Fa deliris,
crema de goteres,
traços a les pedres amb un sílex.
Demana temps viu sense temps,
sense roba, parla d’ amor i amb la lluna
i els morts . És poeta, senyor.
-Poeta és qui agafa un ocell amb les calces,
aquest és un trenca cordills.
Feu-ne rodanxes.
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario