Seguidores

viernes, 29 de noviembre de 2013

TAL DIA ( i +)



TAL DIA

La sort no duu butxaques,
tal dia farà mans i vol ploure
mànigues i desmanegues,
encara tens el nen a la sabata,
saltes per la vida. A l’ altre peu
una espardenya i apa que algú t’ atrapa.
Tu no ets d’ aquí, no?


griFOLL

miércoles, 27 de noviembre de 2013

A LA CAPSA


A LA CAPSA

La bellesa l’ he trobat dins un armari,
en una capsa de sabates sense sabates, descalça,
plena només de bellesa, a punt per sortir,
prô aquí si que m’ ha demanat uns mitjons,
la confonen, no l’ entenen, ui,
es veu que hi ha gent que s’ horroritza.


griFOLL

LA SERP


LA SERP

Sentiràs que s’ acosta. Després
s’ enfila com una serpota, de
cop, a la vena. Però no passa res:
tu aquest verí ja el coneixes.
Si és aquest el problema.


griFOLL

EXPLORADORS


EXPLORADORS

Les vertebres, una que li passa a l’ altra i, de crec en crec,
creure que déu deu ser l’ esquena sencera i el més enllà
tot el cos, infinit.


griFOLL

lunes, 25 de noviembre de 2013

PARDAL PAN (l’ astral)



PARDAL PAN
(l’ astral)

Érem canalla, pam més o menys, però a mi ja m’ ho va semblar que créixer era falsi-
ficar-se allà on no et demanen, així que m’ hi vaig girar.
Cap per avall, fet i desfet, entre punts que les brúixoles no capten, raspallo i habito.
Des d’ aquesta banda, tan endins del costellam, dono la volta sencera,
em passejo pel cosmos, un pardal enmig del cosmos, un pardal astral
de no sé on a vés-hi tornant, del revés a Mai més, de l’ absurd al més enllà.
Volo volat ( on la Follia faig niu), per això els sóc tots, tants,
sempre he volgut abraçar massa.

griFOLL
25.11.13

casserrespoblepoema

domingo, 24 de noviembre de 2013

EPISODI

Sota’na, pixa vins i claus,
que ens obrin com portes
a veure com ho portem:
L’ escolà pensa que es quedarà cec
quan es toca imaginant l’ “escolana” tocant-se
mentre pensa en ell imaginant-lo tocar-se
mentre pensa en ella imaginant-lo a ell, etcètera.
La confessió s’ entrebanca. No hi falta l’ hòstia
ni el vi ni la mercromina, i aquesta fortor que ens hi fa anar,
indefinible, imaginada fins l’ arrel del cap, que som nosaltres,
sempre escurant-nos l’ aigua que ens fa gebre al damunt
i dessota vessar, malversant-nos així, sense poema
i veient-hi. Ni les claus ni el vi. Fotem el camp
que el vers ja és hora i plora. Mamarà.


griFOLL

sábado, 23 de noviembre de 2013

VERSIÓ ORIGINAL


VERSIÓ ORIGINAL

Demanes com demana el vi, la copa
la boca vestida a les fosques, un ram de queixals
i mossega que raja. Llums! Acció!
Ara xerres amb la boca plena de sang,
després encendràs una espelma, t’ adormiràs
amb el corral obert i se t’ escaparan les gallines.
Et fa vergonya dir que el gall se’ t va cremar.
Has vist les coses més horribles que uns ulls poden veure
i encara et patinen les rodes, les amígdales, els filferros.
No ets simètrica. Ningú ho és. Et fas por. Et desconeixes.
Apagues el llum i camines. Demà no hi aniràs.
Ningú està rodant cap pel·lícula. Ets a l’ altra banda,
«has de tornar» et diran. I t’ ho demostraran
matemàticament en una pissarra
com si t’ expliquessin la formula secreta per fer el fang.


griFOLL

PIC i BABEL


PIC i BABEL

En aquesta torre tinc mil anys.
I una vaga sensació, més vella encara, d’ haver-hi estat sempre.
Demà em cridaran d’ hora i la farem més alta. Fins que caigui, penso.
Totes acaben caient. I això no s’ enregistra enlloc. Tots innocents
i a tornar-hi. Pic i Babel, pala.


griFOLL 

jueves, 21 de noviembre de 2013

NO ÉS



NO ÉS


No és el què, una inquietud obscura
es va posant damunt les coses, pols d’ ombra
de pell recremada, de casa tancada, d’ olors
que es contradiuen abrillanten el morro
que es perd pels racons amb les galtes i els peus
i la fera -humana- sencera al plat.
Jo també sóc caníbal, fins més enllà de la freixura,
tot s’ aprofita, ja ho diuen, mentre t’ ensenyen els budells
o porten sang a la galta, un esquitx, aquí, una mica més avall.
La sang també fa olor de tancat. Forta. És el vi.
Brindem pels mamífers de color rosa (ells també són caníbals),
el morro brillant, des del plat, recitant Shakespeare per exemple.
O l’ os de la galta. Si hi piques amb la forquilla sona a buit,
i a les platges no se’ n troben, i als rius tampoc. On són tantes galtes?
Ens les tornen a vendre. Les mateixes. Ara potser són un sabó,
una hamburguesa, un condó. Les necessitem. Anem amb peus de porc
a lluitar per la causa, la que sigui, no semblem estranys, no es porta,
es fa tard, vol ploure, i sembla que quan vol ploure sigui un problema
de paraigües i no entenc perquè les paren (les aigües)  -després veuen una peli
on hi plou i volen ser-hi. Per postres, l’ inquietud pren forma, l’ ombra
de pols recremada. S’ hi podria escriure, tenyir, pintar. Fanguem-hi.
Compartim cullera, la d’ abans de la cullera de l’ absenta, la d’ abans
d’ avui. Ens diem on som. Suem. Cafè, cop d’ A i pur U, i després
tot l’ abecedari fins l’ esmorzar, és que no és el què. No. Perdona.
És que no és Res. No és.
Res.


griFOLL

assamblage

griFOLL 2013

domingo, 17 de noviembre de 2013

ningú



NINGÚ

Ningú sabia que hi érem demà.
Ningú sospitava que no dormíem,
que escoltàvem la porta dels fantasmes
esperant que s’ obrís. Ningú sabrà mai
des de quan, fins anit. Ni nosaltres,
tan en zel com en dol, bipolars sense nord
ni rellotge amagats com un sac de gemecs
al cuc de l’ orella del món fent l’ amor sense fi;
-diu que això podria curar quasi totes les coses
que fan mal.


griFOLL

TÈCNIQUES



Sóc al mig del món i salto entre mentides,
jugo i m’ hi rebolco, trec la llengua als erudits i
quan menjo regalèssia se m’ omple la boca de fils i
cuso poemes com aquest, que es desfan amb tres dies.
El proper el faig amb grapes.


griFOLL

sábado, 16 de noviembre de 2013

caça




CAÇA

Fred és el fang del nostre pas sols,
ni una veu on parar-la, a la trampa
hi caus tu -si la pares, del foc a les brases.
Si no la pares, no caces.


griFOLL

AIRET





Et descobreixo, m’ inventes, fa airet
i som joves. N’ aprendrem del paisatge,
perdrem un roc per cada volta que el rebem,
excavarem fins l’ última rel al mig del món
on la primera vegada de totes les coses
encara la balla, -he somiat.



griFOLL

ELS FRUITS SABOROSOS






Pels racons inclinats que deixen que escriguin els rius,
quan durà paraules antigues el glaç, saborosament clarividents
hi haurà fruits, com cada any, transparents poemes, pomes, préssecs
figues i albercocs que ningú, com cada any, pescarà.


griFOLL

L’ ALTRA BANDA



Es van enfonsant a les mans, quan les culls
i destries són carn dels teus estigmes. No,
de l’ altra banda se’n torna amb una palangana,
sense místiques.



griFOLL

LÍMIT



Plou entre versos borratxos
gust de verí que no mata, límit i dansa.
És el vertigen de ser-hi, no importa el guió.


griFOLL

MEMÒRIES,griFOLL

MEMÒRIES

Algú, com un far que hi és i no, fora del món
és semblant al teu rostre. Et conec, lentament
em crees. Jo nedo amb totes les forces. Vull néixer.


griFOLL

jueves, 14 de noviembre de 2013

BABA



BABA


Viatge d’ aigües descalçant senyals,
vénen les nits repicant, acumulant-se.
Vilatge d’ anguiles dislocant sendals   
voren el pit renillant, descavalcant-se.
Val-te d’ anyades dessuant centrals
                                              (palpables),
basten els crits eriçant, acumullant-se.
Basten per a comprendre. Escolta’ ls,
rellisquen com una erupció de llimacs
sota el diluvi universal, refregant-s’ hi,
se sent el bullir, puja el nivell de la baba.
La baba viatja, descalça senyals, les disloca.
«No és cap poema, és una endevinalla»,
corre la canalla.



griFOLL

UN DIA




“I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.”

Miquel Martí i Pol

UN DIA

Un dia, tots els moviments pendents, diràs
i serà, extrauràs camins dels peus més freds
i també hi aniràs, i n’ obriràs de nous. Seràs
on vulguis ser, sentint-hi molt...Després de l’ absurd
encara hi ha vida, sí, cal perdre totes les realitats,
ser el més gran paranoic de tots els temps
abans de tornar. És eficaç, com una neteja d’ esperit.
I partir, a partir d’ aquí, a enganyar-se de noves maneres,
que tot és mentida i tot està per inventar.


griFOLL

sábado, 9 de noviembre de 2013

antifotografies, quatre.

"L' art és lo contrari del bon gust" ( Picasso)










TORNAREM A SER ROQUES



TORNAREM A SER ROQUES

Les roques dormen, fins que tornin a ser nuques o peus,
hivernen. Es vesteixen de bassa o s’ encorben enlaire.
Respiren tan poc, a penes suen boires quan s’ encongeixen,
depèn de la temperatura. De fet, segons com es miri,
tot depèn de la temperatura. ( Aquí hi va el títol.)


griFOLL

RE(VERS)



RE(VERS)

Primer les entranyes, el fetge amargant i calent,
la pell ve després. Acariciar-la coneixent-ne el revers.


griFOLL

FOC PÚTRID



FOC PÚTRID


Tardor barroera de fulles i roja que caus
humida al teu ventre i retornes. Pútrida
carn vegetal, esperit de l’ alga i l’ anemone,
molsa, cuca’m de venus, de veres, als llots.
Més foc hi ha en el llop que en la salamandra.

griFOLL
9.11.13

casserrespoblepoema


(variant)
Tardor barroera de fulles i roja que caus
humida al teu ventre i retornes. Pútrida
carn vegetal, esperit de l’ alga i l’ anemone,
molsa, cuca’m de venus, de veres, als llots.

Més foc hi ha en tu que en la salamandra.

domingo, 3 de noviembre de 2013

DIGUES


DIGUES

Que sigui viu, que hi entri llum, i que s’ hi rigui.
Que hi saltem, que ens hi moguem, que ho inventem.
-Només cal dir-ho...


griFOLL

PRIMERS EN L’ HORITZÓ



Poesia, veu abrigada desabrigant-se,
bell és l’ home cridant, no passant per l’ embut,
desobedient, germà individual del qui aprenc
l’ únic que s’ ha d’ aprendre: a estimar.
Poesia, bell és el foll enfollit de buscar-s’ hi,
l’ errant cercador, els caiguts que hi anaven
i que ara ja hi són, desobeint, primers en l’ horitzó,
no passant per l’ embut, aprenent a estimar.


griFOLL

TARDOR



Entrar per sota les fulles, dir rojos i ocres;
les boires primeres ja hi suquen les llums, i fa fred.
Jugar contra les soledats que inunden a tornar-s’ hi,
omplir de vida aquests vasos sanguinis -rels i brancam.-
Estripar firmaments, afirmacions, i algun núvol cansat,
sense que ens ho demani, que ens regui, buidant, el poema.


griFOLL

sábado, 2 de noviembre de 2013

UNPLUGGED, griFOLL



UNPLUGGED

Endollo la paraula al full que no te mida
i dic un poema, o set, o més, elèctric.
Fins que em roda el cap o salten els ploms,
fins que treuen la llum o baixen els tèrmics,
els tèrmits o la Marabunta m’ apunta a cruspir,
llavors faig un unplugged amb els grills de la nit,
que és lo meu...


griFOLL

BESTIA




BESTIA

bestia la indomable
rauxa bestia se t’ estripa que s’ estripa! I és igual,
bestia estripada extirpada trinitat indomable- algú et pessiga la glàndula
i se te’ n va la castanya. Dóna’ m força bestia, bestia,
força que estripi, rauxa, dimonis! Dóna’ m mentides convincents
i no aquestes dels homes!


griFOLL