RODEO TOWN

Ja m’ heu cansat el cansament, ramat d’ autoritats. Amb quina autoritat li dieu a l’ altre qui ha de ser? Et sona allò del “ viu i deixa viure”? , doncs si no pots amb les dues, amb el “ deixa viure” fem. Que m’ heu cansat el cansament, que esteu com llums, però fosos fosos, foscos. I si estic mig corcat, ets un cuc. Però si vas mig cuc, jo sóc el llimac; i si vols competir jo ja m’ he n’ he anat.

Tites, tites, tites... Tu vius en una cançó que no vols cantar, tu no vius a fora per més que te’ n vagis, caus amb tu a dins i vas de volar. Les musaranyes no t’ estimen. Jódete! Que no m’ has perdut perquè no tinguis orientació, m’ has perdut perquè m’ he n’ he ‘nat a comprar tabac. I corre cada rata! I vola cada porc! Pum! Pum!

Que se’ t sortegin els miralls, que són tots teus, que la veritat no es trenca a cops de cap i els grills tornaran a grillar. Palanganes! Cacatues! Estafilococs!

Així se’ t clavin les molles del matalàs i no tinguis mai més cap orgasme, que ni d’ això en saps disfrutar. Jo sóc a comprar tabac, i potser també em pillo un encenedor. Apasiau!, te la fregui amb paper de llimar una màquina d’ esgarrapar.

( Recordo com el fill de l’ amo se’ m va follar infinitament quan jo era un tap. Recordo com juro que us vull oblidar. Després es va tallar les venes l’ altra, per acabar d’ esquitxar!)

P.D: Que tu siguis el meu assassí, a mi no em converteix en res teu, ni en la teva víctima, ja veus.

HE DECIDIT DANSAR.

Josep Grifoll.

QUAN S’ ACABI L’ APOCALIPSI

Quan s’ acabi l’ apocalipsi farem una festa sense final. Oblidarem la solitud que ens fa d’ aïllant, començarem amb mirar-nos, mirar-nos per a deixar-nos veure, sí, venint de l’ era del què diran i la competició. Quan s’ acabi l’ apocalipsi no només sabrem qui som ( pren un grapat de silenci i escolta), serem coherents com el pinsà i la baldufa, com l’ aigua i el foc i la terra i el vent i la sang.

Quan s’ acabi aquest apocalipsi dels verbs i les calumnies, de les màscares i les autoritats, dels camps verinosos i els estels agonitzant. Detectius molt foscos. Quan s’ acabi aquest apocalipsi de la mort assolellant-se a les cunetes, discs durs plens de noms de morts. Tatuatges d’ ecos. Masturbar-se amb garfis. Durs de glaç que tallen com miralls trencats aquesta guerra d’ orgull amb vanitats.

Quan s’ acabi aquest apocalipsi, quedi clos, ens banyarem amb èter, nedarem en boles, dominarem el vertigen, estendrem les ales, sortirem de les caixes de morts i ens clavarem els ossos de tant abraçar les abraçades reprimides. Si tu ets faquir jo seré agulla, si tu ets clau jo seré pany, si tu ets viatge rodaré.

Quan s’ acabi aquest apocalipsi li darem a la tendresa el valor de la tendresa, quan la veritat sigui dita i la mentida sembli mentida. Quan violar no ens entri al cap ni pel cony ni pel cul ni pel cor ni pel nas. Quan s’ acabi aquesta mala llet i tota sigui bona. Quan s’ acabi aquest apocalipsi d’ escorpins enfurismats ens parirem a nosaltres mateixos. Haurem après a estimar.

Josep Grifoll