veus que no sóc ningú més.
Jo, solitari,
faig cabanyes de paper als tinters
i espero ( amb
una fona) que florim...
Quan l’ encerti (
fuig, que) t’ ho diré.
griFOLL
15.05.12casserrespoblepoema
lunes, 14 de mayo de 2012
VOMITAR O NO VOMITAR
Visc embolicat
amb totes les meves ombres reunides:
és la nit, la nit
repetint cap per avall totes les mentides del dia
i alguna que han
dit que diuen que diu la veritat.
La nit és fosca,
no ho veu que no n’ hi ha. La nit, tot s’ ho imagina,
en fa somnis que va
deixant caure a vegades a sobre, d’
altres
a sota, al
costat, dins el sexe o molt lluny dels humans. És la nit.
La nit infinita
dels astres, el poema més bèstia de tots és
déu amb la boca
oberta, just quan la tanca i ets tu
amb tot l’
univers enganxat a la gola plena d’ estels ennuegant-te.
griFOLL
14.05.12casserrespoblepoema
domingo, 13 de mayo de 2012
RES
.jpg)
Res s’ acostuma
només a saber-te.
Els rius m’
acullen, la nit va descalça, arrugada per la mullena.
S’ escolta el
giravoltar dels planetes.
Les copes dels
arbres busquen a déu o a la lluna, no ho se.
Passa, en blanc i
negre, un teixó empaitant un fantasma
que jo no veig,
però que al final, caça.
Res més.
griFOLL
13.5.12casserrespoblepoema
Suscribirse a:
Entradas (Atom)