Seguidores

sábado, 5 de febrero de 2011

el viatge del nen verd





Detrás de los cristales,
turbios, todos los niños,
ven convertirse en pájaros
un arbol amarillo.

F.G.Lorca


Toda la luz del mundo cabe dentro de un ojo

F.G.Lorca






EL VIATGE DEL NEN VERD

 

tinc grutes a les mans que no recorden el pes d’ un lliri

a mercè d’un tronc que fa el soroll de mil aranyes crues

la nit commoguda m’ enrajola dins setze vàters exactes

salpem tots setze i se’n tomben quaranta l’ ametlla amarganta

va al fetge i en resten sis vàters navegant a la velocitat d’ un llum fos

envaint l’ oceà sordmut que guardava a les golfes dins una capsa

el nen verd que t’ estima i conjura i té cara de gota vista per dins

el nen que sacseja cançons que li salten dels joncs i travessa ciment

ve pel vent al perfil de l’ astronomia teva amb un laberint que s’ allarga

pels ulls fets de peixos que espurnen a trobar-se en tu

raig atòmic font d’ herba de dins les coses que neixes a cada lluna

tot l’ instant mateix de l’ existència concentradíssim aquí

el nen del braç de seda i la butxaca plena d’ escales

del pom desmuntable i la llengua entrebancada

pateix de funambulisme i vol anar per les teves pestanyes

pujar i baixar vertiginosament quan mous les parpelles

el nen ho ha dit tota la vida on era la vida i què volia ser quan fos xic

acaba de néixer i ho afirma el què tu en vulguis

puja de dalt que vol ploure i té cara de gota vista per dins





grifoll

5.2.11

casserrespoblepoema



No hay comentarios: