mitjanit que te’ n falta la meitat
mitja de mitja i mitja de nit
mitjanit que corres pels papers
tens un no sé què lluny dels colors
quan ja vessada t’ escampes del tot
única gota de nit la més fonda
corb líquid que inunda
la plana del plànol per a anar-hi
tens un no sé què a prop del somni
dius tot d’ altres móns mesclats
dins l’ un: records i oblits concordant
van i retornen mai mor el dibuix
cal•ligrafia espessa de la humanitat sencera
escrivint-hi una sopa de símbols de sons
de caràcters de noms de ganyotes Babels
damunt Babels sobre llenç sense títol amb tinta
de calamars o tinta de carbonet de la xina
tinta vegetal animal mineral extraterrestre
totes les boques veus mans ullades melics tertulians
tenint un no sé què a les fosques
grifoll
8.2.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario