Véns a donar pa als ocells abans no es llevin?
encara tu - encara jo - encara sempre...
Saps que no calia tant?, ni espines al pit
ni esgarrapades al cervell...
Només anar a donar a menjar als alats
i fer amb i com ells cel endins
la revolta, la nostra, que ens torni a
enroscar
a tots els vents. Veus?, ets on has de ser,
ens encertem. Jo porto la cantimplora
i tots dos la set. La mateixa set,
les mateixes ganes de cruspir-nos el món.
Després fumarem. I la por caurà morta.
I al vespre tornarem al niu rient,
i seguirem fent l’ amor, i descansarem,
i descansarem fins que no quedi rastre
de cansament als nostres polsos, que ja toca.
Que ja toca fa massa temps.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario