Seguidores

miércoles, 30 de marzo de 2011

herbari carnívor







cabellets, herba dels folls i lli viscós

-passa una salamandra- i púrpura,

la lloba-carda s’ obre que esgarrinxa,

-passa una granoteta- i sota l’ om

de fulla petita, d’ una estesa de molsa

-passa un ofegabous- som a la riereta:

poliol d’ aigua, trèvol d’ aigua i coralets,

-passa una boca i toca l’ altra-

fem el bàlsam, maculat,el lami,

el lligabosc, la falzia roja, -passa,

volant i groga, una fonollada- i som

la gatosa, l’ herba raspallera i l’ espernallac;

boscana, la teva corol•lina s’ obre; i jo,

l’ apegalós , foixarda, llengua de cérvol,

pastanaga borda; i tu, magnòlia, assutzena,

espunyidella d’ olor, rogeta, trepadella,

-passa una garsa: brillem- que ens melgoníem,

de llapassa, cordifòlis de listera, llurenem

llunàries, cavallegem aigualosos , festuca

d’ arundinàcia, enfenassats , trèvolem

a tota fulla, llampudolíem fins la saba,

clorofil•lem fins l’ ornitògal,

vidalbem d’ anagall, som l’ herba de les set

sagnies, saxífraguem opositifòliament,

boixerolem la muixa, que és l’ all vermell

i vol persicaria l’ acant que és de bruixa,

i l’ auró d’ Adam i la fulla de cep d’ Eva...

fum

fumfum


 





grifoll

31.03.11

casserrespoblepoema



 






record del futur



 

tornaràs

altra volta

al llit

del naufragi

dins aquella casa

enterca on vas deixar

la joventut

plantada

i m’ hi trobaràs

a mi







grifoll
30.03.11
casserrespoblepoema

lunes, 28 de marzo de 2011

CANÇÓ DE LES HERBES






Ginesta,

dragó encès,

xoc groc

sortint en picat del terra,

coet de l ‘ infern fins el zel:

t’ he vist, i a vosaltres,

sèpals i pètals del lliri,

del gingebre,

fins el rizoma!

Jo sóc el voyeur dels boscos.

Menta,

menta labiada...

Romaní que vas a Roma,

amor aquí!

D’àcid cinàmic,

d’ olis cicatritzants...

Anís de foll Fenoll,

embriaga’ m tu i

la Rosella dels grecs, i

la Belladona; i la Flor

alpina que hi creixi ,

que baixi del cim i

que esclati el seu foc,

foc primer.



“Aquelles muntanyes

que s’abaixaran,

i les amoretes

que apareixeran.”



que deia el Maragall...

I me n’ he anat

rere les roques,

hi he vist joncs,


 i l’ Agapant...







grifoll

29.03.11

casserrespoblepoema













SALUT TOTAL, poema-collage de griFOLL

NO!!!

lunes, 21 de marzo de 2011

guixos de colors pel nen. ni art ni òsties!!! griFOLL

sentit de l’ esquè?  quina tètica? sentit del conquè? quin cepte? de què?  jo sóc un nen que pinta amb guixos de colors i s' ho passa pipa, teta i mandarina! ni art ni òsties!










viernes, 18 de marzo de 2011

PALLA, poema de grifoll








dellà del cervell,

frisós de belladona, un becvermell

que sóc jo, d’ alies la primavera

li diu a la baia que no t’ esglaï-hi

si et penso la confitura, figurar

que em figuro la teva floricultura;

la bòrnia no és una bòrnia,

m’ ensomnio i s’ engreixa, se’ n diu

cosa d’ hormones però és cosa

de mones. Àngelus amb sexe,

tastar-te seria una transfusió.

Mes ara, lladregot que ensuma,

fregadissa, pell de pruna que’s

segregatiu d’ espitregar-se,

que congrega cuixa, mon

recorregut de mi en ta cabellera,

regadiu regalimós de regalèssia

fosforita, sigui correfoc de cossos

desfolrats entre el fonoll

elàstics fornicant a sifonades

gelatiniformes; esgrifollem-nos,

congreguem la correguda,

amplifiquem la sobrecàrrega

termoreguladora, l’ enfarfoll

de sotragueigs elèctrics

desfermats que ara sufoquen,

rebregada de vibràfons...

no s’ acaba, no t’ espatlla

aquesta droga i flipes i al•lucines,

són la teva dextrosa d’alè dauradora,si

em gosessis el meu lligabosc resinós

seria l’ òstia!






