Més enllà ens
comuniquem secrets,
tibem pels cels
tombant castells cansats de reis,
anem ben tous,
mamats, borratxos, certs,
sense vergonyes
ni caretes, havent perdut
les claus del
món, cantant que avui no arribarem
mai més, mes no
ens hauran entès. Cap d’ ells.
És una simfonia,
és una sintonia, un pany ballant.
griFOLL
20.02.14
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario