Seguidores

domingo, 6 de enero de 2019

ET DEIXO





Et deixo la llum a la punta dels dits,
hi tens l’ univers – jo l’ he vist.
Et deixo amb tu, la millor persona del món,
perquè sentis la màgia,
perquè notis la força,
perquè perdis la por.
A tu et deixo, sabent que a vegades et mors,
no dubtant que sempre ressuscites, enrosant-te
els sentits – i no, ningú no t’ ha de comprendre:
aquest embruix al fons dels anys,
aquesta fúria d’ ara,
aquest perill que et fa fulla esmolada...
Ah,  també et deixo una carta al clot de la galta
i un vers drogat a la falda, és un
que escala estius i desmunta tenebres:
el vers més content que existeix, d’ herba,
verdíssima, que pel terra ve la vida a tota vida
a despentinar-te els peus – t’ ho dic:
tornes del desert i l’ has pogut,
has trencat amb el buit,
bufat a les serps, ensenyat
les dents a les hienes. Tot. Tu. Tota.
Et deixo, ja ets a la selva, ja ets a casa,
ja saps, tots els papers rossegats,
totes les pomes escrites. Ara ets al centre:
la flama i el fil, el dit i la llaga...
...
També et deixo fredolics i camagrocs
a sota el llit.

Josep Grifoll

No hay comentarios: