“El rodamón que està trucant a la teva porta
té posades les robes que tu vas portar un cop”
Bob Dylan
M’ HE VIST
M’ he vist entre
cecs
infants sense infància
a l’ espera d’ ells mateixos. I
m’ he vist jugant
a cuca amagar a la vauma dels poetes morts.
M’ he vist a l’
ull de la serp,
un instant cobert
de repòs, verd, fent-me bosc. I
m’ he vist en la
nit de l’ estiu invocant algú que no sóc.
M’ he vist
laberint entre els homes, desert fins a mar i horitzó.
M’ he vist per un
forat, observant-me i prou, en silenci, fent les corbes,
deixant-me fer,
desfer, rossegar, dessagnar, morir, ressuscitar,
vèncer a la mort
no estant viu i al reves; i m’ he vist pels racons,
pels carrers,
pels cementiris i allà on la sang posa fil a l’ agulla.
M’ he vist
dolçament foll, i no era tan dolç, i res real, com aquí,
entre rendició i
despertar, just al mig : clau a l’ ombra d’ un martell.
M’ he vist enterc
per l’ amor, vomitant d’ alegria, saltant de memòria,
corrent per camps
encesos de llum i vertigen, valent, devorant
món sense móns a
fora, transformat en terra, en arbre, en cos,
en flama, en
aire, en absència, en oblit, en res, buit, ple,
tot. M’ he vist calant
foc a l’ Infern, dins la figa de Déu afamat, com un porc,
com un drac, fent-me
el talp, mirall de miralls corromput i tornat a enganxar,
obscur, instantani,
infinit, prometent, disparant, resumit en un nom.
griFOLL
24-25.01.14.
casserrespoblepoema