SENT

el cel no es veu des del cel

des del cel es veu la terra

i un peu la primera vegada

que hi toca / i el vol

d’ ocellassos que el guia

sent  tu i com camines quan

no vols volar / com voles quan

vols no voler-te assemblar a res de res

quan t’ ets amb l’ eufòria de l’ ésser

dels éssers que hi són perquè

l’ han escollida sense referències

ni preferències i viuen sabent

que des del cel no es veu el cel

ni es pot tocar la terra / i la toquen

i el miren i són i la viuen : aquests

que - com tu- mai no moren

griFOLL

12.03.2015

casserrespoblepoema