2+

SULPIRIDA

Bruts d’ higiene amunt i avall,

culpables tots de totes les culpes

que ens hem de netejar a gargalls

no sé quines sabates si anem a peu

de peus i prou a enverinar el silenci tot.

Boques venudes al primer psico-dentista

malabarista que rega amb lleixius paladars

d’ importació, gintònics que tu et beus

sens tònica ni son abans d’ ex-

haver-te cada nit a la fosca que fosques

fregant-te els fregalls de la humanitat

als entrecuixos del teu Narcís “ Toshiba”

com qui mata borinots a queixalades

( nyam nyam)

tancat a la fàbrica de plàstic

( ic ic )

rosa de l’ apocalipsi

( sí sí )

jugant a fer diners com qui fa crispetes,

dimoni de corda que tot ho lliga i escanya,

una massacre de vuit a cada dia més buit.

Treballar és perdre dits, sagal, carrers armats

a primera hora, canalla dins les papereres,

als rebostos, dormint a les portes

de les drogueries esperant els reis mags,

homes del sac a cavall del capital

dels capitans decapitats,

morts de salut, retots!

d’ atacs de salut inesperats:

així un infart d’ estar-ne farts,

mil cent miralls per banda o quatre gats

fora de joc escoltant futbols de gol a gol

des de l’ auricular sagrat

que diu mentides de veritat

amb una religiositat de l’ hòstia. Missa de tretze,

quàntica sodomia, pollastres submergibles

tot l’ ast. Ens enganyen: amaguen els cors

dins rams de flors mortes pels vius

i de plàstic pels morts. Fums que t’ ets,

focs que et fas. I cada dia drogues noves,

concursos caça-concursants, culpables tots

des de totes les culpes del poll per haver trencat l’ ou

i l’ hora del pati abolida.

Tots a vendre caps, a perdre nords,

els ulls farcits de pus, la nit arrugant-se

dins els mitjons, sucant-hi pa ( pa pam!)

Quina ruleta de morts, persona

subjecta a prescripció mèdica, facultativa,

clonazepant amunt i avall, fluoxetinitzada,

sulpiridamitzada..., – són el poder del circ

del poder. Mutants?, tothom emprenyat amb tothom,

multats multant amb multes d’ última generació

qualsevol realitat que ho pugui semblar.

Senyores i senyors, ens han robat no sabem qui

alguna cosa més necessària que el viure,

un gir perfecte com una trampa que funciona

ens ha enxampat. Ara ens coronaran amb vidalba i llorers

100% made homo sapiens. Antipsicòtics doncs,

així la presó va per dins.

Josep Grifoll

DITES

Les coses que has de dir

només et seran dites

des del caos.

Josep Grifoll

FEM UN MÓN

Tot és

com et dius

si t’ ho creus.

Des de tu

fas les coses,

les coses que et fan

les fas tu.

I aquí sempre és d’ hora

per fer tard, i aquí sempre

és tard per fer d’ hora,

i així som a la llum

si ens mirem a les fosques,

que no hi ha ningú

però, a més, hi és tothom

i no hi falta de res.

Som un món.

El que fem.

El que fa que hi siguem.

Josep Grifoll

REVOLUCIÓ ÉS DONAR PAU

Revolució és somriure,

no caure a la trampa de l’ ira,

abraçar-se, mirar pels que vénen

que ens vegin la festa, de vida

malgrat mil malgrats, regalar-nos

l’ amor que és l’ exemple. No perdre

les ganes de fer la pallassa, lluitar

sense espasa. Fer-se petons als portals

mentre plouen bombes és fer-la.

Dibuixar un cor al banc de la plaça,

passar de l’ orgull a defensar l’ alegria.

Jugar a veure cares als núvols

és fer la revolució. Donar pau,

perquè si no donem pau

és que estem donant guerra.

Josep Grifoll