Sidonie
Anem pel bosc sens forma
de la meravella tota, però no hi anem. Ens quedem
a dormir, somiarem. En podeu fer l’ us que us plagui
dels somnis somiats. N’ hi ha amb banda sonora i tot.
I que ho entengui el dimoni, que és vell i vermell.
Aquí només som una esgarrinxada, la que encén el misto
però, que crema i fa butllofa allà on s’ arrapa i pilla pell.
Cruix, que comparat amb déu que és mut o no existeix,
espetega. Troba el seu lloc per què aviat ha fet. Resta el fum
calçant-se formes no tan abstractes. Res ho és on dansa l’ ànsia,
la de l’ ou per la vida, la de l’ ham per la mort, i la del vampir,
que se’ l fa.
Anem pel bosc, i no a cercar bolets ni pinyes
ni herbes ni pedres ni llenya ni bèsties ni res, anem pel bosc
i prou, sense cervell, despresos de la faixa gris del crani,
embadalits.
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario