Seguidores

jueves, 1 de enero de 2015

ENS ESTIMAREM COM L’ AMOR ES MEREIX






el riu que dóna la volta a casa
les pedres que l’ alcen
els arbres del bosc despullant-se
deixant-te les fulles a la finestra
perquè t’ inscriguis a l’ hivern
les barques deslligades
els confits que t’ arriben als peus
mentre dorms i et somia despert
un vals a sota el pont del melic
l’ amor pujant per les cames
la por caient del llit per sempre més
les gebres entrant per la finestra
el dia anunciant el teu nom
amb majúscules tibant el sol
l’ olor de cafè la baba al coixí
el riu que dóna la volta a la casa
que et far venir pipí la pixera que t’ alça
la tassa del vàter contenta
un petó a la nevera que crema
te’ n tornes al llit els llençols
són de fulles del temps i t’ acotxen
la boira fa un llaç a la xemeneia
la barana va caure pel balcó
un dia farem els fonaments
i a l’ estiu podrem dormir a la teulada
jugar amb els mussols a mirar-nos
amb ulls de sapastres
desorientarem ratpenats amb la canya
ben alta i un drap blanc a dalt
amb un cor bategant a les fosques
gemegant que l’ amor no s’ és d’ osties
que brilla igual al cel com a l’ infern
com a dins de totes les persones
llavors t’ abraçaré i tu em diràs «hola»
jo respiraré el teu aire i tu respiraràs
la meva olor ja feta de nosaltres
farem l’ amor per primera vegada
cada instant que el fem sense que
sempre ens calgui fer-lo i mai el desfarem
ens entimarem com l’ amor es mereix


griFOLL
1. 1. 15

casserrespoblepoema

No hay comentarios: