MOTXA ( DIA 4)

“I can change

the course of nature.

I can place myself anywhere in

space or time.

I can summon the dead.

I can perceive events on other worlds,

in my deepest inner mind,

and in the minds of others.”

Jim Morrison

MOTXA

( DIA 4)

Dius que t’ agrada escriure però que no ho fas perquè no t’ entendran...Tu lo que vols és comprensió. Què hi té a veure la literatura amb la literatura? – va dir-me el meu amic quan li vaig dir que lo dels escrits automàtics no ho llegiria ningú.

No, no és comprensió, es comunicació. La literatura no és comunicació? – li vaig dir sense fer absolutament res més mentre li deia.

No– va assegurar-me rient.

Vale– i me’ n vaig anar a demanar dos calimotxos més. Hi havia set a la barra, era un temps i una hora en que a les barres hi havia més alegria que pena, si mal no recordo.

Nosaltres, sobretot a les tardes d’ hivern, ens asseiem al voltant de l’ estufa a llegir-nos bestieses d’ altres o a escriure les pròpies. Tots érem poetes. Els millors borratxos que et podies trobar fins als vespres, fins quan ja degeneràvem i la nit se’ ns empassava cap a la felicitat absoluta. Érem bons, però sempre et podíem vomitar sense previ avis a sobre o robar-te el bolso i per no deixar proves tirar tots els carnets al vàter i tibar cent cops de la cadena. Després, de tot això, en sortien poemes. Els millors els oblidàvem o eren inintel·ligibles.

Buscàvem un bon nom per fer un grup de música encara que cap de nosaltres feia musica, lo que ens agradava era passar dies dient noms, combinant paraules a veure què sonava més absurd. “ Establecimiento de rifles” era un dels millors noms que se’ ns va acudir. Insuperable. Mai el vam superar perquè era insuperable.

Després es va morir el meu millor amic.

griFOLL

19.4.2015

casserrespoblepoema