Seguidores

lunes, 7 de noviembre de 2011

SEXES FRESCOS DEL DIA


SEXES, COM FRESCOS DEL DIA



O “de com per dins d’ un nervi

miro de tornar (a) les fams

a lloc”





 Com de ta boca asseguda en la folla albada, giràvem camins a mans totes.

No eren fosques, no eren matinals ni de cap hora, follàvem a des temps. Venus,

l’ adorable, va clavar el llampec del desesper al segon port, una barraca que ens va tornar nus

a devorar-nos dins la nostra barca. És que et vull veure, vas dir.

I el que mirava era aquell home que passava amb el sol dret i la pols nostra, endiumenjat,

tornant de missa. Respectable.

                                                                          

                                                                                     ® ® ®



I quan havent perdut calçots i calces abans de trobar casa, rodolàvem daurats, entrelligats

com serpents  fins l’ escala que escalàvem relliscant amunt fins a la cuina on menjàvem els

sexes frescos del dia?  (Anava a dinar a casa els pares amb tes calces posades.)

  

                                                                                   ® ® ®



Ah, eh, i, oh! U quan la llengua lírica, ta boca beneïda brillant d’ estels de saliva dessobre el

meu cos palpitant amb  sobredosi de vida cercava la meva caiguda de bava galàctica

 just dessobre el clítoris amb qui fèiem l’ esgrima? T’ estima, li deia.

Et portaré a l’ inici dels inicis de la flor, allà on és dens i

en regalima el gust, l’ olor, la imatge, el resplendor melós que serà misterios quan s’ obri al

bell mig del bosc del teu llit, del sofà que encara dóna voltes per l’ infinit o a la cadira amb

vistes al món de l’ ordinador, on seus ara, on et masturbes a vegades i escrius, ara poc, ara

molt, fins que tot et patina i et corres aquí. Aquí on no li tinc final a ta boca asseguda en la folla

albada de l’ onanisme veloç de com  s’ obre, el què n’ és des d’ on te l’ espio, la flor més

llunyana de l’ Àrtic.



I tot, potser un joc, una forma més és a voltes aquesta:

Sortint de les cendres, anar-se’ n al foc. Les coses humanes. Les coses. Coses.



                                                                                 ®



grifoll

8.11.11

casserrespoblepoema




No hay comentarios: