Revolució és somriure,
no caure a la trampa de l’ ira,
abraçar-se, mirar pels que vénen
que ens vegin la festa, de vida
malgrat mil malgrats, regalar-nos
l’ amor que és l’ exemple. No perdre
les ganes de fer la pallassa, lluitar
sense espasa. Fer-se petons als portals
mentre plouen bombes és fer-la.
Dibuixar un cor al banc de la plaça,
passar de l’ orgull a defensar l’ alegria.
Jugar a veure cares als núvols
és fer la revolució. Donar pau,
perquè si no donem pau
és que estem donant guerra.
Josep Grifoll
2 comentarios:
Molt bo, sobretot el final! I aquest "passar de l'orgull a defensar l'alegria" fa pensar molt.
gràcieeeeees <3 !!!!!!
Publicar un comentario