Seguidores

viernes, 30 de diciembre de 2011

TRES VEUS






La veu és el bosc que et crida,

i la llum, a l’ altura del cor, el tambor de visions,

tots els fotogrames per segon d’ un vell guerrer

de la pau que és aquí per obrir-te la porta.

La veu és la boca del bosc mastegant horitzons,

i la lluna, a l’ altura de l’ ànim, l’ astre de pólvora blava

de totes les nits des d’ abans de les pluges d’ una tempesta

d’ amor que és aquí perquè neixis.

La veu és la llengua de la boca del bosc llepant rius,

i l’ aigua, a l’ altura dels peus, descalços sens mapa

de tots els viatges, vessa aquí per refrescar-te , per posar el cervell

en remull fins que arribi la pau anhelada. Creuo els dits

malferits i fan crec.





grifoll
30.12.11
casserrespoblepoema




No hay comentarios: