Seguidores

sábado, 30 de junio de 2018

VESPRE






Ara que sempre estem marxant
recordo allò que no va passar mai,
m’ assec a dins del vespre, a punt,
i ric.

Josep Grifoll.

I AM




Que mai em deixi indiferent
ni la crueltat humana
ni la passió humana.
Que sempre jo desperti
davant tot allò que tingui polsos, vida,
i que si és de veres que hi ha amor i odi,
esculli jo sempre l’ amor. Que discerneixi jo
entre el bé i el mal. I sabent que estic per sota,
faci el bé. Hi ha més: que, quan cada dia m’ equivoqui,
tingui en mi la força per a tornar a començar a ser
qui un dia vaig dir-me «seré». I construir-me de nou,
des de la innocència rescatada  mil i una vegades,
des de totes les tempestes, des de la primera.
Que l’ últim que es pari de mi sigui el cor.

Josep Grifoll

viernes, 29 de junio de 2018

SALUT MENTAL




Hiperactivitat: Vidilla.
Dèficit d’ atenció: Preferir mirar per la finestra a les noies de l’ Insti que a la pissarra. Saviesa.
Depressió: Normalitat.
Ansietat: Control policial o similar.
Trastorn obsessiu compulsiu: El cartero siempre llama dos veces i ningú el té com un trastornat.
Esquizofrènia: Capacitat sensorial per a canviar de dimensió en un plis plas. Imaginació creativa real en 4D. Il•luminació. Poders de superheroi.
Trastorn Bipolar: Vida total. Desconeixement de l’ avorriment. Pots pujar tantes vegades com vulguis a les atraccions sense pagar.
Paranoia: Lucidesa in extremis.
Trastorn de la personalitat: Això no existeix.

Josep Grifoll

APOCALYPSE NOW





Vull fer un poema que se t’ adormi a la falda.
Vull tenir inflamades les neurones.
Vull voltar per aquesta casa de fang cuit
al mig del teu cervell.
Vull que fem una foguera.
Vull que hi hagi lluna plena.
Vull que siguem joves.
Vull que anem borratxos.
Vull que fem l’ amor
penjats d’ un fil
enmig de l’ oceà.
Vull que no es faci de dia.
Vull quedar-me aquí,
menjant bolets dels esperits amb tu
mentre aquest món s’ acaba.

Josep Grifoll

lunes, 11 de junio de 2018

I SI TU EM TREUS DE LA MEVA MORT I JO ET TREC DE LA TEVA VIDA?




Vaig ser mort per una mentida
però quan hi toca la llum, la teva,
sincera d’ encesa, m’ encerca
i em troba i m’ hi enganxo i em ressuscita.
I m’ hi veig, i ho veig, la trobo quan trobo
que hi ha llana enganxada a les branques
dels marges d’ ovelles que passen
totes iguals, repetides, i que no n’ hi ha de teva.
M’ amputes els dols, a tu et feien por els barrancs
i a mi les alçades, i mira: volem.
Volem perquè volem volar.
I remira: un home li clava el bec a una monja
vestida de garsa, i un nen que fa mil anys que té
viu dins una banya de cabra salvatge, feliç.
I l’ àliga, l’ àliga d’ ulls sense barana
que ens porta crancs per a sopar
perquè ja no tornem enrere, ens recorda
que tu em treus de la meva mort
si jo et trec de la teva vida i viceversa. Que dansem-la,
que per la dansa puja el somni fet d’ amor.
I vols saber dues coses?
Una: que travessar la nit per l’ avinguda llibertat
amb tu sí que és ser lliure. I dues,
que no morir-nos mai perquè hi estem en contra
sí que és viure.

Josep Grifoll