Grifoll

18-19.03.11

casserrespoblepoema





miércoles, 16 de marzo de 2011

HI HA COSES QUE NO ES BARREGEN I PUNT, poema de Grifoll.

.

Mai posis una pedra que t’ hagin regalat
-una pedra que abans de què pensessin en tu
sols era una pedra com totes les pedres que hi ha-
dins un bagul de diamants: No la veuràs.
(...)

I va apartar l’ aigua del peix.
En va ser l’ ham
volent salvar-lo
de la mort, la va invocar.
(...)

D’ aire i sang, ets viu.
Sense la í, series mort. Ja
d’ ínfima bombolla a la xeringa o
d’ un finíssim tall.
(...)





HI HA COSES QUE NO ES BARREGEN I PUNT

(escriure cent vegades a la pissarra...)







No diré vida, només diré mort.

No diré tristesa, em fotré set pastilles.

No diré secrets: serà tot mentida.

No diré noms de persona, faré els ninots.

No diré blanc ni pinta negre: l’ aiguarràs et beuràs!

No diré ni faré versos. Silencis! Sepulcrals!, escopiré.

No diré “Mira!”. “Veus?”, diré: això et passa per què...

No diré foscúria ni profunda obscuritat. Merda!, diré.

No diré no m’ hi veig. Cauré i cauré i cauré.

No diré que vull caure bé; cridaré: sóc a baix!

No diré d’ on ni des de ni quan ni com. Trauré foc!

No diré besa’ m, que ens faci l’ amor. Impossible.

No diré paisatge o engruna, només diré pous.

No et diré el nom del pare, capellanot!

No diré ni millor ni pitjor. Què vols escoltar?

No et diré al fons a mà dreta. No n’hi ha.






Grifoll

16-17.03.2011

casserrespoblepoema


inter-insta-land-ART(?)-VISUAL d' aquest grill FOLL (mostra)

martes, 15 de marzo de 2011

EL POEMA MUTANT. BLOC-POEMA-SEMPRE-EN-PROCÉS

EL POEMA MUTANT, de grifoll


Aquest, poema o no, vingut no sé ni vull un des o un d’ on, és un experiment, per posar-li nom, “poema”, poema però sense definicions; i mutant. Mutant perquè aquest no sols anirà creixent ( o al revés), sinó que hi variaran les paraules, les frases, els “versos” i “desversos” , és l’ intenció de que, sigui el què sigui, ho digui, ho faci, esdevingui “viu”. Aquest bloc sols contindrà aquest POEMA MUTANT, sempre en procés.



cada x clics, muta:

Grifoll 14.03.11 casserrespoblepoema







lunes, 14 de marzo de 2011

FAUNA MODERNA: l' uDOL

Qui trobi agradable això, sí hi troba plaer, el videoclub es ple de pelis gore; i sí el que pretén és estar al dia amb l’ “art de la taxidèrmia” -que ei, cada cop més en auge lo dels “artistes amb escopeta”! (parlo dels que hi “disfruten”, no dels que “protesten” o “interroguen”o ja m’ enteneu i etcètera ... Aquests darrers no duen cartutxera)-, sàpiga que aquest no és el cas: això és dolor. Dolor de veure el que n’ està fent l’ ésser humà d’ aquest món, l’ ésser humà que sé sent amo de les vides alienes, l’ ésser humà que peta àtoms, clava xips, bales, claus, enrampa... L’ ésser humà que es penja un cap de rinoceront albí a la porta de casa, que esclafa la sargantana del poema i no sent papallones a l’ estomac ni té el cuquet de lo viu (els seus únics cucs gusten de lo cadavèric).


Aquestes “escultures”, havien ja cridat en vàries exposicions ( al Vermell , a Manresa, i en alguna mostra organitzada per movimentpuntzero. Gràcies!). Avui però, han tornat a la natura, sota la pluja, com si la pluja fos una cura, una mena de “ritual”. Que l’ aigua netegi, que plogui per sempre, aquest és el crit de les feres del’ udol passat per la carnisseria.

Heu vist “BARAKA” ? poemàs cinematogràfic !





griFOLL

14.03.11

Vora el Roc de la Mel. Casserres

miércoles, 9 de marzo de 2011

LES GRÀCIES NO HI CABEN -grifoll? grillart? gripau? grill foll!




































