Seguidores

viernes, 11 de enero de 2019

LA DENSITAT






Recordo com em perdo,
com em trobes, com et perdo,
dues solituds al despertar.
Recordo com ens despertem.
Recordo que no recordem
la terrible malenconia
de les pedres marines al somniar.
Fa ràbia, però això mai ho sabrem.
Tampoc sabrem que ens vam inventar.
Seran les mans roges d’ escriure
dolor, endins de les pells
cortines de tela d’ aranya, amb el temps.  
L’ amor és un dinosaure.

Josep Grifoll

2 comentarios:

Helena Bonals dijo...

M'agrada moltíssim la metàfora del dinosaure al final. Per a mi també ho és, l'amor.

grifoll - comunicat important dijo...

Mil gràcieees, Helena !!! <3 !!!