PARDAL PAN
(l’ astral)
Érem canalla, pam
més o menys, però a mi ja m’ ho va semblar que créixer era falsi-
ficar-se allà on
no et demanen, així que m’ hi vaig girar.
Cap per avall,
fet i desfet, entre punts que les brúixoles no capten, raspallo i habito.
Des d’ aquesta
banda, tan endins del costellam, dono la volta sencera,
em passejo pel
cosmos, un pardal enmig del cosmos, un pardal astral
de no sé on a
vés-hi tornant, del revés a Mai més, de l’ absurd al més enllà.
Volo volat ( on
la Follia faig niu), per això els sóc tots, tants,
sempre he volgut abraçar
massa.
griFOLL
25.11.13
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario