Seguidores

lunes, 29 de julio de 2013

COM QUE NO SÉ ESCRIURE, PROVO DE DIR.





“Quanta raó”, diem quan pensen com nosaltres.
L’ espècie més desenvolupada?  Humorísticament parlant sí que la som.
Ser savi potser és adonar-se’ n, aprendre a ser una mica més espectador.
No tenir paper. D’ aquest, tot és mullat. I per provar de ser protagonista
cal molt temps a canvi de merders i mal de caps i has de deixar que juguin
amb tu, que ets la pilota. Sí,faràs tots els gols. Felicitats. A mi també
m’ agradaven les heroïcitats de plàstic i els cromos amb dinosaures,
però ara vaig molt enfeinat: forjo ferro i escric versets xics que parlen d’ aglans.
I no tinc enemics que em constin. També practico la ingenuïtat
i m’ agradaria ser humil com un tros d’ és igual en mig de tan se val. Viu,
això sí. I aprenent. I aprenent a estimar com l’ arrel i la pedra, sabent
que jo també hi sóc en l’ arrel i en la pedra. Pensaràs que potser demano
massa. O no. Hi ha moltes mesures però res és mesurable. Mesurar
és jutjar. Hi ha qui diu que ho fa, sí, també hi ha qui vetlla per la teva salut,
per la teva seguretat i t’ endevina el futur. No ho sé ni m’ ho preguntaré,
no per res, és que tinc molta feina, ja ho dic. Ara mateix provava de fer Res.
He d’ aprendre a observar, menys a la gent gris: res en contra, és al·lèrgia.
És que vull ser observador perquè m’ agraden els canvis: les persones que
ara ploren, ara riuen, els cels que ara tronen i després acullen.
Sempre dic que no sé com sóc, però alguna cosa sabré,
fa molt que parlo amb mi. I m’ escolto. Fins i tot massa,
em diu el metge del cap cap. Així que, només per començar a parlar de mi,
dues coses: se m’ ha acudit que, a base de repetir-me que també m’ estimo
(vull jugar) fins i tot (coses més rares s’ han vist)  podria acabar
enamorat perdut de mi. La segona cosa és una resposta hipotètica
per a algú hipotètic que em fa una pregunta i que em sembla poder
contestar. Resposta: És que el dia que van ensenyar a redactar
jo no vaig anar a classe.  No és tan mala època al planeta Terra.
Aquí encara hi plou. I ara no sé res, però quan era petit ho sabia tot.
Ja està. ( Com que no sé escriure, provo de dir.)

griFOLL
29.7.13.

casserrespoblepoema

domingo, 28 de julio de 2013

AVUI





Hi ha hagut un gest de salts amb ganivets damunt la por
reafirmant que les teories obstaculitzen les pràctiques.
Ha resultat que no sempre se’ n surt ferit d’ aquestes guerres
però que desertar acostuma a matar molt abans que la mort.
Ha passat que un terror de pins m’ ensorrava el bosc:
ningú m’ havia dit que ara venien els roures i les alzines
ni regalat ametlles sense mascara.
Ha sigut que deu ser cert que quietud no rima amb vida
ni escurant fins les is, que els moments importants
a la vida atrauen la pluja, que ens hem de mullar, banyar
amb aquarel·les, ser més, pensar menys.
Ha vingut i ve sovint la vida a recordar-nos-ho, que som
éssers ressuscitats i bells, però que tot ho volem comprendre
(i això ens desmunta). Jo
avui no he volgut comprendre res. Avui estic viu, em sap greu.


griFOLL

28.7.13

viernes, 26 de julio de 2013

INCOMUNICAT



S’ ha de fer xic per entrar al niu.
Té por i li han dit els homes que el cucut
és dolent (Hi ha gent com tisores talla-
ales),no saben demanar. Necessiten
un petó i et llancen una pedra-
quinze-punts al cap. O –arreu, arrieu- ho diuen amb bombes:
L’ emissor tira primer. Fa la pregunta al receptor
i el receptor contesta amb una altra bomba.
És ple de gent incomunicada no parant de incomunicar.

griFOLL
26.7.13

casserrespoblepoema

griFOLL : autoretrats al riu de lletres (tres)






































































martes, 23 de julio de 2013

NO T’ HO CREGUIS







Som fets d’ amor amb dolor i cap al tard i vol ploure.
Quantes hores descosides, però.
Ens hi acostumem. A vegades ho sembla, vull dir
coses i no en sé. També em perdo per casa o no hi sóc,
ja t’ ho dic.


griFOLL
23.07.13

casserrespoblepoema

TINTA





tinta taca tinta atén-me tinta embruta’ m tinta tatxa’ m tinta torna tots estem molt tristos tinta raja tinta digues cony tinta escup treballa una mica tinta  brama xiscla vomita renega dibuixa el què et calgui però entinta un gargot mig gargot tinta no siguis dolenta diré el què tu em vessis seré el teu bolígraf tinta del color que siguis o vols una ploma? o tot l’ ànec? tinta demana digues dispara sóc tot paper folis quartilles paquets i paquets perquè hi guixis  torna a casa tinta sempre hi tindràs un tinter t’ estimem

griFOLL
23.07.13

casserrespoblepoema

viernes, 19 de julio de 2013

ORENETES




Sóc la oreneta de les costelles gastades: baixo molt.
Sóc la oreneta dels ulls de falcó: pujo massa (i vol ploure).
Muntanya russa? no hi tinc inconvenient. La molèstia és no estar
mai amb les altres.

griFOLL
19.07.2013

casserrespoblepoema

perquè?






Perquè això sí i allò no?
Si tota veu és veu humana, remenada
i, l’ experiència, muda?

A mi llom amb patates i un gelat d’ aigua tenyida.

jueves, 11 de julio de 2013

comUNICar



sota cada tecla hi ets i deixes sorra als fulls de la cançó inventada aquella nit tan curta de la joventut amb dits i boques i vi estrellat de firmaments beguts ennuegada(ment) ennue(gats) de vida on continues resseguint les formes on m’ agafo encara sempre fins el moll de tu que et duc sobrevolant-me pardalada folla d’ocells d’aus d’ ous fent-me nius dins el meu cap de cors i pessigolles amb les plomes de les puntes de les ales llises de lluitar (que tu no et deixes caure) duus l’ amor a dins i et diu per fora que l’ amor no pot baixar i que jo de tot això en faré un remolí que vindrà de sota terra allà on hi hagi el teu nom escrit amb papallones que serà la flor roja que cura i alleuja -fer llac passada l’ estepa fer-hi la granota el peix i l’ ull de peix que tot ho veu potser és déu el déu de l’ aigua mirant-nos com nedem i quan fem gàrgares saltant-hi amb camamilla o farigola o aigua oxigenada com abans- i retorna posar els cossos en remull set dies o mil anys. -Vaig dir-li amb la mirada.

griFOLL
11.07.13

casserrespoblepoema

lunes, 8 de julio de 2013

VOL NU ( i vés i versa) griFOLL 13


Hi torna, es trenca, s’ esparraca.
Amunt n’ és molt; el vent. S’ hi agafa
amb crits i dents, desfici amb cos
de branques, carn de grutes, llamp
de selva, fúria d’ aigües, repicar
de rocs i canyes, daltabaixos i follies.
( Els camins més difícils són verticals:
Pujant o baixant o trobant que no és pla.
-Pla és allà on pastura el ramat-.)
...

jeroGLÍfic nº I griFOLL


      clic, i zuuum!