Seguidores

domingo, 27 de febrero de 2011

L’ ÀNGEL







les feres raspallen el terra

del cel penja el fred

les hores s’ esveren i giren

s’ arremolinen com cargols

jo pelo canyes

aixeco pedres

m’ enfilo al molí

dono corda a les lianes

d’ entremig dels matolls

en surt un àngel

un àngel verd i lluent

que resulta ser un ànec

al seu darrera un capellà

amb l’ escopeta de cartutxos

dispara a matar

l’ àngel fuig







grifoll

27.02.11

casserrespoblepoema



sábado, 26 de febrero de 2011

TINC FEL

tinc fe però no sé en què

les coses sempre es cansen de ser les mateixes coses

i qui sap quanta aigua caldrà barrejar amb més aigua

fins que l’ aigua de tanta aigua perdi el nom

i sols en quedi l’ aigua

la que sacia la que mulla la que plou

i prou




 

grifoll

26.02.11

casserrespoblepoema



jueves, 24 de febrero de 2011

EXPLICACIÓ






diu que han descobert que l’ univers és un nen xic plorant

que es fot de fred i encén sistemes planetaris amb un misto

que si déu -el fill- ha encès una bengala per fer el numeret

és possible que existir només sigui un efecte secundari de la mort

però que això encara no és segur que s’ han de fer més proves

que a mesura que es vagin deixant enganyar ens mantindran informats

del què hi ha més enllà i del què hi ha dins l’ humà diu que tot se sabrà

que ens esperem a la sala d’ espera amb els altres humans

que ens posaran una injecció del què s’ ha de pensar per esmorzar

va








grifoll

25.02.11

casserrespoblepoema

grifoll "EVOLUCIÓ"

martes, 22 de febrero de 2011

discurs de l' artista pollastre

Yo le mandaba cartas a Bob Dylan para preguntarle
cómo cantaba y tocaba de aquella manera, para aprender,
ahora me llegan cartas que me piden como se hace uno famoso,
lo de cantar y tocar y la poesía es lo de menos…
Joaquín Sabina







DISCURS DE L’ ARTISTA POLLASTRE





jo m’ he n’ he anat el dia que arribi

volia agafar un segle amb els dits

anar amb iceberg a l’ infern i tornar disfressat de poeta

deixar alguna cosa penjant d’ un penjat i fer art

ara munto grans escàndols nuclears i m’ han fet un carrer

pinto banderes i m’ exposen arreu

des que vaig néixer que em cuido el melic

ho tinc tot no importa el que digui el que faci

jo dic a la dreta i tothom cap allà

jo corro a l’ esquerra i tothom esquerrà

sé que tinc de part meva a la gran majoria que no és de pensar

tot és política m’ han dit que digui

però si vols que et digui el que és

un avorriment total et diré –perdona

és que a vegades semblo una persona i no

jo sóc l’ artista pollastre i això m’ han dit que és diu felicitat

jo arribaré quan me’ n vagi

agafaré la història amb els ossos dels dits

aniré amb un avió de paper de fumar i volaré

però tot això m’ importarà tres pepinos em sembla

allà colgat com ara que me n’ importen set




grifoll
23.02.11
casserrespoeblepoema

domingo, 20 de febrero de 2011

poema de grifoll "velocitat"

Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!

I les meves per grosses, les teves per menudes!


Maria-Mercè Marçal









VELOCITAT





m’ hi agafo d’ un dit o d’ una branqueta

me n’ hi vinc amb la barca inventada

deixaré un ocell clavat a la porta de casa

jo m’ hi seré descuidat de passada

l’ altre meu que és l’ autèntic

que és l’ indi pintat de pallasso salvatge que

fa màgia i diu versos estranys que no encaixen

que va tard després d’ arribar que li va lo de l’ eco li va

s’ acosta amb un carretó de filferros i draps

vingut de qui sap on dirà

sabent que vingut ho dirà

tornant de l’ orient més llunyà

orientat cap a tu i derrapant

com una cosa boja corre que

t’ estima







grifoll

20.02.11

casserrespoblepoema

ART, poema visual de griFOLL

sábado, 19 de febrero de 2011

volia que fos bo, poema de grifoll




































del rellotge- la part sagnant de mastegar agulles

                    l’ esquitxa dimonis vull dir

dels collons- rodons

                    com bales

toca cada dos per tres les campanes gira

la truita feta la trampa et deslliga els cordons

què passa? passa que caus

pels cacaus- tot ho són a la vida

ca! caus però et tornes a aixecar

que hi ha un no sé què

que és un fil que passa per dins i tremola

que ets la pandereta elèctrica i aquest no sé què

que t’ endolla a l’ amor i a les coses i als dies

fas que funcioni molt més enllà de les fosques

tanques els ulls un instant -somrius -els obres

                                                        i

toques




grifoll

20.02.11

casserrespoblepoema

lunes, 14 de febrero de 2011

poema del nen que es queda cec, de griFOLL

perquè la vida no és un paràgraf



I crec que la mort no és cap parèntesi


E.E. Cummings





POEMA DEL NEN QUE ES QUEDA CEC







pel llavi transparent de l’ aigua

un vel de llum que va del zero a l’ infinit

s’ estimba i és un peix molt xic que trepa

un ull de l’ heura que s’ enfila per la cuixa

diu animalets de llum febretes de saliva

en contra de la mort fins que el poema vessa

descobrint que el cos sap jocs que ignora l’ ànima

hi revola un vel de zels fins que la boca

s’ estimba i és un peix rogenc que belluga

amb la cua de llengua i els ulls de mercuri

-que es lo que brilla en fer pacte amb la pell

aquí on s’ hi reflexa venint de la gola

la veu inflamada del cos inflamat que ressona

és el joc refregant de la baba que hi dansa

que nansa el densíssim alè que reclama

que escala pel pit a deixar-hi rieretes de nacre

que mentre despulla l’ esquena diu molsa

liquant pel poema amb la cua de llengua

la baba que hi juga s’ estén i s’ estén

pel llavi rogenc de la carn i l’ aurora

que és com d’ estiu que belluga per baix de la roba

un poema densíssim i nu que belluga

s’ estimba la llengua que salta i s’ enfila

dient rieres racons dipòsits i febretes de saliva

lliscant entre versos que juguen i llepen

que s’ enfilen per la cuixa en contra de

la mort -que és lo que no brilla- i

vessen







grifoll

15.02.11

casserrespoblepoema

domingo, 13 de febrero de 2011

PERSONES






si és cert que dins les persones

s’ hi amaguen persones

si és cert que el mateix somni és habitat

per gent de tota mena

-d’ aprendre això seria aprendre’ n

retornar als orígens que vindran

si no deixem que es polli la utopia

(desmuntar-se el telescopi del melic)

si l’ infant que va amb la fera encara en vol

-d’ aprendre i que la fera en vulgui més

cantar allò dels arbres fruiters

si és cert que per dins no som nit i no ho és:

em sé la fosforescència dels cors

que l’ he vist si és que és cert que m’ hi veig

-i no és fer la solitud un malentès?

abaixar les persianes del dol i la veu

no cantar ni per dins

no jugar amb els senyals?

-d’ aprendre això que és reprendre l’ infant

sobretot no deixem que s’ hi polli l’ invent

la persona de dins on hi tens les persones

l’ infant que va venir de la mort per a salvar-te la vida

doncs totes les altres també i cada cosa

-d’ aprendre això seria aprendre’ n

si és cert que dins les persones

s’ hi amaguen persones

valentes i fràgils

perdudes i molt perdudes

meravelloses persones que sols volen

no ser confoses amb l’ home invisible

gent de tota mena remenant tantes mentides

que costa de creure





grifoll

14.02.11

casserrespoblepoema

viernes, 11 de febrero de 2011

TERRORISTES

terroristes de la indiferència

terroristes de la diferència

sibarites de la pena aliena

negociants de l’ emfisema

nostradamus de la pela

xurros buits per dintre

concentrats d’ amnèsia

llet de putxinel•li

posseïdors del dret

confetti enverinat

prohibit passar

parada obligatòria

el nen està malalt

ha dibuixat una cosa que no s’ entén és boig

ser boig és el pitjor que et pot passar en la vida-

digué el senyor del despatx

el dissimularem una mica-

afegí

pagant sant Pere no canta però jo si-

prosseguí abans de dir que de primer el pintarien

d’ aquí-

després hi va haver un còctel

 ningú va parlar de ningú però

tothom va parlar de tothom amb tothom

finalment l’ amfitrió ens va llegir les mans

i ens va dir que tot aniria be



grifoll
12.2.11
casserrespoblepoema





lunes, 7 de febrero de 2011

mitjanit vessada






mitjanit que te’ n falta la meitat

mitja de mitja i mitja de nit

mitjanit que corres pels papers

tens un no sé què lluny dels colors

quan ja vessada t’ escampes del tot

única gota de nit la més fonda

corb líquid que inunda

la plana del plànol per a anar-hi

tens un no sé què a prop del somni

dius tot d’ altres móns mesclats

dins l’ un: records i oblits concordant

van i retornen mai mor el dibuix

cal•ligrafia espessa de la humanitat sencera

escrivint-hi una sopa de símbols de sons

de caràcters de noms de ganyotes Babels

damunt Babels sobre llenç sense títol amb tinta

de calamars o tinta de carbonet de la xina

tinta vegetal animal mineral extraterrestre

totes les boques veus mans ullades melics tertulians

tenint un no sé què a les fosques


 




grifoll

8.2.11

casserrespoblepoema




domingo, 6 de febrero de 2011

sábado, 5 de febrero de 2011

el viatge del nen verd





Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un arbol amarillo.

F.G.Lorca


Toda la luz del mundo cabe dentro de un ojo

F.G.Lorca






EL VIATGE DEL NEN VERD

 

tinc grutes a les mans que no recorden el pes d’ un lliri

a mercè d’un tronc que fa el soroll de mil aranyes crues

la nit commoguda m’ enrajola dins setze vàters exactes

salpem tots setze i se’n tomben quaranta l’ ametlla amarganta

va al fetge i en resten sis vàters navegant a la velocitat d’ un llum fos

envaint l’ oceà sordmut que guardava a les golfes dins una capsa

el nen verd que t’ estima i conjura i té cara de gota vista per dins

el nen que sacseja cançons que li salten dels joncs i travessa ciment

ve pel vent al perfil de l’ astronomia teva amb un laberint que s’ allarga

pels ulls fets de peixos que espurnen a trobar-se en tu

raig atòmic font d’ herba de dins les coses que neixes a cada lluna

tot l’ instant mateix de l’ existència concentradíssim aquí

el nen del braç de seda i la butxaca plena d’ escales

del pom desmuntable i la llengua entrebancada

pateix de funambulisme i vol anar per les teves pestanyes

pujar i baixar vertiginosament quan mous les parpelles

el nen ho ha dit tota la vida on era la vida i què volia ser quan fos xic

acaba de néixer i ho afirma el què tu en vulguis

puja de dalt que vol ploure i té cara de gota vista per dins





grifoll

5.2.11

casserrespoblepoema



martes, 1 de febrero de 2011

BOTÀNICA QUÀNTICA




que en surt cega una llum

de la fosca profunda i

un gladiol que no ho és

fosforeja pel cosmos ?

jo tot ho empaito frissós

no fos que la vida fos viva

i nosaltres curiositat innata

l’ experiment més salvatge

el més atrevit d’ entre fauna i

botànica quàntica i tot lo altre

que per això fóssim aquí

existint no fos que fóssim

de veres la rebel•lia que

inventem-la de nou cada dia?

apostar per la màgia

desperto llavors per sempre més

a la temperatura viva dels fenòmens

i

salto per les estacions

com l’ oreneta pels bassals

bec móns





grifoll

1.2.11

casserrespoblepoema