això és per a tu que t’ hi ets llegint-me’ t

cerques gent que cregui en tu

que tu ja no hi creus en tu...mes

si sabessis el que vol la gent de tu

si ho sabessis...

si t’ estimessis a tu

com estimes tu als demès -però

sobretot com estimes als de menys-

i si un reflex de tu

se’ t fos basat en fets reals de tu

-de tu en les realitats en les que et bases-

tu no ets pas on dius que ets tu

-el que passa és que tu

tens l’ escala de valors de tu al revés

i els miralls mentiders com la lluna-...prô

si sentissis la persona que ets sentida

la que et fas fins deixar-t’hi les urpes

si sabessis lo jove que ets ara

quan demà te’ n recordis d’ avui

sabent que no hi havia presses

lo absurdes que eren les pors

...i si jo fos només un mirall

un trosset d’ espurna i això

et fes a tu un petó xic -per xic que fos-

i tu te’ l tornessis...

grifoll

1-2 d’ Abril de l’ 11

casserrespoblepoema