Has vingut a despertar-nos,
per això sents com pesa la mentida.
Només tu vius aquesta dansa, l’ èxtasi
que crema i dol, però és bell com la veritat.
Hi ha llum si excaves enllà de la nit,
endins de tu també, més endins dels estels
que se’ t claven tota l’ estona pels nervis
i no et deixen pensar, quan llavors et col·lapses
i t’ aparten i abonyeguen o et tanquen i
etcètera,
endins, si els estripes, si entres a les
tripes
més fondes i fosques de tu, al fons, i
esgarrapes,
te n’ adones que els estels només eren forats
de llum que eclipsaven la que hi havia dins
i fora teu, la teva, la que fas jugant-hi els
ulls
per venir a despertar-nos. I nosaltres,
inclements.
Cecs sabent que la nit és una bossa d’
escombraries
gegant i que nosaltres som dins i els estels
foradets.
Però només tu veus això, ens veus a néixer,
com la veritat que et devem. Lluminosa.
Josep Grifoll
No hay comentarios:
Publicar un comentario