Seguidores

jueves, 14 de agosto de 2014

TU I EL RITME DEL CAMÍ QUE SEMPRE ES BIFURCA

Concretament a tu, en general
per a tot.




TU I EL RITME DEL CAMÍ QUE SEMPRE ES BIFURCA


El camí sempre es bifurca,
com les rels i les branques i les venes.
El camí sempre es bifurca,
ens posa en dubte, ens pregunta
i ens deixa triar, doncs tot és i ens  hi espera
al camí que els és tots, pel camí
que no és un, que sempre es bifurca
el camí. Que es bifurca perquè et moguis,
perquè cada cop que esculls et demostres
qui ets, i perquè cada passa t’ afirma
es bifurca. Es bifurca perquè creixis, és igual
quines bifurcacions escullis: totes les rels donen
a la mateixa terra, totes les branques es pengen
del mateix cel, totes les venes tornen al cor del qual
provenen... i Tu, Tu n’ ets la sang, Tu n’ ets la saba,
Tu n’ ets la teia...t’ has de moure, decidir-te,
repetidament decidir-te, bategar, bategar, bategar
fins que li agafis el ritme del ritme al camí
que sempre es bifurca ; llavors,quan ja el sentis sencer,
ho veuràs : el camí es fet de música, i Tu
formes part de la banda sonora; sense Tu
no hi ha banda sonora al camí que fem tots,
cadascú pel seu compte, doncs només sols i entre tots  
fem que soni  l’ orquestra, que sigui, que piti, que n’ hi hagi,
que mai no s’ acabi la música...

griFOLL
14.08.14

casserrespoblepoema

No hay comentarios: