ELECTRICAL TAPE

Ella deia ella i ella era avui i l’ amor era sempre,

s’ adormia amb gats de colors, mirallets, i jo l’ era,

l’ era sempre i també m’ hi he quedat, agafat, a l’ espatlla

del cor del cantó que batega, i no me n’ arrenca el bull

que em falta ni les condicions terrenals, reals o vostres

veritats, deixar de ser on vulgui quan vulgui per a ser

qui seré quan sigui més enllà de totes les coses

i aquestes paraules, aquestes i prou.

...

I ara que marxin els metges.

I ara que el temps no existeixi.

Que no tinguis fred.

És l’ amor.

I jo com un rèptil.

Josep Grifoll

MIRATGE

Tu, desconegut,

instruït  per un miratge. Tu,

entregat al naixement

que és divisió de l’ ésser.

Tu, desafinant a la frontera,

rodolant pels camps com una pilota de vida,

anat, per venir, direcció a tot arreu,

il·luminat per la follia

ardent de les lleis heretades, tu,

com un milió d’ espases verinoses

burxant-la. Tu, fa dècades de tu,

mandril dissecat de crani pelat,

dins el rellotge, arrugat,

clavat a la carn,

pulmons rossegats,

fet d’ ossets.

Tu, desapareixent dins la boira,

història d’ històries. Tu, poca veu,

al vapor, deambulant, menjant

petites molles de pedra astral;

desert i mort i guerres i oceans, explorador

escuat. Tu més enllà de tu, d’ aquí, d’ enlloc,

sense principi ni fi, d’ arreu. Tu, amor de fum,

un núvol i tots.

Josep Grifoll