Seguidores

jueves, 1 de abril de 2010

DEU RAMATS DE FORMIGUES CONSPIRANT





1. una piga una galàxia dos balcons i

la mort

en un aparador:

els límits s´identifiquen amb mi



2. a les nits m´entren draps fustes paperassa a casa i

en una nota en un sobre de setena mà bruta

el drapaire:

de roig i negre per demà



3. em cauen les ungles de tant enyor que de sota me´n salta

no puc caçar

què xiscla el nen que no hi havia bèstia que pogués amb ell?

no re sents el vent



4. en diligència vers el mirall un dibuix animat mort em treu

vull dir que m´arrenca la llengua

sóc el mim (:)

quiet!



5. mut m´escolto clavat de cap a terra millor

m´agrada les estrelles em fan pessigolles als peus i

com que no penso per no avorrir-me

                                                                     sento



6. venen volant plomes sense au al vermut de l´abisme

a vegades som sis

sis som tants aquests sis dits d´una mà diferent sis que sóc

el dit: cor que m´hi incloc aquest toc



7. setanta set vegades set dies a la setmana del mes de l´any de la dècada

no entenc re

visc al profund de l´instant on cova el silenci

sóc l´estrany ger minar d´un altre món de racons i tresors de secrets: la curiositat



8. l´infinit que et puja per l´esquena t´espía

és la mateixa formiga que se´t mou a la panxa quan veus la lluna o et fan un petó

conspira la màgia

al favor teu



9. no m´entretinc fent versos m´hi deixo els collons

pro en sé igual que de viure

foll desordenat muntanya russa:

sóc el que aprèn



10. ara retalla totes les respostes que te n´hagis fet i

digue´m ja no qui sóc

sino

si era                     qui



Grifoll´10