LES GRÀCIES NO HI CABEN -grifoll? grillart? gripau? grill foll!

 "LA VIDA ES DANSA" del disc "EL DIA DEL MAG"
de RAÜL BENÉITEZ      

http://www.raulbeneitez.com/

Ara fa mai sé quan ni com, se’ m va enfilar una idea sense cap ni peus al cor. Una idea boja, de grillat, una idea que potser no era ni una idea, sinó una necessitat ( en aquell moment deia que “artística”, tot havia de fer-ho rimar amb art, avui potser ho faria acabar amb cacauet. Molt segurament. Cacauet o ornitorinc. ) D’ aquí, més la nit i seixanta coses que no em vaig apuntar, en va sorgir el nom. Li’ n diria GrillArt. De grill, que posen música d’ amagat i són petits i màgics; i de foll, que em vaig mirar al mirall. Quina no casualitat, em dic grifoll. Els grifolls són els grills de la taronja i de la mandarina; i això no ve a res, però ho són sinó vaig errat.


GrillArt sortia a les nits a cantar, a plantar-hi a crec’ s allò que li feia gràcia pensar que trobaria la gent, ja florint, quan sortís al carrer, l’ endemà, o qui sap ( a vegades només ho veia la policia o la brigada de neteja de l’ ajuntament). Es tractava d' instal•lacions, de cartells, de rètols i sempre amb escrits que, ( i era la màxima) havien d’ ésser optimistes, i folls –bojos en el millor sentit - . Les parets, les cartelleres, els contenidors, tot era ple de queixes i més queixes. Que a ningú li passava res bo? Que no ho entendrem mai els humans que barallant-nos hi perdem tots? Que no és prou cabrona la vida quan vol? No entenia res. Com sempre.

"vius o esperes?", “la vida no es viu, es dansa”, “prohibit tocar de peus a terra”, “tot el què veus hi és per a tu”, “que cada dia sigui la nit menys pensada” o “vacuna’ t contra el seny” eren algunes d’ aquelles frases del grill, de GrillArt. Després van passar moltes coses i mil anècdotes i tal, però “pensar cansa” també deia aquest foll, foll encara, així que ho deixarem per demà. Fins i tot en van sortir deixebles i demès alegries. Alegries que encara duren. Quantes no casualitats tot plegat que ahir, a Gironella, dins l’ acte que es va fer, el músic RAÜL BENÉITEZ, recités una de les seves cançons, que tal i com va explicar, li va venir de veure una pintada a on hi posava “la vida no es viu, es dansa”. La cançó es diu LA VIDA ES DANSA (ara ho penjo tot per aquí)...El Raül, gràcies, em va regalar el disc, EL DIA DEL MAG, un títol més que màgic, magiquíssim!

Avui, que ve a ser seguit d’ ahir com sempre, m’ ha arribat un correu. Un correu d’ allò més màgic. Era de l’ artista i genial fotògrafa de Puig-Reig CARLA FONT : de GrillArt a GrillArt. Tarda de captures a Cal Rosal, hi deia. I hi adjuntava aquestes imatges que volen per aquí.

Tant jo com el grill, el foll, el GrillArt i el grifoll, us volem dir que gràcies cric cric’ s, clinc clinc’ s, que què bé que hi sigueu, que no pareu mai de dansar, eh? i més gràcies per posar-me aquests somriures!

RAÜL BENÉITEZ:

http://www.raulbeneitez.com/

CARLA FONT:

http://www.flickr.com/photos/carlafont/


GRILLART:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM


BLANCA LLUM VIDAL presentant GRILLART al MUSEU COMARCAL DE MANRESA:

http://www.youtube.com/watch?v=IqJvNGHsWWQ&feature=related

grifoll

9.3.11

casserrespoblepoema