Seguidores

domingo, 29 de diciembre de 2013

L’ AGRESSIU



L’ amor és un aglà que peta sota terra
Trinxa amunt i cap a totes bandes
Trenca rocs esquemes i costelles
Sobreviu en un món d’ homes
L’ agressiu és un desvergonyit

griFOLL

291213

sábado, 28 de diciembre de 2013

- i +



- i +

Rient
fem amb menys
Estimant
no cal més

griFOLL

281213

VESTITS QUE PIQUEN



VESTITS QUE PIQUEN

La bellesa  et mira i la perds, llavors mai s’ acaba,
la cerques,
una idea que en tens t’ ha convertit en desig,
ets l’ humà.

griFOLL
281213

casserrespoblepoema

martes, 24 de diciembre de 2013

PREGUNTA


Qui, què escup què
que abrusa
però abrusa el sentir?
Quin infern és aquest
que crema apagant?
Quant buit hi cap aquí?
...Quan xiscla el silenci
és quan l’ és. No té fons,
ni nom; té urpes
que tampoc ho són:
les urpes no masteguen.

griFOLL
241213

casserrespoblepoema

sábado, 21 de diciembre de 2013

griFOLL, L’ AGREDOLÇ

Si s’ ha de suportar
és que pesa i dol,
però quan tornes
de no sentir-hi res
fins i tot el mal
és agradable...

griFOLL

211212

griFOLL, de CAPS i CABUDES

Era xic, en blanc i negre,
a  l’ hora del pati m’ amagava dins una torre de neumàtics
com la “Babel” del Basquiat esperant que ningú em descobrís,
sempre esperant...M’ hi va picar una abella malèfica,
n’ hi diuen així d’ aquelles més grosses i amb pèl.
Vaig anar dies amb màniga llarga per  no ser descobert...
També em vaig fer un trau al cap amb un radiador
i ningú se’ n va adonar de la sang fins arribar a casa.
Quan ma mare em va dir neeeen, què t’ ha passaaaat?
ben espantada, m’ he fet un forat al cap,  li vaig dir.
A mi no em feia mal res, ja estava salvat de la gent.
Això va ser als setanta, avui em calen més neumàtics
o se’ m veu el cap, l’ atrofiat.

griFOLL

211213

martes, 17 de diciembre de 2013

griFOLL, VERD AL SIS

“Amor i mort són una rima (de mal gust,) equivocada!”
Thomas Mann



VERD AL SIS

Aquí, davant la teva porta. S’ obrirà, ho sabem, hi sobra,
rere seu, creuar-la o és igual: dos rius fent-ne un. I un profund gorg
d’ aigües-nosaltres esquitxant vius com estius adolescents que bullen
entre peixos verds d’ haver estat bosc fins l’ aroma secret de les molses
que entinten, nedarem en remolí, en desremolí, pausats, desenfrenada-
ment, com ens plagui, lleparem l’ escata d’ absenta dels que en foren l’ herba
mateixa, ens empassarem la llum, la pell, i se’ ns faran granotes a la panxa,
i sentirem, tornarem a sentir, més que mai nosaltres esquitxant-nos vius, ...
Aquí, dos estius enmig de l’ hivern, contradient-lo, desglaçant-lo, clavats,
costella amb costella i olla de grills a punt de bull. Si, davant la nostra porta
que dóna a la vauma de l’ amor, mira pel forat del pany, som pestanyes,
bufa-màgies , l’ infinit que ve, ja és aquí, tot per a nosaltres. T’ estimo.

griFOLL

171213

lunes, 16 de diciembre de 2013

ÉS TOP



“Me romperán la cabeza. Mis ideas no”
La Polla Records

ÉS TOP


El Gran Masturbador s’ ha fet cec, s’ ECS citava arreu i no era Déu.
Tot per la soledat, un sol soldat espèrmic que es creia exercit i no va tenir llet,
ni el primer ni l’ últim. Prô
Voyeur(s), núvols que plou són cotons púbics que passen  i al vespre enrogeixen,
Voyeur(s),  que diu el Gran Destorbador  que toca, toca la i, ma, gi? ( sense nació).
Voyeur(s), ara és la nostra, que aquí se’ ns hi exhibeixen, tot ho mostren,
tot ho saben, son la hòstia. Voyeur(s), grapats de sexes inflant-se per les cantonades,
rere tantes portes esquitxades, fent bassals ( amb els seus animals, etcètera).
Voyeur(s) (diu) “el Gran Masturbador s’ ha fet cec”, mil i un clítoris inflant-se,
hi ha la caputxeta vermella, la roja, i els grisos, que no és que tornin, és que mai se’ n van anar.
Prô Voyeur(s), i els tres porquets ( la trinitat?) i tots els altres? Que la Vaca que ríe, ja no ríe i
els rius pugen plens d’ hams que es diria que ningú no veu, com si tots fóssim cecs,
la raó ha dimitit, la realitat no ha funcionat, prô que ara ens prohibiu
el sexe, la llum i la coliflor passa de taca de sang. Venim amb el Correcaminos,
Peter Punk, l’ Abella Palla i la Cent i Centes, totes. No passarem pel forat del donut.
NOSALTRES HEM VINGUT A FER L’ AMOR, amb majúscules. És Top.

griFOLL
16.12.13

casserrespoblepoema

sábado, 7 de diciembre de 2013

griFOLL, EST(i)RATS



EST(i)RATS

Som ara a tants llocs
que ara és sempre i ja es cull,
i ens collim, recollim,
i ens (ho)  muntem tan bé
que si els Altres ho sospitessin
caurien morts d’ enveja
abans de matar-nos per la mateixa (des)raó.

griFOLL

7.12.13

jueves, 5 de diciembre de 2013

ART tratratratra


ART tratratratra


Deprimir-se o exprimir-se? Expressionisme,
tot a fora, Vomitisme sobre tela, tela d’ Aranyisme
puntilisticament verinós elevat al cub en ple isme
picant com un bitxo als entrecuixos d’ un fetus
Futurista, tou, sense lirisme ni anti-antis encara,
no nat, mort com l’ art, encara `per a néixer.
...
Ja arribarà. L’ Uni©vers no té pressa, la lluna és un préstec.

griFOLL

5.12.13

martes, 3 de diciembre de 2013

CATORZE del VINT-i-U




CATORZE del VINT-i-U


Ostia! No sé de què, però t’ ha despertat; en molts sentits.
T’ ha despertat per dir-te que no n’ estàs: dorms,
però quina mena de mort? quina pena sense esma ni dol?
Res? Res és pitjor que lo pitjor. He anat i tornat tantes vegades
de l’ Infern que ja m’ avorreix, diu la cançó del Ray.

...

Mires a terra sense mirar, pesa tant aquest cansament,
pes de res.

...

Proves d’ abrigar-te, proves d’ escapar-te, sagnes.
Diagnòstic: hipotèrmia d’ ànima.
Tractament: addicions, obsessions, paranoia amb complot real i mentides
de frenopàtic de luxe per no adaptar-se a sobreviure en una societat
d’ hamburguesa amb petroli sense gluten. Si va a més, accident...

...

Alces el cap sense alçar-lo, la migranya pesa, et buida el crani.
El teu cos es desdobla, no importa, ets un tronc sec, et dius que ja vas ser.
Truquen, tu no obres. Si no t’ haguessin drogat durant vint anys, hauries obert?
Com series? Exactament igual.

...

Tenies allò que en diuen somnis, però eren inculcats,
se’ t van corcar de seguida. Hollywood va tancar, com el Tibidabo.
I els boscos van ser tots cremats. Va ser el Foc
i les peles que en treien alguns.

...

Ràbia. T’ odies per no ser com et penses que et volen.
Ràbia. No et volen, només et volen igual que ells.

...

Et masturbes set mil vegades seguides però no hi ha manera de sentir. Ni dolor.
La “medicació” que prens, t’ ho va dir el guru, també apaga l’ enamorament,
aquelles papallones a la panxa amb aquesta merda no poden volar, ni tan sols existir.
Segle 21?

...

No pots ni fer-te els porros. T’ hauràs de comprar una pipa per Internet, bufes,
fas pudor, cosa que et recorda a certes persones amb qui vas follar cercant l’ amor.
L’ amor, allò que no saps què és. Segle 21? Purins, de purs! La ràbia i el no-res.

...

Si es mogués tot, el cos et ballaria com el cap d’ un mort, desnucat. Ets un pes.
T’ insultes, et talles, et cremes, hi tornes, insisteixes, i no sents res.
Les ungles negres, l’ entrecuix gastat, el temps parat i tot ficcions. I més pastilles
de frens. Mort el verí, morta la cuca. Segle 21?

...

Viu la vida: perill, atenció, vostè no es troba aquí, vés amb compte, pren precaucions,
no faci excessos...

...

Trencada a trossets, sac de grava o de boletes de plom dels pescadors
amb tot de fils i hams fent nus, aquesta que t’ ets dins el cervell enrevessat
de nervis partint-se, partint-te, emportant-se’ t. Lladraries, mossegues mitjons,
dos d’ hivern t’ emplenarien la boca.

...

No és cru. Des del Res, res ho és. Res és res. Si ets allà no ets aquí,
Tot és lluny, Lluny sempre és lluny, allà dius que ets Aquí. No és cuit.
Te’ n falta un bull. Segle vint-i-u ? Al carrer no hi ha ningú. Què són?

...

Se t’ ha adormit un peu, era la base, els fonaments. Et rasques un mugró.
No sé quin.


griFOLL
3.13.13

casserrespoblepoema

lunes, 2 de diciembre de 2013

I S’ OBRIRÀ DE CAMES

“ Vindrà la mort...”
Pavese.

I  S’ OBRIRÀ DE CAMES

Vindrà la mort i el firmament s’ obrirà de cames,
 serem xuclats fins la punta del cosmos, endintre,
més vius que quan n’ érem.
I serem saciats, nous, bells, contradictoris.
Tothom serà com és, no portarem carotes, ni nom
 ni culpa. I la carn no envellirà, serem joves,
immunes a la malaltia, pecadors com déu mana.
Mai més tindrem els peus freds, t’ ho prometo.

griFOLL
2, 12, 13.

casserrespoblepoema