Seguidores

viernes, 31 de diciembre de 2010

a foll per campanada_gouache sobre paper_griFOLL 31.12.10.

 el closca
 la mona
 l' assassí petit
 la persona
 la senyora del cementiri
 la dama
 el visionari
 l' ésser invisiblum
 circus boy
 rumiador
 l' anacoreta
boca de lluna

sábado, 25 de diciembre de 2010

homo 90.10. grifoll



HOMO 1990-2010




mudava la pell

com les serps i els llangardaixos i els poetes del clavegueram

s’ expandia lluny de la bellesa profanada



Josep Grifoll

lunes, 8 de noviembre de 2010

Josep Grifoll inaugura una nova exposició amb una acció performàntica

Josep Grifoll inaugura una nova exposició amb una acció performàntica


Arts plàstiques, Cultura - 17:22 dilluns, 8 novembre, 2010 per Montse Ventura

La llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga), fins mitjan desembre exposarà les últimes pintures de Josep Grifoll (Casserres, 1972).



L’artista casserrenc inaugurarà aquest dissabte 13 de novembre amb una actuació performàntica. L’exposició es tracta d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa, elaborades amb fang i olis d’un alt contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.



La inauguració es realitzarà a les 20:00 h. i hi tindrà lloc l’acció performàntica ‘Jo, grifoll’. Un muntatge a càrrec de la companyia berguedana ràdio Salil que oferirà el tercer projecte experimental dedicat a l’autor, inspirat aquesta ocasió amb la imatge i cos del propi pintor en el procés creatiu.



Ràdio Salil és una formació experimental músico-teatral. Mescla de veu, color, música, imatge, poesia i gest. Els seus espectacles són atmosfèrics, representats, generats i figurats a través de petits instants que resumeixen els cercles habitats de la vida. Veu, música, moviments, paraula i llum s’agrupen dins d’un únic espai per mostrar-nos els arguments d’una evolució rutinària. Per aquesta ocasió hi participaran: Maria Ballús (actriu de tràfec-teatre), Sergi Fargas (músic del grup amina i ex component de plouen catximbes) i Pep Espelt (artista multidisciplinari i director artístic de movimentpuntzero).

http://www.bergactual.com/2010/11/08/josep-grifoll-inaugura-una-nova-exposicio-amb-una-accio-performantica


http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/11/grifoll-jo-grifoll.html

http://www.puntzero.org/






domingo, 7 de noviembre de 2010

AL SILENCI, poema de grifoll.



Silenci, prou! Se t´endevina greu, agut, malalt dels pous, renec d´udols closos. Estripa´t, jeroglífic perfecte, déu ferit, dringa!

Degota, silenci, lluny de les boques humides, la teva secor no ens és gentil. Aquí s´infla la follia en la conversa, hereva del cor bategador i fins la dansa contra el dol.

Fressa fantasma, seny anguniós, turó sense aleta. Calla, silenci! Xiscla, persona! Riu, persona! Plora, persona!

Entafora´t, silenci! Entorna-te´n al cau, ganivet invisible! No ets ben educat, ets l´hivern.

Silenci, tu que et creus missatge amat o sangonent secret, mira: dic dic i ja t´he contradit.

Et toca.





grifoll

8-11-10

casserrespoblepoema

jueves, 4 de noviembre de 2010

PEATGE -grifoll


PEATGE
-solució al poema anterior-




l´exercit d´ungles contra la muntanya

et diu el túnel

que t´amaga el poema

 
 
 
 
grifoll
5-11-10

POR - grifoll

POR



quan la foscor que no es fon

tiro fletxes de foc al grinyol

de les branques dels arbres

quan pleguen les ales de por

les sento les veus

infinits esclaus diminuts xerricant

rere el vel fosc als defores

guarda les pedres el bosc

tanca el niu dels ocells

desmunta les coses dels ulls

deixa sols les olors untant els grinyols

so de l´univers

són totes les dentadures

d´ara i d´arreu

repicant





grifoll

5-11-10

domingo, 31 de octubre de 2010

MONSTRUARI, poema de griFOLL

MONSTRUARI







venim d´un fogot a la bateria del tractor

del doctor Frankenstein i ara tots volem ser

doctors del big-bang

després cultivarem taronges mecàniques

ningú se´n farà responsable

direm que són monstres

els tancarem en monstruaris

i

au

tres

dos

u

repetim



és tan fàcil

fer-ho difícil









griFOLL

1 11 10

Casserres poble poema

domingo, 24 de octubre de 2010

ENAMORAMENT, poema de griFOLL

ENAMORAMENT





la casa va i ve

però jo sóc sempre als boscos

amb les pinyes de pi en pi

cercant

constel•lacions als nius abandonats

sota les baumes

entre dents

amb un trapezi al paladar del llop

dormint amb eriçons despentinats

o

submergit

anhelant vida

encara

més





griFOLL

24102010

Casserres poble poema



jueves, 14 de octubre de 2010

grifoll poema

POEMA








he escrit

amb aquarel•la

dins el wàter

la paraula aquarel•la

llavors

mentre tocava l´harmònica

he tibat de la cadena





griFOLL

miércoles, 29 de septiembre de 2010

mirALL, de griFOLL




Mirall

t´escric un infern i tú me´n fas un cel

no es pot ni llegir

Mirall

em preocupes

tu no me´n sembles Mirall

i això encara em preocupa més

somrius

et descollones

sense permís

Mirall

està prohibit

t´enamores

què fas? Mirall

no ho veus? em veus, Mirall?

Mirall

quin dels dos és al reves?



griFOLL

30-09-10

Casserres poble poema



martes, 28 de septiembre de 2010

VERÍ




en la dosi exacta de totes les coses

surt ranci

el poema que no beu del batec del poeta

de la imperfecció carnívora

humana

surt agre







grifoll

28-09-10

Casserres poble poema

martes, 21 de septiembre de 2010

CRIT DE POLL DE FIRA XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA, de grifoll

CRIT DE POLL DE FIRA


XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA









La nit més buida del món rodola per la sala d´estar

No s´hi pot estar a la sala d´estar

La por fa por i les parets ploren com Magdalenes

Hom s´ha convertit en l´altre

Es tracta de mudar la pell però amb la ferida oberta

No és com sempre

Mai son com sempre ni les pedres

De la carn glaçant i suada en farem festa

En un poema vingut dels inferns

Giravoltant el cap giravoltant mil i una nits

Fins que els glòbuls oculars raspallin les pestanyes de Mart

Fins a Venus caldrà pólvora i tos i fum a les baumes

Rimbauds indis desperts sempre

Estancs i farmàcies oberts vint i cinc hores al dia

Aquest xiscle salvatge més enllà de la velocitat del so

Esquerdant pardals núvols avions meteorits satèl•lits planetes universos forats negres

Fugiran els corbs i la mort cabrona

Demà serà la vida i tot funcionarà a la perfecció

L´aigua farà passar la set

El sexe farà distreure les cabòries

I es pondrà molt tard el sol

Sabrem que som forts enmig de la nit

Sentirem com crema la paraula al coll

I el bes infinit a la boca sucosa que atura el temps

Restaurarem el retaule de les coses màgiques

Li farem un canvi de look al món pels que ara arriben

Ningú es vendrà l´ànima a cap déu ni a cap dimoni

A partir d´aquesta nit

A partir d´aquest xiscle on hom muda la pell

Rimbaud indi despert amb la cara pintada de símbols verds

Rimbaud ulls oberts Rimbaud traficant d´armes de paraules d´inferns i de follies

Hem après a girar sobre el gel despullats i sagnant

Dibuixant-nos l´autoretrat exacte i som un poll!

I sí tots volíem ser famosos i envejats

Quina sort de no ser-ho quina fam de fam insuportable

El ventre xiscle i a casa és mouen coses soles

Una ampolla una capsa de pastilles no és una casa avorrida

Ens comencem a conèixer aquesta nit

La nit més buida del món

El xiscle ferit de la fera de fira

Les abstinències venen de voler cruspir-se el món?

Tan és ara és buit i a la sala d´estar seu i escolta la gramola

Fuma i observa

Observa i fuma

És tan estrany te cara de nen d´antiquari

Com si s´hagués de trencar d´albinisme

Arribarà a fer-se de dia i demà serà la vida

I em calçaré per primera vegada

I sortiré per primera vegada

I passejaré per primera vegada

O no sóc ara l´espasme infinit per primera vegada?

Tens foc? Per primera vegada

Sóc un poll de fira

No sé més

Per primera vegada

El primer que vaig veure al trencar la closca va ser una muntanya russa

M´agrada l´olor de xurros que desprèn l´existència

De mentides ho son les que em dic

De veritat no n´hi ha cap



Realitat son les persones que estimo (aquest vers resumeix el poema sencer)









Grifoll-19-09-2010

lunes, 20 de septiembre de 2010




Fuiste siempre lo mejor que aún olvidas de ti.


Siempre serás lo que no te impidas ser.

No hace falta que hagas nada.

Existe todo

Y ese todo existe en ti.

Basta con vivir.

Vivir vivir quiero decir.



Grifoll

21-09-10

Casserres poble-poema

miércoles, 15 de septiembre de 2010

fletxa, poema de grifoll

FLETXA





tot és en tu

l´antídot i el do

l´arc i la por

la màgia i el mur

el risc i l´espera

l´aigua i el pou

el verd i la nit

l´avern i el conjur



no hi ha lluny







grifoll

15-09-2010

Casserres poble poema

jazz, poema de grifoll

JAZZ






del somni amarg n´extrec dels filaments nerviosos el verí que paralitza l´esclavitud i amb l´altre revers del conjur que atorga la paraula desxifro converses de bèsties estranyes dels boscos de per aquí dalt la costum d´embrutar el blanc és un vici un tresor de líquens que segueixen rius sencers sense ni una pedra com aquesta serpentina que desplego també amb formes d´espora de pota de pop de tintures per la follia vessant regant aquest poema aquest sol vers que rellisca per les valls que s´inventa i és una branca llarga d´un desmai que hi havia quan la meva mare era petita



grifoll

16-09-2010

Casserres poble poema

martes, 14 de septiembre de 2010

DISPARA, poemet de GriFOLL

DISPARA





en contra d´aquest dolor

usa d´aquest dolor

és un llamp d´energia

tu dispares

està escrit que l´encertes

ho acabes de llegir







grifoll

15-09-2010

Casserres poble poema





sábado, 28 de agosto de 2010

grifoll. lo que no se dice

LO QUE NO SE DICE






Hay sangre de topo en el tejado y

es como escaparse del terror y

por la oscuridad que almacenan tus ojos

somos tu y yo brindando contra la muerte

regresando al país de la infancia

aunque sea tan sólo un instante

no para quedarse sino por haber vuelto

con la valentía de les enfants terribles

que tal vez nunca fuimos .







grifoll

28-08-2010

Casserres poble poema

viernes, 13 de agosto de 2010

APUNTS DE L´APUNTADOR- grifoll

APUNTS DEL APUNTADOR





Ahir va entrar aigua a casa, per tres finestres. Hi havia bassals. Entre això i la sorra de riu que se m´enganxa cada dia a la roba des que pinto amb fang i em barallo amb les terres em vaig quedar enganxat al pitjor lloc de tots: al mirall. Jo contra jo. Sols em faltava una capa de goma laca i a emmarcar.

La visió: Dr. Jeckill i Mr. Hyde? Més o menys; compta la contradicció. L´hom i els seus efectes secundaris. No és cosa de verins i antidòts. Tampoc d´antibiòtics.

A aquestes alçades, m´he dit, o sóc Jeckyll o sóc Hyde. Mentrestant, la calor ha esquerdat el fang i l´altre jo s´ha desencrostonat primer, quan jo he saltat del mirall, ja no m´he vist, Jo ha fugit. I no li retrec, jo hagués fet el mateix.

Estic content de ser-ne un de sol, de ser-me jo. El problema és que no sé quin ha fugit i amb quin m´he quedat.



grifoll

agost del deu

martes, 10 de agosto de 2010

APUNTS SOBRE EL BARB VERD





Es tracta d´un peix, d´un barb. Sempre va sol i quan s´acosta a la superfície o treu el cap se li veu la cicatriu que li esqueixa la boca. Un ham. Va picar. Tots piquem alguna vegada, moltes vegades més que qualsevol peix. També el reconec pel color: no és tan fosc i és verd, una fulla d´enciam.

Som amics des d´una tarda estranya en la qual jo pujava riera amunt cobert d´algues i era un nen i brillava. La complicitat. Jo era més peix que humà i ell més humà que peix. Dos peixos fora de l´aigua. Déu dona pa al qui no te dents. Biologia poètica. El destí. Dos enciams al mateix riu. Li agrada que li llegeixi Nietzsche, diu que vol ser un superpeix, que si ho fos podria sortir de l´aigua i serpentejar o volar fins una font gegant d´alguna plaça gegant d´una ciutat gegant plena de gent. També vol anar a un concert del Bowie ( ho vam provar amb una peixera d´anar a un parell de concerts, però vam tenir problemes). Veus què fan els humans? Li vaig dir. I es va submergir a fer-se el sord.

Es diu Angelina. És femella. M´ha ensenyat nius de fades i explicat històries increïbles. He nedat amb ell i alguna nit ha vingut a passar-la a l´aquari de casa, però més d´un dia no hi aguanta.

De fet, fa temps que ha arribat un punt en el que no podem estar l´un sense l´altre. Ahir en vam parlar. L´Angelina i jo volem tenir una sirena.



grifoll

agost del dos mil deu

casserres poble poema

domingo, 4 de julio de 2010

A la noia que em va fer mag Merlí



construeixo vides

vides anònimes i no

amb històries anònimes i no i meravelloses i sí

després

me les explico abans d´anar a dormir

esperant que les somiïs tu

ja no per que et llevis preciosa; que segur

si no per que te´n sentis

per que n´ets



feta d´ànima i de màgia i d´aigua de pluja



...si mai et morissis

vine sempre

que jo et dec la vida

multiplicada per tu



...fliparàs





grifoll

tres de juliol del dos mil deu

casserres poble poema

lunes, 21 de junio de 2010

ACUDIT






Anar-se coneixent passa per una etapa d´absolut desconeixement anomenada vida on la gent perd el poc temps del qual disposa mirant-se el melic.



Grifoll

Casserres poble-poema

Juny 2010

miércoles, 2 de junio de 2010

DIUEN QUE EL TAMANY DE PUNY QUE FEM



ÉS IGUAL AL DEL NOSTRE COR











la mà que escriu mai és la mateixa



la mà quan torna del bosc o del món



ha viscut més



la mà que puja pel riu o arriba plovent



la mà que ha estat entre les teves mans



és sempre una altra mà



més valenta més certa més viva



es converteix en la mà que roba els nassos a la canalla



és la mà que dóna menjar al gos



que pinta a la gent cap per avall



la mà que escriu per que vosaltres en sou els dits



els sentits els perquès l´amor



dits meus que em doneu corda



dits



tots de fer dites



mà tota de dits











Grifoll´10

jueves, 1 de abril de 2010

DEU RAMATS DE FORMIGUES CONSPIRANT





1. una piga una galàxia dos balcons i

la mort

en un aparador:

els límits s´identifiquen amb mi



2. a les nits m´entren draps fustes paperassa a casa i

en una nota en un sobre de setena mà bruta

el drapaire:

de roig i negre per demà



3. em cauen les ungles de tant enyor que de sota me´n salta

no puc caçar

què xiscla el nen que no hi havia bèstia que pogués amb ell?

no re sents el vent



4. en diligència vers el mirall un dibuix animat mort em treu

vull dir que m´arrenca la llengua

sóc el mim (:)

quiet!



5. mut m´escolto clavat de cap a terra millor

m´agrada les estrelles em fan pessigolles als peus i

com que no penso per no avorrir-me

                                                                     sento



6. venen volant plomes sense au al vermut de l´abisme

a vegades som sis

sis som tants aquests sis dits d´una mà diferent sis que sóc

el dit: cor que m´hi incloc aquest toc



7. setanta set vegades set dies a la setmana del mes de l´any de la dècada

no entenc re

visc al profund de l´instant on cova el silenci

sóc l´estrany ger minar d´un altre món de racons i tresors de secrets: la curiositat



8. l´infinit que et puja per l´esquena t´espía

és la mateixa formiga que se´t mou a la panxa quan veus la lluna o et fan un petó

conspira la màgia

al favor teu



9. no m´entretinc fent versos m´hi deixo els collons

pro en sé igual que de viure

foll desordenat muntanya russa:

sóc el que aprèn



10. ara retalla totes les respostes que te n´hagis fet i

digue´m ja no qui sóc

sino

si era                     qui



Grifoll´10

miércoles, 31 de marzo de 2010


ENS DEMANEN

A ma germana, la Montseta



Hija mía, es mejor vivir

con la alegría de los hombres,

que llorar ante el muro ciego.

(…)

Nunca te entregues ni te apartes

junto al camino, nunca digas

no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás

como a pesar de los pesares,

tendrás amor, tendrás amigos.

J.A Goytisolo





el vent son les veus totes

que no escolten les orelles

ens tornaran a despertar

els silencis impossibles

obriràs les mans i agafaràs el sol

ara no ho veus

la mort és un mur que t´ho tapa

sempre més tindràs durícies a les mans

vida tossuda vida

és el mur dels valents aquest que escalem

sense xarxa ni cordes

el mur dels laments d´aquells que no escalen

nostre és aquest vertigen

aquesta por escènica d´existir que ens enganxa

aquesta fúria de burlar pastor ramat i escapar-se amb el gos

a cercar per nosaltres mateixos a

aprendre que la gent més meravellosa

és la que després de les grandíssimes hòsties

ho segueix sent

somriuen i tenen durícies a les mans son amables no et jutgen

sovint parlen en silenci o no callen mentre tu els hi mires als ulls

s´hi està còmode t´abracen i

sempre sempre existeixen

els sents? des de la banda dels valents

son fets d´amor i

ens demanen



t´estimo més que a tot

Montseta



Grifoll´10

martes, 30 de marzo de 2010

EL CAS DEL CAP OFEGAT



atura´t cap meu atura´t

roda fins la font refresca´t

cor meu tu no

tu no t´aturis

bombeja´m reclama´t no callis

tenim molta feina la primera

desfer-nos del cap…





Grifoll´10
FRÀGIL i TAT





la flor té la boca adormida i els peus del dimoni

existeix en móns diferents i té més peces que déu

és un petó transparent que gira i dóna la flor



no té fi la fragilitat no té fi és imminent la guillotina

pro conte més el silenci mortal que les veus tan populars

del no-res i el soroll sepulcral que escupen al cel



el pol•len cada pètal el color mutant impacient

el final fa la poesia i

no obrir-se el capullu





Grifoll´10

viernes, 26 de marzo de 2010

FA TANTS ANYS D´AHIR AL VESPRE

(per fer un recull de petons que no van ser)


tot el que va passar fa tants anys va ser ahir al vespre
fa tants anys d´ahir al vespre va passar tot
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
fa tants anys d´aquell vespre d´aquella nit que se´ns va fer de dia i encara bevíem
ahir al vespre

va fer el fet la moneda màgica amb la que vas escapçar un núvol?
hi penses a vegades en com haguéssim pogut fer anar les coses?

recordo la llum que desprenies sempre ahir al vespre
aquella nit que se´ns va fer de dia
i tot va ser terrible
i tot va ser preciós
plorar amb tu sobre el cotxe abandonat
un altre vespre abans d´ahir

fa tants anys que se´ns va fer de cop de dia
no vam ni
tenir temps de fer-nos el petó

...que per aquest vespre el valgui doncs
aquest poema
aquest petó
d´ahir al vespre de
la vida aquella d´abans d´ahir
que no tornarà.


Grifoll´10



Sóc de Malanyeu, llocons!!!

jueves, 25 de marzo de 2010

poemes grifoll (dos anys? que poquíssim!)



ASHES TO ASHES





Yo amo,

tu amas,

el ama,

nosotros amamos,

vosotros amáis,

ellos aman.

Ojalá no fuese conjugación sino realidad.

Mario Moreno 'Cantinflas'


ja no som

principiants de la mort

ja no som

principiants a la vida



recordes els llibres aquells de

tria la teva aventura?

doncs aventura´t

fes que la sigui



hi haurà fades dragons mags misteris homes elefant dones pantera

tresors fars estacions petons de pel•lícula mims clowns funambulístes

extraterrestres nans verds gossos a quadres pirates saltimbanquis

barrufets primaveres homes del sac prínceps que es converteixen en gripaus

bruixes follets tangos bojos per tu bojos a part i el Tarsan i el Tom Sawyer també

que el gran teatre del món l´hem de fer continuar que aquest no pot ser

t´ho prometo jo

que jo també hi seré



Grifoll´10
LA CAUSA

(poema en dues parts)

I



vaig viure un temps a la ciutat del vent i

la primavera més primavera de totes

la vaig passar dins un pot de mel

he estat en caus que m´ha costat posar del dret

dins cors que ara ja no bateguen i

dins cors que abriguen totes les cambres dels meus ànims

tinc silencis en un buit gens sepulcral que és meu i estimo

sóc el fill del meu pare i el meu pare s´ha mort

pro aquesta mà de cinc dits que m´agafa és d´amor i

no suposo re sobre què deu ser la vida m´atreveixo a dir

q´una carrera d´interrogants i un passeig preciós un dia una tarda una estona

un instant quan t´ha mirat i l´has fet riure

instants una suma d´instants com aquest per exemple

mentre van perdent el punt els interrogants perque pesen

“perque ens han canviat totes les preguntes...” ja massa vegades

aprendre i aprendre a sumar el major temps d´instants

que no tohom vol aprendre a veure

ells s´ho perden

doncs aquests instants son la vida ells si que estan morts

no pas els morts

si no ho estaven abans de morir-se



II



vaig viure un temps a la panxa del bou i era un nen

que corria pels boscos empaitant el gran llangardaix

que despres a París en vaig trobar les restes

vaig viatjar fins la lluna als quinze i

als dinou vaig saber de mil altres camins existències realitats

vaig aprendre al castell i a la torre més alta

en cada borratxera i en cada ressaca

en cada abstinència i en cada absència

i si em demanessin per tornar a nèixer

diria que sí

hi ha mines hi ha bombes la gent explota si

però a vosaltres us estimo tant

sou tant la meva abraçada infinita

sou la poesia

la poesia que em construeix

sóc amb vosaltres quan plou i surt el sol i és tot del nostre color

quan trobo una pedra un tronc amb cara de musaranya

quan sec a escoltar les orenetes quan lluito quan m´entrebanco

(ei, pro de peus xics,

                                                          ànima alada...)



que a què ve això ara?

ve a que us estimo

ve a que

peti el que peti

estic amb la vida i aquesta és la causa





Grifoll´10