la diferència

LA DIFERÈNCIA

Ho he vist. Només nits. I la ferida que s’ obre com si encara anés a sagnar. Tinc pa a l’ ull i ho he vist. Només nits. Se’ m clava als ulls i ho he vist. I el fil que tot ho lliga és un crit. No t’ ho he dit però és de por, de res més. Només nits. I l’ esperança és un cabdell que no es deixa enfilar, tot ho lliga, i m’ hi he vist, i no precisament el cul. La veritat sigui dita: repeteixo llunes i els estels els tinc tots repetits. Diu que molts ja arriben morts. Això no he vist. Només nits.

Ara les nits no són com les d’ abans, no s’ hi assemblen de res. M’ agradaria ensenyar-te com eren. No només eren nits, érem déus, però simples, els mites eren mites, només mites. No ens en calien. Ja t’ he dit que érem déus. Només vius. Arrebossats. Poc sovint ens feia mal el mal;  la veritat sigui redita: de tot en trèiem béns.

Ho he vist. La diferència. L’ ego és el temps, el martiri s’ acaba quan tallem el suplici. Tinc pa a l’ ull i ho he vist. I la ferida que s’ obre com si encara anés a sagnar.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

21 DE DOS SENSE FOLRA FENT MANILLES ( poema-castell )

si de

primer

m’ agafes

jo de segon

m’ hi torno i

al tercer som dos

que ja ens abracem

si jo l’ enfilo desfolrat

i tu la baixes de manilles

vull dir que ens grapegem

llavors ja som a mig castell

seguim: xoquem de morros

muntem les boques amb petons

així es va lubricant el moll dels ossos

i a la pell cada porus va prenent posicions

aquí ens trobem cony i collons: les ereccions

de dalt a baix de sota a dins molt bé: hi tornem

ens esverem tremola tot gemegui déu l’ encavalquem

tota la força es concentra aquí: la base es feta de nervis

que trinen que suen que criden que aguanten que tiben

fins que arribem a dalt: ja hi som: de dos orgasmes n’ hem fet un

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

SIOUX ÉS LA NIT

“Era doncs així?

I el somni reverdí .”

Arthur Rimbaud

SIOUX ÉS LA NIT

Nit de desert, desert suau, suau és la nit – ja ho sabem, però salvatge també. Salvatge és la nit, vinc de hienes a camps tot fet d’ anys que abans eren boscos de Rams fins a Rams, i  fins hora de tornar-li a clavar, mossegant. Vaig de Pasqües  a dites a fer-me d’ abans. D’ abans però tornant, tornant però de no haver-me’ n estat, no referit a mi , furibund fins l’ altar que és un roc de vaumes repenjat  a la nit del desert quan m’ estampo a l’ estepa i és suau –ja ho sabem, però salvatge també. Foll m’ han de sorprendre els paranys per poder-los passar. Boig com l’ aglà que espetega de roures per dins des de fa, que ja hi veu aus fent-hi nius, ja les sent a cantar. Cantar, bramar, xisclar, tot al sac. Com els xamans de l’ Empordà. Com les musses del Berguedà. Com les bruixes del Bages. Com els llops de veremar vora la mar,  del vi bo, del vi sà(-)vi del bé. Nit de desert a les roques de la Madrona i jo dins moltes èpoques a la vegada. Suau és sentir – però salvatge també. Fumarola i amics, fumarola i amigues. Meravellosa lluna sense posseir-la d’ estimar. 27 d’ Agost del 1984, tinc dotze anys, empaito estels. Salvatge, passa’ m el conyac: en tinc no sé quants, hi veig la meitat, m’ hipnotitza la nit i me’ vaig: 2025: nodrit d’ haver-hi tornat, agraït d’ haver-me’ hi llençat. Sioux és la nit. Salvatge el pecat de no viure’ s quan obren el pot de la vida als teus morros del vertigen més vertiginós que mai ningú hagi tastat: l’ endimoniat: 18 anys, sorra als mitjons, sorra als ulls, sorra a la boca, sorra als collons, dormint sota una barca tombada a Lloret, a fora és de dia. El dia es fa nit. Suau és la brasa que ens escalfa els peus, demà migranya –salvatges també.  He viscut com un ximple, tingut la nit a la falda, estes deliris d’ aquí fins allà, esmorzar per sopar. L’ olor de persones que m’ han sabut, nas de hiena, hiena de nas de pallasso, faquir per cap d’ any, cap d’ anys pel balcó, litrones i pipes de gira-sol sense pelar,habitacions d’ hotel sense pagar, carrerons d’ inventar-se la sortida. Març del 2009: d’ un tall al braç me’ n surt llum, tothom la veu; Blake, Michi llegeix a l’ aeroport de gran Canaria, va dir lo mateix. Pound, Fitzgerald, esternuts que fan venir. El Juan Luis no els hi arriba a la sola dels peus, i beu de tres a quatre litres de cervesa per esmorzar. Jo vaig demanar dues coca coles i tres cafès. El tercer no fumava: 2005. 2012: Àfrica és més enllà. Nit de desert, desert suau pels rasca cels que no en rasquen ni mitja. Ous al plat. Cafeteres i cafeteries i cafè i cafeïna i carrers com els de les pel·lícules de gàngsters, jeroglífics i vampirs. La nit és Sioux. El sexe és Sioux. L’ amor és Sioux. La pipa de la Pau és suau – i salvatge també. Febrer del 2007: puticlubs i puticlubs de tota mena, amb el rosari i l’ arbre de Nadal per Nadal o ‘na a sota. Rebobino:  Grillart. Suau és la nit com s’ hi torna. Setembre del 1972: neixo. La nit és a l’ alba, surto, m’ ho miro sense ni obrir els ulls i començo a liar-la. El metge és salvatge. Jo tinc el cap boterut i no m’ agradarà mai el futbol. Miraré per la finestra les ties de l’ insti, faré dibuixos a la carpeta d’ allò que seré quan no creixi: l’ encerto. L’ enfilo i m’ escapo de l’ infern per caure a les brases. Vomitant les apagaves. Bon dia. Bon dia. Quina nit som? Follem al balcó. 2003: el psiquiatre s’ infla, s’ infla com un globus aerostàtic. Una monja seu a la sala d’ espera. Veu Déu i no al·lucina o no està bé perquè no el veu? Em surt una aranya de l’ orella dreta. Segur que m’ ha posat ous dins el cap. El meu cervell és un laberint de teranyines, a la primavera flipes. La nit és Sioux. Sioux és la nit. Passen les tanques per sota les cames, s’ obren els bars infinits que mai tanquen, les hores no vénen, les aturem i les aturarem sempre – cantem encara que no t’ agradi, cantem amb tots el focs a dins els indis. Ara som al desert. De nit. Les hienes a punt d’ arribar. Masteguem farigola per matar els mals de queixal. Dormim al ras. Arran del món. Munch. Pizarnik. Bolaño. I els altres tampoc. Solitud. Vent del nord.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

ESPAI DE TEMPS

Quan obri els ulls

hi havia un nen mirant

per la finestra com nevava

ara és la neu que veu

el nen a la finestra

i obre els ulls dient

quan obri els ulls

ja sóc a dins i a fora

al mateix temps

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

porta, missatge i revetlla

feliços

FELIÇOS

Tot lo que ha passat ho tenim dins,

per això fa mal confondre haver sigut feliç

amb ser-ho, però sense haver-ho sigut

ara no faria mal confondre-ho; sent-ho:

com dues maneres de concloure, l’ una

que ho afirma i l’ altre s’hi regira.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

t' estimo com t' és merescut

T’ estimo perquè hi ets,

si no hi fossis no estaries

llegint això. T’ estimo com

s’ estimava abans d’ estimar

i t’ estimo com s’ estima

després d’ estimar; t’ estimo

com una màquina d’ escriure

s’ estima l’ escriptor, el tic-tac

de seguir-te estimant que no

estalvia tinta perquè no

té res més a les mans sinó

aquest seguir-te escrivint

que t’ estima a la velocitat

de les paraules que corren

més que la llum; i així com

arriben se’ n van, estimant,

estimant-te perquè hi ets,

si no hi fossis no estaries

llegint que t’ estimo

com s’ estimava després

d’ estimar, abans d’ estimar-te

en cada tic-tac d’ estimar-te

abans d’ haver començat a estimar-te

com t’ és merescut:

a la velocitat de les paraules.

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

celebració de la mel & the catcher in the rye - autoretrats

poema per ser llegit abans de no suïcidar-se

Tu no tens ganes de morir-te,

tu tens ganes de tornar a tenir ganes de viure

perquè saps que tenir ganes de viure és viure

i sents que tenir ganes de morir-se és

estar mort , que de viu en viu esclafa

ser de veritat i dol fins que ja no dol,

però tu no pots tenir ganes de morir-te perquè

tu no tens ganes de res, només veus que

t’estàs morint contínuament i et vols morir

d’ una vegada per parar de morir-te per totes,

i a sobre t’ has cregut que no servies per res,

però és que tu no has de servir res ni a ningú

més que a tu. I encara hi ha més, ara serveixes per això:

li pots escriure un poema per ser llegit abans

de no suïcidar-se a algú que aviat estarà on ara ets tu

i tampoc suïcidar-te després. Pot ser un poema dolent,

com aquest; mai se sap. La vida és estranya, què

t’ he de dir...

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

no ens vam descuidar de viure ni un sol dia

“No hubo ceremonia de iniciación.”

Roberto Bolaño

NO ENS VAM DESCUIDAR DE VIURE NI UN SOL DIA

Quan érem xics

la por ens feia nosa

i no en fèiem servir.

Els  camins donaven a tot arreu

i  eren plens de batalles, d’ àgata i roderes.

Els amics ara no es veuen des d’ aquí

però llavors ens beneïen dotze anys

i l’ albada brillava a l’ espatlla de cada un:

era com si tinguéssim ales o no peséssim gens,

ens elevàvem pels camps només dissenyats

per ser els més valents, els menys domesticats.  

Després aterràvem als boscos, als Primers Pins

o a la Font dels Pagesos mateix; això si

no tocava anar fer rodar el Roc de la Mel

o baixar de l’ Alzina Grossa.  El cas és que

no ens vam descuidar de viure ni un sol dia.

Les tardes eren en majúscula

SEMPRE HI CABIA DE TOT FINS SER EL VESPRE

granotes, llengots,escorpins...

El paradís obria havent sopat

sobretot si li havíem robat conyac a la iaia

del Sec o de l’ Alt o l’ Ernesto pujava

d’ allò per fumar. Al Cafè de les Set Portes

n’ hi havia catorze i dels ratpenats

en fèiem vampirs que ens xuclaven

la sang –dèiem que els deixaria

fumats , que per això dormien cap per avall–,

rèiem per tot,  i fins la lluna, fins a Mart

els extraterrestres sentien els nostres crits.

Després tornàvem amb moto fent esses

pels camins de la nit, immensos, amb tots els

sentits immersos en ella. Em sembla

que érem feliços del tot quan érem xics.

Arribàvem a casa i hi érem tots.  

griFOLL

abril del 2015

casserrespoblepoema

CONFORMISTES

el cos no es mou

puc sentir que no hi és

que no ser també cal

que cal mort per parir-se

de nou – i és com nedar

sense braços lluny molt

endins

tornant, qui es conforma

és perquè vol

griFOLL

8.4.15

PRIMERA COMPRENSIÓ

vola que cel ala en aus crida

quan la sents comprens dels deserts

que com en una ciutat

la boga i les roselles són les

de l’ espinada

griFOLL

8.4.15

JEROGLÍFIC

vaig anar als pixa sants

hi ha barbudets de càrrega

forcó  en bresquilla

ponts sobre el quals si t 'angina

l'esperança d'anar-te’ n d’ estola

la vareta s'estén i dibuixa

el teu llegidor que t’ escrigui

com et dius o si a dins hi fas móns  

t’ ho endevina – vaig anar als pixa sants

i plovia

griFOLL

7.4.15

HACIA LA CALLE - griFOLL

a los pies que andan sobre las aguas

con las uñas arrancadas

inventad la tierra que conduce a casa

aún no está todo dicho

la vida vivirá para siempre

más allá del camino escogido

las liebres los niños y el fuego son dios

las liebres y el fuego no llevan reloj

deberíais ir y hablar con los niños

escucharlos nueva-mente

su tic-tac

griFOLL

7.4.15

MELODRAMA

cadascú té els seus problemes

i la solució dels que no són seus

com si patint no fóssim compatibles

com si no haguéssim de passar tothom

per la mateixa vida que acaba matant

del més puta al menys innocent...

com quedar-me jo (doncs) sense contribuir-hi?

per a ser líric diré que canten els porcs

griFOLL

6.4.15

ESTÚPIDS

els cicles d’ un naufragi són tres i anem pel quart

una broma pesada es diu temps i aquest passa

ningú sap si trobarem un futur més enllà del present

ningú ho vol saber  realment – «carpe» diuen «carpe carpe»

com lloros a punt de ser desplomats – però anem pel cinquè

i ningú “carpe” res : sense tocar i enfonsats

griFOLL

6.4.15

PERSONETES

Encara que no n’ hi tinguis, a dins hi tens nens,

si no et quedes només amb això i fas futurs; nens

amb boca sense gana i ulls d’ estrena; esculls

amb cada gest de què està fet el pròxim vers,

tots som el poema; vols que rimi o que estimi?

Si no et quedes només amb això fas futurs,

de passats ja n’ hi ha molts, de perduts n’ anem tots.

griFOLL

27.03.15

casserrespoblepoema

HIIIIIII

Hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii ens manen els mateixos nens mal crescuts que ens picaven a classe, crit que espetega d’ existir, crani prenyat de callar-s’ ho, filaberquí que hi penetra i lobotomia que hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii mamífers vestits d’ etiqueta dins cubs de ciment connectats per satèl·lits anafilàctics, droga dura pels tous i viceversa, jalea real per la nàpia i zyprexa pel nen que esternuda hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii s.o.s, fa vent,  tanca la porta, truca al psiquiatra, amaga els nens al calaix del pa, treu el iaio al jardí, abriga al canari, porta etumines, deixa fluir hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii camins que frissen, que han de ser i no han estat, sinestèsia, estereotípia, sementícia, cementiri d’ alegries, on som? on són els nens que som? hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii paraplegia, xip i xarrrupa, punxes als collons, esbarzers a la gola, trineus als sentits, hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii vestits de dragons, clavant lleis, pitos, business,  bombes, porres, bales, mapes, tanques, fitness, sua, sua, hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii són els mateixos gilipolles de sempre augmenta polles, caixa fortes, tot prohibit, vés per la dreta, calla, no miris, no ho diguis, no ho pensis, no ho has de sentir, demana consell als que et tenen lligat si et vols deslligar hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

griFOLL

25.03.2015

casserrespoblepoema

TU TAMBÉ...

Tu també somies a vegades que tornes a ser Tu, que véns a buscar-te, i és un viatge i tiba i esgarrapes. Tu també somies a vegades que ha tornat la nit més jove a embriagar-te amb els amics de fel petit i mans pelades. Tu també somies a vegades que són tot de móns que et fan de sempre i no s’ acaben. Tu també somies a vegades que després dels mals el temps descansa, que hi ha temps encara. Tu també somies a vegades, i tornes a ser Tu que véns a rebuscar-te, i te n’ hi vas, i te’ n entornes a la nit més jove amb els amics de fel petit a liar-la; i que tampoc ens despertin.

griFOLL

25.03.15

casserrespoblepoema

CURA

Entrar-hi pels costats, per tots, i dalt i baix i vine i va

curem-ho de veritat, saltar la tanca i entrar al tall, ja

bufo jo, i banyar-ho amb vins pujats, i pujar enllà

plegats d’ esgarrinxades per haver estat i no pogut callar

que siguem els mateixos de sempre per dins, i més alta

per fora l’ estança inestable d’ anar-hi desperts, no pas

de memòria, sorpresa a sorpresa, estridents, que se’ ns

senti que sentim, que per sentir cal ser valents...

griFOLL

20.03.2015

casserrespoblepoema

CAUSA

dol amb causa dol la meitat

però jo la vull de veritat

no em van si ja s’ han inventat

griFOLL

19.03.2015

casserrespoblepoema

DESFIBRIL·LACIONS

A l’ hivern sóc l’ hivern;  després neixo, m’ aureolo, m’ enfilo, m’ enrosco, perforo la mort i floreixo. La música dels cucs s’ acaba amb la primera sargantana. Puja la set a primera. Va un antílop de perfil pels miralls amb les estrelles al darrera. Déu mou fitxa. Pena no m’ emplena, hi vull pol·len, mantells de molses augustes anant i venint, laves rèptils sacsejant-me els sentits, els pretèrits, la quimera, que brilli el combat per les aigües, que esquitxi la nit per les fonts on la salamandra m’ espera celestial de grocs taques, ambaixadora dels esmalts, divina fera alquímica, de mi silvestre.

S’ ageganta el murmuri que hi vola, cavalls d’episodis alats que sempre en retornen, farigola mística que els perfuma, plomes titil·lant melòdiques d’ aixella ocells a celoberts greixosos que se’ n van pels carrerons a abraçar gats i bruixes admirables sense escombra, llunes, pedres, drogues vingudes de l’ altra banda dels universos, meteorits cansats de ser-ho que s’ hi estampen, polsos hi bateguen que sempre retornen, se’ n reneixen, s’ aureolen, s’ enfilen, s’ enrosquen al cor i l’ engeguen.

griFOLL

18.03.2015

casserrespoblepoema

el poema mutant

http://elpoemamutant.blogspot.com.es/2011/03/el-poema-mutant.html

GUERRA

Més enllà de que et perdis ets tu,

més enllà de que et trobis en pel·lícules d’ espionatge, lliri últim

dins la claredat del vençut, níquel o granit, ectoplasma, bull la mar   

i navegues, i navegues  per sobre de tot i sobretot ets tu quan                           

més enllà  de buscar-te recorres la pell del dimoni, el crit de l’ àngel,

l’ home metafísic i el desig de l’ ocell que la vibra : és a una

la sort i la saps i t’ hi fiques, i llunàtica i hendecasíl·laba

t’ hi gronxes sense causa, indiferent a tota referència, viva

ni que et moris o t’ hi matis o t’ assassinin els de sempre.

griFOLL

17.03.2015

casserrespoblepoema

AIXÒ AL BOSC NO PASSA

ningú dóna

tothom demana

la vida no es viu

se suporta

l’ amor fa la mili

la culpa és de l’ altre

dividir no la suma

i sumar també resta

...

si mires no ho veus

si ho veus no t’ hi fixes

si t’ hi fixes t’ hi enganxes

i si t’ hi enganxes en vols més

...

però tu no vas néixer en cap corral

no?

griFOLL

15.03.2015

casserrespoblepoema

SENT

el cel no es veu des del cel

des del cel es veu la terra

i un peu la primera vegada

que hi toca / i el vol

d’ ocellassos que el guia

sent  tu i com camines quan

no vols volar / com voles quan

vols no voler-te assemblar a res de res

quan t’ ets amb l’ eufòria de l’ ésser

dels éssers que hi són perquè

l’ han escollida sense referències

ni preferències i viuen sabent

que des del cel no es veu el cel

ni es pot tocar la terra / i la toquen

i el miren i són i la viuen : aquests

que - com tu- mai no moren

griFOLL

12.03.2015

casserrespoblepoema

A LA PISSARRA NO HI FAN RES

no la pateixis

disfruta l’ esquizofrènia

juga a la paranoia

trampeja la trampa

remou-t’ hi de neures

vés pels extrems

no extremis mesures

surt-te dels marges

ets canviant imprevisible

no hi ets als catàlegs

-no hi vulguis ser-

tu no estàs en venda

folla riu beu menja columpia’ t

no la pateixis disfruta’ t

ja va sent hora de viure

de treure’ t censures

de fer volar calendaris

perquè ni metges ni astròlegs

ni doctrina o filosofia et pot pautar res:

les pautes són teves

ets tu que la balles que brilles

quan balles com et surt de les potes

griFOLL

09.3.15 

casserrespoblepoema

ELS HUMANS SOM PRECIOSOS

Una ploma de tots hi vull a les ales

si  m’ hi falta la teva no volo

si  m’ hi falta la seva m’ estampo

I escriure el vol que ens fa volats

i volar fins que no ens acabem més

i no acabar-nos mai els horitzons

Serem l’ ocell de l’ atzar sort endins

i pels camps i pels cels ens despentinarem

dels pesos de les culpes i travessarem la por

Perquè hi ha una sola au i un sol anar-hi

perquè hi anem tots o no va el tren

perquè encara que no ho sembli

els humans  –per més odis que hi posem

ens estimem : no ho podem evitar...

som preciosos

griFOLL

8.03.2015

casserrespoblepoema

persones

PIREM

no som tortugues

descapotables : som serps

colobres que hi deixen la pell

imagina’ t el fil que no hi és

amb la fresa del temps a l’ espina

i la llengua partida amb la set

i no cal: ja la sents / prò no és teva

no és teu el dolor : torna’ l als vius

que no ho són i pirem / no has ferit

a ningú i t’ han tallat tots els colls

t’ han segat els camins que ells

mateixos et feien seguir: prò som serps

no ens en calen / serpentegem-la

que vol ploure i no pot: la pluja

també l’ han prohibida els molt secs

pirem a nedar que aquí dins som

de riure pels rius / no hi ha mar de la Mort

el mar no té noms i ells tampoc

griFOLL

5.3.15

ÉS QUE JO NO SÉ CANTAR

                                                                                                         Helen Levitt

jo no vinc de cap silenci

ni sé cantar: jo bramo

no sé d’ antiguitats i

no me la medeixo ni mesuro

és com és i encara tiro llarg

vaig deixar de tirar petardus

per fumar-me’ ls / ara

ja no m’ he d’ enfilar als arbres

baixen ells però jo m’ hi enfilo

igualment les pinyes de dalt

no són com les que fem a baix

i la lluna és brutal neta i sense

coets no hi ha anat ni déu

i els marcianus ens estimen

i les ortigues també

i nosaltres armats fins els escuradents

amb el carajillu per barricada

i la cara com uns sargentus

mentre tot és ple de nens i núvols

que no veiem ni a passar

perquè ens hi hem anat posant a posar

tampoc sé jugar a cartes

sinó són d’ amor

t’ he fet un ocell amb paper de fumar

que cap per avall és una barca

per si vols que anem a escoltar granotes

una nit d’ aquestes  mentre el món

se’ ls hi torna a acabar

als que sempre se’ ls hi acaba

des que van començar a creure’ s

que el món s’ acabava per por d’ acabar-se ells

amb la de començaments que hi ha

griFOLL

4.3.15

PEL DRET DE TU

que passi que surti que sigui o despengi  

que xucli que piqui que rasqui o desastre

que vagi que torni que peti o naufragui

que troni que digui que festa o desfaci

serà que entrar-hi passar de passar-ne o penjar-s’ hi

serà que rascar a pica xucs o sens mides

tornant ja d’ anar-hi perquè era a petar d’ astronàutics

dient-la tronats que desfeien la festa o volar-hi

que llepi que pelli que pilli o mossega

que pringui que suqui que atrapi o escapa’ t

que diguin que callin que no se n’ empanen tu viu

que xerrin que riguin que tirin que trinin tu vola

tu sigue’ s tu sega tu gas tu tira tu pel dret de tu

pels entrebancs i les desesmes pels pèls i les baranes

dels ossos que no t’ hi posin filferros o et cusin de boques

fot-li crit fot-li traca fot-li jocs de cucanya tu dansa

mossega’ t les banyes les vistes les ales salvatge

que no et domestiquin amb botiquins amb votiquants

amb farbalans o pessebres mortals

griFOLL

4.3.2015

JA SOM AQUÍ

d’ ahir se m’ ha acabat la set

m’ enyoraria de demà si no hi anés

d’ ahir m’ he n’ he fet eines i maneres

d’ estimar per avui saber-ne més

arribo a demà així de ple – jo ja sabia

que només portant un pastís no faríem

lo que no sabia és que era jo el que s’ amagava a dins

per això no sortia:  hi havia d’ entrar

jo hi havia d’entrar – ja m’ ho deia el meu pare

que sempre em ficava al lloc de l’ altre

que arribaria a demà així de ple – ell també ho sabia

m’ enyoraria de demà si no hi anés

sabent que tu hi vas sempre per saber-ne

que també hi havies d’ entrar

ha estat com perdre’ s al pati dels grans

per descobrir que més enllà del pati dels grans

podem seguir sent petits sense límit d’ edat

així de plens i per omplir-nos fins desrebentar

griFOLL

3.3.2015