NUS
Crani a la mida.
Entrarem a la cova,
que hi volen
peixos de llum a la cova.
En silenci,
perduts, entrarem pel crepuscle
quan déu sopi, d’
amagat, com fures.
I, passi el què
passi, serà meravellós
descobrir el foc
per primera vegada,
besar per darrera
vegada ( el bes etern
que estripa la
memòria fins la pupila
de l’ eclipsi
humà que som sempre) la boca
abocada a la
matèria mateixa, el boca
a boca del yin
amb el yang, del ritme
amb la melodia,
del jo amb el mirall, del contrari
del revés partint
d’ enlloc, de res amb les gràcies.
El bes presoner deslligat
final(ment fora nus). En ús.
I nus farem com
si sabéssim el comportament del foc.
griFOLL