Seguidores

martes, 18 de febrero de 2014

CITA

Quan per un instant et tornin els anys a trobar,
si mai et recordes de tu, fes-me lloc, el mateix i a l’ hora
de sempre, si mai neixes per aquí o t’ escaus a la vora...
serà la primera vegada, lluny d’ aquí, a l’ altra banda.
Jo tinc èpoques, migranyes i moltes pintures i teles
robades, podríem pintar un pollastre amb tretze ales,
no ho sé, o set cases cap per avall dins l’ entre
-pà  de cada dia. Coses. Coses absurdes. I riure. Sí,
podríem trobar-nos i riure, i que no valgui fer-
ho de memòria. (És una proposició entre cent).

griFOLL
18.02.14

casserrespoblepoema

2 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Riure de memòria, com es fa això?

grifoll - comunicat important dijo...

recordant com es feia...només gesticulant, però sense sentir-ho, com si ens ho copiessim d' una foto :) ( no ho sé, eh? hehe, m' ho vaig imaginar així...) :)