Empremtes - rituals d' hivern- griFOLL 2015

Josep Grifoll versus Nao Albet ( NAO, ADRIÀ... SOU COLLONUTS!!!!!!!!!!! )

Acabarem el "Via llibre" d'aquesta setmana amb l'actor Nao Albet i el músic Adrià Gonzàlez, que ens acostaran a la poesia de Josep Grifoll. Una poesia que, segons Albet, fa sentir més que pensar i ens submergeix en l'univers particular del poeta manresà.

arbres d' hivern - 5 fotos - griFOLL

griFOLL - onze dibuixos - gener 2015

COAGULACIONS - land art -

LLUNY D’ AQUÍ - poema - griFOLL

molt lluny d’ aquí  només s’ enfilen els uns a sobre dels altres per  a fer l’ amor

més enllà del bé i del mal – invents per a matar-se – les coses són tal com són

ningú vol ser l’ altre – cada bestia pon els seus ous – n’ hi ha de pigats de colors

de petits i sense ou – però de tots en surt algú nou – molt lluny d’ aquí l’ amor

ho és  – no lliga no jutja no estreny – deixa ser – més enquí d’ on piquem ors

allà fan temps per a les lluernes – brillen per elles mateixes i n’ hi ha per a tothom

griFOLL

griFOLL - dibuixos i pintures gener del 2015 - deu

opcions

APTITUD

jo no se fer res

però ja no en vull aprendre

vull passar-m’ ho bé

fent-ho tot malament

griFOLL

8.1.15

casserrespoblepoema

AUTOESTIMA

no m’ és vici el sacrifici

en fuig la guilla i jo també

s’ ha de ser soca per tastar destrals

i etern per esperar un demà

si sóc fruit de l’ amor què m’ ha d’ alimentar?

si sóc fill de la carn què m’ ha d’ esperitar?

si sóc finit per què ho he de pagar?

si a mi se’ m fa  desfici ser/només estar

saber no em cap al cap

que haguem de florir d’ amagat

que haguem de mentir al del mirall

per quedar bé amb els del veïnat

que també juguen a amagar-se les veritats

a sota l’ ala del tocat / a mi és que no m’ hi cap  

ja n’ estic massa com per no voler volar / per no voler

fugir del sacrifici del martiri quest / d’ aquest

desengranatge que ens la fa malbé

ensenyant a odiar /a mi no em va

m’ agrada més follar /ni que sigui sol

però ben acompanyat

griFOLL

8.1.15

casserrespoblepoema

tres autoretrats del segle passat - 98-99-

ESTIMO I PUNT

T’ estimo tant que no fa falta que m’ estimis tu; en tinc per a tots dos i arribaria arreu a bategades si el guió se m’ escaigués i m’ ho prohibís, t’ estimaria igual ni que no hi fossis; ja amb flors, ja a bales, tant; si tot em surt vermell, sagnant, bassals d’ aquest afusellat d’ amor en plena plaça Cursi on folls hi suquen els pinzells i tracen cors, tothom que ja no carda o carda per cardar els dijous que de mi se n’ encarda tristos són, eruditament tristos els quins mai comprendran que no deixar sentir que per amor la vida es dóna se la perden triomfant, fent temps, acumulant. Jo sóc senzill (per mi mateix, de naixement ), estimo i prou. De tot lo altre no en vull saber res. Tinc feina a fer l’ amor amb tots per a tants que no l’ han sabut veure ni sentir, n’ hi ha una tristada que n’espanta carrerams sencers. I jo els abraço. I ells em piquen. I ells em piquen, i jo els abraço. Però ells es cansaran abans. L’ odi és un terratrèmol, un volcà, l’ home del temps amb flotador dient que no plourà. L’ amor, una gotera.

griFOLL

7.1.2015

casserrespoblepoema

griFOLL' 15 - dimoni a l' oli sobre tela i +