UNA ACCIÓ NO ES POT ATURAR

“La llibertat no para”

griLL

UNA ACCIÓ NO ES POT ATURAR

Una acció no es pot aturar: deixa de ser acció.

Una acció no es pot retenir: retenir es aturar, s’ acosta a posseir.

Res és posseïble. Posseir pesa tant que impedeix el moviment, l’ acció.

Si anem d’ “aquí” a “allà” per la carretera que ‘ nem, l’ usem,

hi passem, «la fem», diem. Les corbes són llocs de pas.

No ens podem endur les corbes al maleter.

Ens podem aturar al mig d’ una corba, sí: i no fer-la.

També podem provar de repetir-la i convertir-la

en “segona-vegada” i no continuar. I també podem córrer molt

pensant que hi ha una corba al final (però finalitzar, és?  aturar! ) que serà la millor

i no “viure’n” cap; fer que l’ acció sigui “re-tenir-per-endavant” ( suposar),

“fer-córrer-per-endavant”( suposar). Tenim milions d’ excuses per dir-nos

que estem actuant: treballar, canviar de lloc, pro-posar(-nos), “formar part”...

sí, però una acció no es pot aturar, les coses pel seu nom: aturar és matar,

 és no deixar morir... I no deixar morir és no deixar néixer...

I no deixar néixer em sembla que és no estimar

si és que estimar té alguna cosa a veure amb ser.

griFOLL

12.08.14

casserrespoblepoema