Mai posis una pedra que t’ hagin regalat
-una pedra que abans de què pensessin en tu
sols era una pedra com totes les pedres que hi ha-
dins un bagul de diamants: No la veuràs.
(...)
I va apartar l’ aigua del peix.
En va ser l’ ham
volent salvar-lo
de la mort, la va invocar.
(...)
D’ aire i sang, ets viu.
Sense la í, series mort. Ja
d’ ínfima bombolla a la xeringa o
d’ un finíssim tall.
(...)
HI HA COSES QUE NO ES BARREGEN I PUNT
(escriure cent vegades a la pissarra...)
No diré vida, només diré mort.
No diré tristesa, em fotré set pastilles.
No diré secrets: serà tot mentida.
No diré noms de persona, faré els ninots.
No diré blanc ni pinta negre: l’ aiguarràs et beuràs!
No diré ni faré versos. Silencis! Sepulcrals!, escopiré.
No diré “Mira!”. “Veus?”, diré: això et passa per què...
No diré foscúria ni profunda obscuritat. Merda!, diré.
No diré no m’ hi veig. Cauré i cauré i cauré.
No diré que vull caure bé; cridaré: sóc a baix!
No diré d’ on ni des de ni quan ni com. Trauré foc!
No diré besa’ m, que ens faci l’ amor. Impossible.
No diré paisatge o engruna, només diré pous.
No et diré el nom del pare, capellanot!
No diré ni millor ni pitjor. Què vols escoltar?
No et diré al fons a mà dreta. No n’hi ha.
Grifoll
16-17.03.2011
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario