Seguidores

jueves, 25 de octubre de 2018

CAPAÇOS




No parar de brotar
en temps de sega:
l’ amor és perfecte i difícil,
els bojos ho saben, véns
a ensenyar això que
dius no saber. Si és d’ amor
és veritat. L’ amor
comença a l’ infern
el dia menys pensat i en dejú.
Bo; no et miris a tu, mira els nous,
insubornables, perfectament impacients,
cap signe: documentals de núvols,
fulles molles, bicicletes sense frens...
Camps de batalla a l’ aurora,
coloms porpra, arribades de sirena
a les costes del pit, un dia més pels àngels
d’ ulls de boca i nassos d’ esponja
a les cantonades del vent, pels timons
d’ haver travessat fins aquí, fins on
berenem ossos al jardí, mortals,
tantes veus i capaços d’amor.

Josep Grifoll

martes, 23 de octubre de 2018

LLAVORETES





Veus les torres?, doncs
aquí som  l’ amor,
l’ escarabat a l’ espatlla
i a l’ àguila els horitzons;
sobre pedra infinits
som tu i jo, pels llavis jo i tu
– pels de la tardor
(és) que aprenem a estimar;
“com les heures”, pensem.
Veus la lluna?, doncs
me l’ has regalat,
som l’ amor dins un cràter
i a fora també. Fem
el pont, tu de roig, jo de boig,
i s’infla. Salten de les herbes
llavoretes platí que ens beneeixen.

Josep Grifoll

miércoles, 17 de octubre de 2018

CLIC, TENSA VERITATS I DESFÀ CABELLERES




És el poema tu, té, tou, diu màgia
a les nostres maneres, tensa veritats
i desfà cabelleres. Ve fins nosaltres
rodant-la com un bidó de paraules
que ens desfarem a les fosques
prô (!)  despullarem a primera alba
perquè enlluerni el planeta (sí, tot el planeta):
el poema és d’ amor – de poemes n’ hi ha molts
però d’ amor només un: l’ U... « tu
ja saps», fa el ratolí
amb mirallets al jugar-hi...
...
i
clic,
la llum
l’  encomana ...               


Josep Grifoll

martes, 16 de octubre de 2018

AWAKE




Has vingut a despertar-nos,
per això sents com pesa la mentida.
Només tu vius aquesta dansa, l’ èxtasi
que crema i dol, però és bell com la veritat.
Hi ha llum si excaves enllà de la nit,
endins de tu també, més endins dels estels
que se’ t claven tota l’ estona pels nervis
i no et deixen pensar, quan  llavors et col·lapses
i t’ aparten i abonyeguen o et tanquen i etcètera,
endins, si els estripes, si entres a les tripes
més fondes i fosques de tu, al fons, i esgarrapes,
te n’ adones que els estels només eren forats
de llum que eclipsaven la que hi havia dins
i fora teu, la teva, la que fas jugant-hi els ulls
per venir a despertar-nos. I nosaltres, inclements.
Cecs sabent que la nit és una bossa d’ escombraries
gegant i que nosaltres som dins i els estels foradets.
Però només tu veus això, ens veus a néixer,
com la veritat que et devem. Lluminosa.

Josep Grifoll

lunes, 15 de octubre de 2018

NO OBEEIXIS




Rescata que reies, sàpigues
que hi ets així com que no existeix repetició
en aquesta vida, descalça’ t d’ abismes i agafa’ t a tu.
De tu depens. No obeeixis. Intueix.
Tot balanç és una pèrdua de temps.
No saben que la vida que ens van vendre
no la vam comprar? Rescata’ t, et saps,
confia en tu, no importa si et perds, tu
sempre et trobes, ets aquí,  per saber-ho.
Rescata que reies, riu, que no t’ apaguin
amb malabarismes de rellotgeria o més futurismes
fantasma. Toques tu. Hi toques tu. No tens amo.
Les seves lleis són les seves. No paris de riure.
Ningú t’entendrà, ningú ha entès la vida...
Celebra’ t. Tu, sí. Són ells que necessiten públic,
són ells que necessiten likes. Tu et saps.
Són ells que estan plens de necessitats
que no necessiten i s’ han empassat.
Són ells que van descarrilats, t’ expliquen
com funciona la vida que ells no han tingut
i mentides així, farcides de culpa i dolor.
No és teva, no en beguis. No els curarà.
Segueix intuint, caminant.
Tu et saps. Riu.
Viu. Viu molt.
Sigues tu i ningú més...
( que per això vas néixer, saps? )


Josep Grifoll

martes, 9 de octubre de 2018

...I ELS GATS VERDS








Caient de mi he caigut de tu, això sóc,
sóc ara aquesta veu, aquí que se’ m llegeixes
a la falda i acaricies com un cap de lluna nova
rodolant-te per les cuixes quan ens busca tot
trobar-nos i la vida no es panseix encara.
Encara no, no mai encara mai perquè
tu ho has dit sempre – i tu em despertes;
tot té el seu propòsit: l’ aigua, la poesia, el 701,
la nena que tira nines per la finestra...
...
Mirallets, mirallets, 
mirallets...

Josep Grifoll

lunes, 8 de octubre de 2018

Dins teu



M’ he deixat la veu dins teu,
la meva única veu:
cendrers trencats dins teu,
camins que ens han tallat
les mans lligades que t’ escriuen
de les cendres fins el fum
d’ haver mort junts
per haver viscut plegats
el darrer estiu del món.

Josep Grifoll

domingo, 7 de octubre de 2018

La nit encén una espelma de sal





La nit encén
una espelma de sal
a l’ alçada dels ulls dels amants,
ens escalfa agafar-nos,
riure’ ns dels àtoms,
sortir de polleguera,
anar a assaltar papereres...
La nit que sura la cera que cau
i s’ empassa l’ espelma del temps
que no ens resta.
La nit que ens és, que no ens morim més,
coincidim amb la lluna. La nit
llarga com una cuixa,
la nit que se’ n va per les rames
i tu encens una espelma de sal,
la nit que s’ ens fica als pulmons i
respira
respira
respira
lluny d’ aquí, d’ arreu,
sense tornada;
i la sal és de sucre
i la mel és de cel
i els estels ens cauen de la boca
quan ens llepem i és un tall
i l’ amor que mai darem per perdut
la troballa.

Josep Grifoll


a vegades




la vida
fa nosa
a vegades
...
frena l’ amor
a vegades

Josep Grifoll