Vinc de les submergides
acadèmies de l’ alga, de les Atlàntides
prohibides, i del carrer. Sóc blau, i verd,
i roig, i negre. Trec la llengua als rellotges
i me’ n clavo les agulles, però hi torno.
En res entenc, sé un poc de por, un poc d’ allò
i passa que t’ he vist, però no m’ he atrevit
a mirar-te, que sóc un nen vergonyós i tu
estàs boníssima.
grifoll
13.11.11casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario