Seguidores

jueves, 20 de septiembre de 2018

2+



SULPIRIDA




Bruts d’ higiene amunt i avall,
culpables tots de totes les culpes
que ens hem de netejar a gargalls
no sé quines sabates si anem a peu
de peus i prou a enverinar el silenci tot.
Boques venudes al primer psico-dentista
malabarista que rega amb lleixius paladars
d’ importació, gintònics que tu et beus
sens tònica ni son abans d’ ex-
haver-te cada nit a la fosca que fosques
fregant-te els fregalls de la humanitat
als entrecuixos del teu Narcís “ Toshiba”
com qui mata borinots a queixalades
( nyam nyam)
tancat a la fàbrica de plàstic
( ic ic )
rosa de l’ apocalipsi
( sí sí )
jugant a fer diners com qui fa crispetes,
dimoni de corda que tot ho lliga i escanya,
una massacre de vuit a cada dia més buit.
Treballar és perdre dits, sagal, carrers armats
a primera hora, canalla dins les papereres,
als rebostos, dormint a les portes
de les drogueries esperant els reis mags,
homes del sac a cavall del capital
dels capitans decapitats,
morts de salut, retots!
d’ atacs de salut inesperats:
així un infart d’ estar-ne farts,
mil cent miralls per banda o quatre gats
fora de joc escoltant futbols de gol a gol
des de l’ auricular sagrat
que diu mentides de veritat
amb una religiositat de l’ hòstia. Missa de tretze,
quàntica sodomia, pollastres submergibles
tot l’ ast. Ens enganyen: amaguen els cors
dins rams de flors mortes pels vius
i de plàstic pels morts. Fums que t’ ets,
focs que et fas. I cada dia drogues noves,
concursos caça-concursants, culpables tots
des de totes les culpes del poll per haver trencat l’ ou
i l’ hora del pati abolida.
Tots a vendre caps, a perdre nords,
els ulls farcits de pus, la nit arrugant-se
dins els mitjons, sucant-hi pa ( pa pam!)
Quina ruleta de morts, persona
subjecta a prescripció mèdica, facultativa,
clonazepant amunt i avall, fluoxetinitzada,
sulpiridamitzada..., – són el poder del circ
del poder. Mutants?, tothom emprenyat amb tothom,
multats multant amb multes d’ última generació
qualsevol realitat que ho pugui semblar.
Senyores i senyors, ens han robat no sabem qui
alguna cosa més necessària que el viure,
un gir perfecte com una trampa que funciona
ens ha enxampat. Ara ens coronaran amb vidalba i llorers
100% made homo sapiens. Antipsicòtics doncs,
així la presó va per dins.

Josep Grifoll

jueves, 13 de septiembre de 2018

DITES




Les coses que has de dir
només et seran dites
des del caos.

Josep Grifoll

FEM UN MÓN




Tot és
com et dius
si t’ ho creus.
Des de tu
fas les coses,
les coses que et fan
les fas tu.
I aquí sempre és d’ hora
per fer tard, i aquí sempre
és tard per fer d’ hora,
i així som a la llum
si ens mirem a les fosques,
que no hi ha ningú
però, a més, hi és tothom
i no hi falta de res.
Som un món.
El que fem.
El que fa que hi siguem.

Josep Grifoll

miércoles, 5 de septiembre de 2018

REVOLUCIÓ ÉS DONAR PAU





Revolució és somriure,
no caure a la trampa de l’ ira,
abraçar-se, mirar pels que vénen
que ens vegin la festa, de vida
malgrat mil malgrats, regalar-nos
l’ amor que és l’ exemple. No perdre
les ganes de fer la pallassa, lluitar
sense espasa. Fer-se petons als portals
mentre plouen bombes és fer-la.
Dibuixar un cor al banc de la plaça,
passar de l’ orgull a defensar l’ alegria.
Jugar a veure cares als núvols
és fer la revolució. Donar pau,
perquè si no donem pau
és que estem donant guerra.

Josep Grifoll