(Si
per les avingudes sense perfil
véns amb els ulls carregats de llunes,
de nafres borroses que t’ engarjolen.
La sang no pot somiar. La veu et mira.
És un corb a la punta del vers. Tremoles.
Dins teu on seuen a esmorzar els glaçons,
encara
que
de
seguida
seixanta sis cavallets de mar de muntanya
t’ hi fem un bosc, ¿
cremem l’oficina de les realitats
i ens n’ anem de la bola? Que la raó ens fa
sortir pics i vomitar.)
- Totes per conèixer.
grifoll
12.12.11la lluna
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario