Veus les torres?, doncs
aquí som l’ amor,
l’ escarabat a l’ espatlla
i a l’ àguila els horitzons;
sobre pedra infinits
som tu i jo, pels llavis jo i tu
– pels de la tardor
(és) que aprenem a estimar;
“com les heures”, pensem.
Veus la lluna?, doncs
me l’ has regalat,
som l’ amor dins un cràter
i a fora també. Fem
el pont, tu de roig, jo de boig,
i s’infla. Salten de les herbes
llavoretes platí que ens beneeixen.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario