SULPIRIDA

Bruts d’ higiene amunt i avall,

culpables tots de totes les culpes

que ens hem de netejar a gargalls

no sé quines sabates si anem a peu

de peus i prou a enverinar el silenci tot.

Boques venudes al primer psico-dentista

malabarista que rega amb lleixius paladars

d’ importació, gintònics que tu et beus

sens tònica ni son abans d’ ex-

haver-te cada nit a la fosca que fosques

fregant-te els fregalls de la humanitat

als entrecuixos del teu Narcís “ Toshiba”

com qui mata borinots a queixalades

( nyam nyam)

tancat a la fàbrica de plàstic

( ic ic )

rosa de l’ apocalipsi

( sí sí )

jugant a fer diners com qui fa crispetes,

dimoni de corda que tot ho lliga i escanya,

una massacre de vuit a cada dia més buit.

Treballar és perdre dits, sagal, carrers armats

a primera hora, canalla dins les papereres,

als rebostos, dormint a les portes

de les drogueries esperant els reis mags,

homes del sac a cavall del capital

dels capitans decapitats,

morts de salut, retots!

d’ atacs de salut inesperats:

així un infart d’ estar-ne farts,

mil cent miralls per banda o quatre gats

fora de joc escoltant futbols de gol a gol

des de l’ auricular sagrat

que diu mentides de veritat

amb una religiositat de l’ hòstia. Missa de tretze,

quàntica sodomia, pollastres submergibles

tot l’ ast. Ens enganyen: amaguen els cors

dins rams de flors mortes pels vius

i de plàstic pels morts. Fums que t’ ets,

focs que et fas. I cada dia drogues noves,

concursos caça-concursants, culpables tots

des de totes les culpes del poll per haver trencat l’ ou

i l’ hora del pati abolida.

Tots a vendre caps, a perdre nords,

els ulls farcits de pus, la nit arrugant-se

dins els mitjons, sucant-hi pa ( pa pam!)

Quina ruleta de morts, persona

subjecta a prescripció mèdica, facultativa,

clonazepant amunt i avall, fluoxetinitzada,

sulpiridamitzada..., – són el poder del circ

del poder. Mutants?, tothom emprenyat amb tothom,

multats multant amb multes d’ última generació

qualsevol realitat que ho pugui semblar.

Senyores i senyors, ens han robat no sabem qui

alguna cosa més necessària que el viure,

un gir perfecte com una trampa que funciona

ens ha enxampat. Ara ens coronaran amb vidalba i llorers

100% made homo sapiens. Antipsicòtics doncs,

així la presó va per dins.

Josep Grifoll