RETRAT DE L' ARTISTA ADOLESCENT

L’ ALTRA TINTA

“nua com una pàgina per encetar”

Sylvia Plath

L’ ALTRA TINTA

Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà

quan aprenguis a escoltar i

deixis de ser impermeable, paraigües o refugi

on et refugies de tu i

no pas del món. El món ,heu-lo aquí

però i tu? nua com una pàgina per encetar.

Fes, comença a moure els llapis sense cap

ni cap intenció. Vermells  de sang, blaus

per tot arreu de barallar-te amb tu, marrons

de fang i escorça:  t’escrostones, pell de colobra;

verd dels amfibis que t’ amfibien l’ ànima,

grocs de la putrefacció de bilis que t’ empasses.

Enceta’ t. De primer cou, crema, dol, sagna i emmerda. Després

besa’ t als ulls i reclama’ t. No hi ha mitges tintes: ploma o no ploma?

I la suques:

Heus aquí l’ invent de l’ aigua. De l’ aigua que et parlarà

quan aprenguis a escoltar .

                  http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2007/09/en-blanc-video-de-j-grifoll.html

grifoll

29.06.11
casserrespoblepoema

creació de l' arc de st. martí

Creació de l' arc de st.martí per grifoll. Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, així apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...)Els budistes anomenen Arc de Sant Martí a l'estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l'alegria suprema (per la reunió de tots els colors).

LÀTEX (les mans són per tocar)

hòsties de bosc, vídeopoema de grifoll

efervescent

alces silencis fins que lladren

no sé si et fas bosc o el bosc es fa tu

tot el que està per sota de l’ amor no compta

dono voltes pel teu cos

el faig aquí

dins de tu hi ha un lloc per a trobar-nos

baixo pels cabells i et salto al got

grifoll

nitdesantjoandel’onnze
casserrespoblepoema

I love you

un dibuix per a Freud

Tres .Dos .U...Inicialitzant

S’ ha acabat! Començo. Fins ara assajava.

He passat per tres inferns i he caigut en dos paradisos.

No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona, t’ ho dic.

Jo venia amb amor. No duia res més. Mes

me l’ entorno a endur. I me l’ enduc valent.

Humil, però ferm. Tendre, però viscut. Més viu.

L’ amor que he après ha estat saber que jo no vull ser com tu.

Aspirem a tombes diferents. Molt diferents.

Tot són maneres de desaparèixer i la meva mascara

és no dur-ne. No en sé. I ho he provat, però em cauen,

se’ m trenquen, les perdo. No em van bé.

(Constin en acta varies visites a Venècia.)

Sempre he procurat donar el millor que en mi he trobat.

Fins avui t’ admirava i tu deies que a mi.

M’ emporto la meravella, i la tristesa més fonda

clavada al costat de les altres. Sagnant.

Sagnant i sol. El teu titella s’ ha tallat

les cordes. Fins ara assajava, però s’ ha acabat.

No sóc l’ il·lús que t’ il·lusiona. S’ obre el teló

i començo: Si no cuides allò que et sents teu,

descobreixes que res et pertany. Són coses que passen

que no sé si mai acaben de passar. Ho volies trist? Dues tasses.

No, jo no vull res, gràcies. Ho tinc tot per començar.

grifoll

17.06.11

poblepoema

L’ AMOR NO ÉS UN CAFÈ

Només  dir les branques, les roques i a l’ ala de pardal que t’ acaroni.

Crec en la desesperança humana. La veig i és un melic emmirallant-se,

un enemic  de filferros vius a la panxa que no et deixa reposar.

Vols. Desitges. Aspires cap a dins de tu. Xucles el mateix verí que t’ injectes.

Només dir que m’ ha agradat que la vida ens creués. Però “tot gran” no em convenç.

Vull  voler dir l’ olor de la fusta quan s’ obre un aglà al mig del bosc , el lladruc petaner  i

una petita pedra de color vermell que he dut  dins el mitjó i ha caigut

pel cantó de l’ amor, el que rasca, el que cou, el que dona, el que

no jutja, el que no competeix, el que decapita la culpa i t’ agafa des

de dins com una embranzida invisible, un tornado que sols es pot descriure

indescriptiblement.  Eh, no dic l’ instantani:  l’ amor no és un cafè. La paraula amor

poques vegades el diu. De fet, amor no diu amor: amor diu amor. Només diu (sense dir-ho)

les branques, les roques i a l’ ala de pardal que t’ acaroni.  L’ amor és ningú.

L’ amor és tothom i va amb pedals.  S’ escull, i la veritat,  val la pena.

A més, en trobes sempre, les 24 hores del dia i a tot arreu. Vols saber un secret?

L’ amor no coneix la solitud.

grifoll

15.06.11
casserrespoblepoema

COMENÇAMENT grifoll

OUROBOROS

Millora. Està millorant. S’ obre camí.

Tot va bé. I nosaltres rodolem amb ell.

Ens donem cops i fem esgarrinxades, però a l’ altra volta

ja en vénen d’ altres,

toves com herba o assassines com mil piranyes entrant boges

per la boca.

Mes, tot és relatiu i cada instant, vius o morts,

la mateixa volta que ens ressuscita de l’ altra

ens inaugura la nova : Ho has escrit a la pissarra.

Millores. Estàs millorant. T’ inventes camins.

No sempre va bé. I nosaltres, què t’ he de dir?

Ens donem màgia i fem acrobàcies ,

però a l’ altra volta ja en vénen d’ altres,

fines com una fulla d’ afaitar o gamberres com l’ alegria

quan ho és.

Mes tot és irreal, i cada instant, certs o no, apareixem

per primera vegada al centre d’ aquest poema

que dona sempre la volta, i

rodola i millora. Estem millorant.

grifoll

15.6.11

casserrespoblepoema

IDENTITATS, de grifoll

RIVO, de griFOLL

PIRAT (A)

rellotge

NARCISOS ON LA FRAGILITAT

Darrera l’ heroi, morts i a punt.

Darrera la paraula, l’ hemorràgia invisible que asseca l’ ànima.

Darrera l’ impuls, l’ òstia i amunt.

Darrera el que ens pensàvem, un anhel dins una copa serpenteja

encara. Narcisos amb pistola, narcisos amb espàtula, narcisos amb fronteres,

narcisos de bandera, narcisos imperials, narcisos assassins, narcisos morts,

narcisos d’ un sol cor (muscle): el propi  -van amb torreta, mai vénen (desarmats) -.

*

Darrera

hi som tots: aquí.

On la fragilitat,

on tot és possible. Meravelles i tragèdies.

Cargols i llimacs.

Ara et ve un porro i ara et ve una porra.

No saps si et tanquen a dins o et tanquen a fora, i

mai a on. Ho saps on ets? On ? Davant ? Darrera?

De què? De qui? Per què?  Qui ho diu?

*

I saps qui ets? I saps què vols? I per què ho vols? I per a qui ho vols?

Dispares, tortures, violes, etiquetes, jutges, tornes a disparar, te’ n rius

de l’ últim de la fila, del porter que s’ equivoca.

Insultes, piques, difames. I quan insultes, a mi m’ insultes.

I quan piques, a mi em piques. I facis el que facis ho estàs fent

a totes les persones, inclosa la teva.

*

L’ amor petit és el gran, tu ja ho saps (¿?). No surt als anuncis.

L’ amor que és donar, l’ amor que no coneix la culpa ni el perdó

ni l’ elegància ni que et tornin cap petó.

L’ amor que no desitja, que no pertany, que és. L’ amor. No la paraula amor.

L’ amor, dic.

Fa quatre dies que sóc al planeta. No sé res, però em sembla que és l’ amor.

Tampoc sé si tothom en disposa, doncs arreu hi ha molta sang

i això no hauria de ser considerat “normal”, em sembla.

Un món tallat a rodanxes.

grifoll

5.06.11

retrat

pintura

què t’ he de dir?

sols

és una pedreta que se’ t fica al llit mentre

no pots dormir

vinguda

d’ un

gra

de

PUS

a

l’ ànima d’ un llibre sense la darrera fulla

quan

llavors

els ulls s’ enterboleixen

perden vitamines

són somnàmbuls

no sé dir si neixen

no sé dir si moren

caure en el vertigen

ser-hi

(què t’ he de dir?)

en blanc i negre com aquest poema

de llengua definitiva i rostre sense cap

el color ja ha passat

tu quin t’ has quedat?

grifoll

2.6.11

casserrespoblepoema