 "LA VIDA ES DANSA" del disc "EL DIA DEL MAG"
de RAÜL BENÉITEZ      


Ara fa mai sé quan ni com, se’ m va enfilar una idea sense cap ni peus al cor. Una idea boja, de grillat, una idea que potser no era ni una idea, sinó una necessitat ( en aquell moment deia que “artística”, tot havia de fer-ho rimar amb art, avui potser ho faria acabar amb cacauet. Molt segurament. Cacauet o ornitorinc. ) D’ aquí, més la nit i seixanta coses que no em vaig apuntar, en va sorgir el nom. Li’ n diria GrillArt. De grill, que posen música d’ amagat i són petits i màgics; i de foll, que em vaig mirar al mirall. Quina no casualitat, em dic grifoll. Els grifolls són els grills de la taronja i de la mandarina; i això no ve a res, però ho són sinó vaig errat.


GrillArt sortia a les nits a cantar, a plantar-hi a crec’ s allò que li feia gràcia pensar que trobaria la gent, ja florint, quan sortís al carrer, l’ endemà, o qui sap ( a vegades només ho veia la policia o la brigada de neteja de l’ ajuntament). Es tractava d' instal•lacions, de cartells, de rètols i sempre amb escrits que, ( i era la màxima) havien d’ ésser optimistes, i folls –bojos en el millor sentit - . Les parets, les cartelleres, els contenidors, tot era ple de queixes i més queixes. Que a ningú li passava res bo? Que no ho entendrem mai els humans que barallant-nos hi perdem tots? Que no és prou cabrona la vida quan vol? No entenia res. Com sempre.

"vius o esperes?", “la vida no es viu, es dansa”, “prohibit tocar de peus a terra”, “tot el què veus hi és per a tu”, “que cada dia sigui la nit menys pensada” o “vacuna’ t contra el seny” eren algunes d’ aquelles frases del grill, de GrillArt. Després van passar moltes coses i mil anècdotes i tal, però “pensar cansa” també deia aquest foll, foll encara, així que ho deixarem per demà. Fins i tot en van sortir deixebles i demès alegries. Alegries que encara duren. Quantes no casualitats tot plegat que ahir, a Gironella, dins l’ acte que es va fer, el músic RAÜL BENÉITEZ, recités una de les seves cançons, que tal i com va explicar, li va venir de veure una pintada a on hi posava “la vida no es viu, es dansa”. La cançó es diu LA VIDA ES DANSA (ara ho penjo tot per aquí)...El Raül, gràcies, em va regalar el disc, EL DIA DEL MAG, un títol més que màgic, magiquíssim!

Avui, que ve a ser seguit d’ ahir com sempre, m’ ha arribat un correu. Un correu d’ allò més màgic. Era de l’ artista i genial fotògrafa de Puig-Reig CARLA FONT : de GrillArt a GrillArt. Tarda de captures a Cal Rosal, hi deia. I hi adjuntava aquestes imatges que volen per aquí.

Tant jo com el grill, el foll, el GrillArt i el grifoll, us volem dir que gràcies cric cric’ s, clinc clinc’ s, que què bé que hi sigueu, que no pareu mai de dansar, eh? i més gràcies per posar-me aquests somriures!

RAÜL BENÉITEZ:

http://www.raulbeneitez.com/

CARLA FONT:

http://www.flickr.com/photos/carlafont/


GRILLART:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM


BLANCA LLUM VIDAL presentant GRILLART al MUSEU COMARCAL DE MANRESA:

http://www.youtube.com/watch?v=IqJvNGHsWWQ&feature=related








































grifoll
9.3.11
casserrespoblepoema

viernes, 4 de marzo de 2011

PREMIUM!








va ser allò d’ endur-se la nit sota les ungles

de que el passat no competeix amb el present

em penso que va ser un coet en zel i

una tempesta de cuques de llum

que es van trobar sense final

dins l’ ull del ciclop i el van tombar







grifoll

4.03.2011

casserrespoblepoema

jueves, 3 de marzo de 2011

SONET DEL MAG A LA MÀGIA, de grifoll






sota l’ ala del sol i la rama

s’ atura un reflex a estimar-te

-que et porti pel vent a enlairar-te

l’ ull viu fet de llum que et proclama-



n’em fins allà a on t’ ets la flama

no tinguis por sols és retrobar-te

és l’ amor que sols sap estimar-te

de tu que ha vingut i derrames



imagina’ t que es tracta d’ un joc

que és màgia però fora d’estoc

de veritat que aquí no hi ha truc



hi ha un conjur com fent de sonet

dient “si véns cap a tu fliparàs”

dona’ m la mà sóc el mag ja veuràs





grifoll

3.03.11

casserrespoblepoema

TRIA LA TEVA AVENTURA