Seguidores

viernes, 20 de febrero de 2015

DE LA LLETRA AL CLATELL



tan suau la llum l’ espasme a les pupiles mirar-se mil anys embolicats amb feixos de primavera dins els ulls no declarar-se res llepar-se les mans les línies dels dies a pell de cabells fer-hi nius amb trossets de camins retallats i muntar-ne un de nou sota els arbres d’ arrels que ens abracin els errors inexistents que ens han portat a deixar-nos de portes per entrar directament a ser-nos sense fins ni confins en totes direccions del peu al núvol de la lletra al clatell del castell sense rei del gripau a saltar-la i assaltar-nos i tocar-nos i plorar pels cosits i no fugir pels descosits i enrampar-nos amb les dents empassar-nos els melics florir de porus enfora de ganglis inflamats i gust de terra dins els pits respirats com d’ abelles florir cel endins amb la pols de la llum a les pestanyes i adormir-nos així embolicats amb trossets de camins nous l’ un de l’ altre les llums

griFOLL

20.02.2015

No hay comentarios: